Resultats de la cerca

Durant la segona guerra Carlina actuà com a cap d’un batalló al Vallès Occidental Pel desembre del 1848, a Collbató, es deixà subornar pel capità general MGutiérrez de la Concha, marquès d’El Duero, i fingint que la rendició era inevitable, obligà els seus homes a passar-se al bàndol isabelí, bé que molts desertaren els dies següents Fou recompensat amb el grau de brigadier dins l’exèrcit regular El 1872, a Ferrol Galícia, es revoltà contra Amadeu I i intentà de proclamar la república federal

Fill d’’Ammištaru I i contemporani d’Amenofis IV 1417-1379 aC, del qual fou vassall en la primera etapa Signà un tractat de pau amb Aziru, rei d’Amurru, que amenaçava el territori de Siyanni, però Šuppiluliumaš I li imposà un tractat de vassallatge després de la segona campanya victoriosa d’aquest a Síria D’acord amb ell, Ugarit passà del bàndol egipci a l’hitita i s’annexà una part del territori de Mukiš capital Alalah, que s’havia oposat al sobirà hitita

De família lleidatana, féu la guerra en el bàndol franquista i exercí després com a registrador de la propietat Procurador a corts del terç familiar per Lleida des del 1971, director general de Règim Local i alcalde de Barcelona setembre del 1975 — desembre del 1976, esdevingué molt impopular per la seva gestió autoritària i hostil als moviments ciutadans Fracassat en l’intent d’ésser senador per Lleida el 1977, s’havia apartat de la política quan fou assassinat, amb la seva muller, per elements independentistes catalans

Estudià retòrica i filosofia a Palma Lluità al Principat contra els francesos 1808 Pres i deportat a Anvers, hi cursà medicina i cirurgia, de les quals es doctorà el 1815 La seva actuació durant la pesta de Son Cervera 1820, que descriví més tard en unes Reflexiones 1821, li valgué el títol de metge militar Catedràtic a la facultat de medicina de Madrid 1829 durant la primera guerra Carlina fou metge de cambra de Carles Maria Isidre de Borbó, però després passà al bàndol d’Isabel II i fou diputat a corts per les Balears

Membre de la Lliga d’escriptors proletaris-revolucionaris 1928, s’exilià a l’URSS el 1933 Prengué part en la Guerra Civil Espanyola, en el bàndol republicà, i durant la Segona Guerra Mundial fou locutor de la ràdio moscovita President del Nationalkomitee Freies Deutschland 1943-45, a partir del 1946 residí al Berlín oriental i fou propagandista del comunisme Publicà reculls poètics Rufe in der Nacht , ‘Crits en la nit’, 1947, narracions Der Tod fürs Vaterland , ‘La mort per la pàtria’, 1942 i les seves memòries sobre la guerra espanyola Camaradas , 1951

Combaté en el bàndol republicà a la Guerra Civil Espanyola, i posteriorment estudià medicina a la Universitat de Barcelona El 1947, amb altres metges joves, formà el Centro de Estudios Antropológicos y Humanísticos Erasmo, que fou l’embrió de la Societat Luso-Espanyola de Psicoanàlisi, constituïda i reconeguda el 1959 per la International Psychoanalytical Association, i de la qual fou el primer president Posteriorment, aquesta societat es dividí en la Sociedad Portuguesa de Psicoanálisis, amb seu a Lisboa, la Asociación Psicoanalítica de Madrid i la Sociedad Española de…

Procedent de les files de la CEDA, durant la Guerra Civil Espanyola es passà al bàndol insurgent, on collaborà com a especialista en dret civil Acabada la guerra fou regidor de Tàrrega 1942, entrà a la Diputació Provincial de Lleida 1943 i posteriorment en fou president 1946-50 i arribà a procurador en corts 1943-49 Fou, juntament amb Víctor Hellín, un dels casos excepcionals de governadors civils catalans franquistes que exerciren dins el Principat, essent delegat governatiu a Tarragona 1950-51, Lleida 1951-56 i Girona 1956-62

Fill d’’Abd al-’Azīz II, ocupà diversos ministeris educació, 1953-60 interior, 1962-75 i a la mort del rei Fayṣāl esdevingué príncep hereu L’any 1982 succeí el seu germanastre Hālid Practicà una política conservadora i prooccidental Donà suport a l’Iraq en la guerra contra l’Iran 1980-88, però el 1990, arran de la invasió de Kuwait, s’alià amb el bàndol antiiraquià en la guerra del Golf Pèrsic Per motius de salut, des del 1995 exercí de fet les funcions de cap d’estat el seu germanastre, el príncep Abdallah

Marquès consort de Rafal En iniciar-se la guerra de Successió era governador d’Oriola De primer es mostrà partidari de Felip V, però aviat es passà al bàndol del rei arxiduc i lluità contra l’exèrcit borbònic al País Valencià Posteriorment fou gentilhome de cambra del rei arxiduc 1707 i lloctinent seu a Mallorca 1709-13 El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet a Viena des de Barcelona, i hi restà fins que, per la pau de Viena 1725, li foren retornats els béns confiscats per Felip V El 1726 tornà a Oriola

Estudià dret i professorat mercantil a Madrid El 1870 tornà a València i, malgrat la seva filiació liberal, participà un temps en la tercera guerra civil amb el bàndol carlí Collaborà a Valencia Ilustrada , La Ilustración del Obrero , La Correspondencia de Valencia , La Moma , Para Todo el Mundo i altres periòdics dirigí els diaris El Comercio i El Correo de Valencia Fou secretari de la junta provincial d’ensenyança de València Fou autor d’una revista teatral bilingüe, Juicio del año , de la sarsuela Caixa de prèstamos i de diversos poemes en català, esparsos