Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
celesta
Música
Instrument idiòfon en el qual el so és produït per uns martells que, accionats per mitjà d’un teclat, percudeixen unes plaques metàl·liques.
Té un pedal que maniobra els apagadors Abraça una extensió del do 1 al do 6 en l’escriptura musical, però sona una octava superior Té una sonoritat pura i clara Fou inventat per Victor Mustel i patentat el 1886 per Auguste Mustel
flamíger
La catedral de Milà, d’estil gòtic flamíger, començada el segle XIV i finalitzada l’any 1813
© B. Llebaria
Art
Dit del tercer període de l’art gòtic, que hom situa al segle XV.
No aporta cap renovació estructural, sinó que és purament decoratiu El nom de flamíger traducció del francès flamboyant fou donat a aquest període per l’arqueòleg Auguste Le Prévost vers el 1830, a causa de la semblança de les seves línies decoratives ondulades amb les llengües de foc
Garnier Frères
Editorial
Editorial francesa.
Fundada el 1833 per Auguste Garnier 1810-1887 i pel seu germà Hippolyte 1815-1911, els quals crearen una collecció de clàssics francesos i una altra de poesia editaren les obres de Proudhon i Sainte-Beuve i les obres completes de Chateaubriand, entre altres Actualment edita també llibres d’ensenyament
François Pompon
Escultura
Escultor francès.
Deixeble d’Auguste Rodin La seva obra es caracteritza per una temàtica quasi exclusivament animal, modelada amb preocupació sintètica i economia de formes, amb un caire neoegipci i un cert record de l’abstracció de Brâncusi Un exemple característic és el seu monumental Os blanc Musée Nationale d’Art Moderne, París, que li suposà el reconeixement artístic al Salon d’Automne del 1922
Enea Vico
Disseny i arts gràfiques
Numismàtica i sigil·lografia
Gravador i numismàtic italià.
De molt jove s’establí a Roma Residí també a Florència i a Venècia, i des del 1563 a Ferrara, on treballà a la cort d’Alfons II Considerat un dels fundadors de la crítica numismàtica, el seu llibre Le immagini delle donne auguste tingué molt èxit a l’època Són nombrosos els gravats en coure que se'n conserven
Niccolò Paganini
Retrat del violinista Paganini , realitzat pel pintor francès Jean-Auguste-Dominique Ingres (1780-1867)
© Corel Professional Photos
Música
Violinista i compositor italià.
Aplicà mètodes propis a la interpretació del violí i desenvolupà una tècnica superior a l’habitual al seu temps, fins al punt que fou dit que tenia dots sobrenaturals per un pacte amb el diable Actuà per tot Europa i assolí èxits assenyalats amb peces pròpies i variacions sobre temes d’òpera Rossini, Mozart Deixà també concerts per a violí i orquestra, alguns merament en forma d’esbós a més dels dos que deixà complets, hom n'ha reconstruïts quatre També deixà 24 capricis per a violí i diverses sonates
Jacques Louis Reverdin
Cirurgià suís.
Juntament amb el seu cosí Auguste Reverdin Ginebra 1848 — 1908, amb qui compartí la direcció d’una important clínica quirúrgica de Ginebra, féu valuoses aportacions a la tècnica operatòria, millorà l’instrumental com, per exemple, amb l’anomenada agulla de sutura de Reverdin , etc i fou el primer que interpretà adequadament els símptomes d’hipotiroïdisme després de l’extirpació del goll, tot recomanant l’extirpació només parcial del tiroide per tal d’evitar aquestes complicacions
François Anguier
Escultura
Escultor francès, fou deixeble de Simon Guillain.
Entre el 1651 i el 1658 féu, en collaboració amb el seu germà, la tomba d’Enric II de Montmorency a l’església de la Visitació de Molins Borgonya El seu bust del cardenal Pierre de Bérulle és fet a la manera italiana i recorda les estàtues funeràries de Bernini L’estàtua de Gaspar de La Châtre Musée du Louvre, que pertanyia a la tomba de Jacques Auguste de Thou, és considerada la seva obra mestra
Émile Littré
Filosofia
Història
Lingüística i sociolingüística
Política
Filòsof, lexicògraf, metge i polític francès.
Exercí poc la carrera de medicina, que abandonà, i es lliurà a l’erudició Traduí les obres d’Hipòcrates 1839-61 i fou continuador de l’obra filosòfica d’Auguste Comte Fundà la “Revue de Philosophie Positive” 1867 i aplicà el mètode positivista a la lingüística, en el seu Dictionnaire de la langue française 1863-73 i també en la Histoire de la langue française 1862 Influí sobre Pompeu Gener i prologà el seu llibre La mort et le diable 1880
Matías Díaz Sangiorgio

Matías Díaz Sangiorgio
CT CASTELLDEFELS
Pàdel
Jugador de pàdel.
El 2001 es traslladà a l’Estat espanyol, on jugà en diferents clubs, entre els quals destacà el Club Tennis Castelldefels El 1999, amb Miguel Lamperti, assolí el segon lloc del rànquing mundial, i des de llavors sempre ha estat entre els deu primers Amb Hernán Bebe Auguste ha arribat al tercer lloc de la mateixa classificació Fou campió del món amb la selecció argentina 2002 També ha estat campió estatal en tres ocasions consecutives 2009-11, i al llarg de la seva llarga carrera ha guanyat diversos torneigs, principalment a Espanya i l’Argentina
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina