Resultats de la cerca

És autor, en llengua francesa, de nombroses peces de teatre — Wodjè, le karamoko , 1940, Kwao Adjuba 1955, La sorcière 1957, etc— d’una gran importància per al desenvolupament del teatre indígena Escriví, també, nombrosos assaigs socioculturals sobre l’Àfrica moderna La mare aux crocodiles Contes et légendes populaires de Côte-d’Ivoire , 1973

Secretari de l’Assemblea 1790, intervingué, després del Terror, en els consells d’ensenyament públic i fou membre del senat Viatjà per Síria i Egipte, experiència que recollí per escrit el 1787 És també autor de les Ruines ou Méditations sur les révolutions des empires 1791 i L’alphabet européen appliqué aux langues asiatiques 1819

Anà a París 1921, on treballà amb Köchlin Destacà especialment en l’àmbit del ballet, amb Les Forains 1945, La dame aux camélias 1956, etc També escriví una Symphonie expiatoire 1945, concerts per a piano, dos quartets per a corda i l’òpera Les caprices de Marianne per al Festival d’Ais de Provença del 1954

Estudià amb el seu pare, François-Joseph Hérold, amb J-LAdam i ENMéhul El 1812 fou premi de Roma Dedicat principalment a l’òpera còmica, assolí un èxit sorollós amb Zampa, ou la fiancée de marbre 1831, l’obertura de la qual encara s’interpreta Assolí un nou èxit amb Le Pré-aux-Clercs 1832 També escriví ballets, música simfònica i de cambra

Senyor de la baronia d’Escuer Batlle general d’Aragó 1434-39 i justícia major d’Aragó 1439-78, càrrec en el qual succeí Martín Díez de Aux i que romangué vinculat a la família fins el 1591 Fou un representant de l’autoritarisme monàrquic Dugué a terme diverses gestions diplomàtiques a Castella per encàrrec d’Alfons IV i Joan II de Catalunya-Aragó 1454-68

Descriví amb un humor escèptic la societat i els sentiments contemporanis Escriví, entre d’altres, les novelles La table aux crevés 1929 i La jument verte 1933 La seva sàtira es convertí en gràcia ingènua amb el recull per a infants Contes du chat perché 1934 Entre les seves comèdies cal destacar La tête des autres dues versions, 1952 i 1959 També féu guions per al cinema

Fou amic de Rimbaud i de Verlaine Escriví poesia lírica alhora ingènua i sensual Valentines 1886, Doctrine de l’amour 1911 Professor a França i en altres països, fou internat al sanatori de Bicêtre —on compongué Aux saints , la millor de les seves poesies— a causa de les crisis depressives, que, a través d’un misticisme exacerbat, el portaren cap al catolicisme A la darreria de la seva vida esdevingué captaire

Fou professor a l’Institut Francès de Barcelona, i succeí Élie Lambert en la seva càtedra de la Sorbona Especialista en l’estudi de l’escultura i l’arquitectura romàniques, intuí la importància de Catalunya en aquest camp i detectà una influència omeia Premiers essais de sculpture monumentale en Catalogne aux X e et XI e siècles, París 1938 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1948

Colleccionista i historiador de l’art Viatjà per Europa i també pels Països Catalans i aplegà una important collecció d’obres d’art que llegà al Musée du Louvre Publicà Un printemps aux îles Baleares 1859, Histoire des faïences hispano-moresques à reflets métalliques 1861, L’Espagne 1874, illustrada per Gustave Doré, Fortuny, sa vie, son oeuvre, sa correspondance 1875, Les arts décoratifs de l’Espagne 1879, Les origines de la porcelaine en Europe 1883

Fill de Felip II August i d’Elisabet d’Hainaut, es casà 1200 amb Blanca, filla d’Alfons VIII de Castella El 1214, quan encara era delfí, derrotà Joan I d’Anglaterra a la Roche-aux-Haines El 1215 li fou oferta la corona anglesa pels barons rebels desembarcà a Anglaterra, però fou derrotat a Lincoln 1217 El 1224 expulsà els anglesos del Poitou i la Gascunya, i el 1226 participà en la croada albigesa