Resultats de la cerca

Començà en el juvenil de l’Atlètic Poble-sec i la temporada 1949-50 fitxà per l’equip amateur del Futbol Club Barcelona Debutà oficialment en el primer equip del Barça en el torneig de Copa del 1951 que s’adjudicà el conjunt blaugrana Tanmateix, les dues campanyes següents 1951-53 jugà amb l’Espanya Industrial, filial barcelonista, amb alguna aparició en el primer equip Disputà 4 partits amb el Barça i marcà 2 gols Posteriorment, jugà a primera divisió amb l’Sporting de Gijón, el Jaén i el Valladolid Els seus dos darrers equips foren el Manresa i el Calella

Inicià la seva trajectòria professional al Castelló 1945-46 El 1946 fitxà com a davanter pel Barça, fins la temporada 1949-50, encara que aquesta darrera fou cedit al Saragossa Seguidament passà al València 1950-56, el Valladolid 1956-58, l’Sporting de Gijón 1958-60, el Castelló 1960-61 i l’Oliva 1961-62 Amb el Barça obtingué dues Lligues 1948, 1949 i la Copa Llatina 1949 Amb el Valladolid guanyà el trofeu Pitxitxi de la temporada 1956-57, distinció que compartí amb Di Stefano i amb el valencianista Ricardo Disputà els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 amb la…

La temporada 1984-85 fitxà pel juvenil del Barça L’any 1986 fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i després fou cedit al Santo Domingo d’Oviedo i al CH Lloret Durant dues temporades 1988-90 jugà amb el primer equip del Barça, etapa en què fou 17 vegades internacional i guanyà els World Games del 1989 i acabà segon a la Copa de les Nacions de Montreux Després continuà jugant amb el CH Piera 1990-91, el CE Noia 1992-93, el CP Cambrils i el CP Vic 1993-94 i el CH Mataró 1994-97

Format a la Unió Esportiva de Sants, el 1934 ingressà al Futbol Club Barcelona, en el qual romangué, en una primera etapa, fins ben entrada la Guerra Civil 1937 Aprofitant la gira del Barça per Mèxic i els Estats Units, s’exilià i fitxà pel Sète francès 1937-39 El 1940 tornà al Barça, però la Federació Espanyola el sancionà per un any Després pogué mostrar novament la seva extraordinària classe, la qual, jugant d’interior o de davanter centre, li valgué el sobrenom de catedràtic del futbol Vestí de blaugrana fins la seva retirada el 1949 i, sumant les dues etapes com…

Formà part de la redacció de la revista d’humorisme esportiu Barrabás Feu informació esportiva a El Correo Catalán , Tele/exprés , Diari de Barcelona , La Vanguardia on fou cap d’esports durant 14 anys i Mundo Deportivo 1999-2015 També treballà en ràdio Cadena Ser, Rac-1 i televisió TV3 Fou professor de periodisme esportiu a la Universitat Internacional de Catalunya, tertulià i dirigí les enciclopèdies mundials de futbol i tennis del Grupo Océano Collaborà en el primer Diccionari de l’Esport, català-castellà, castellà-català 1989, i posteriorment publicà Las ligas del Barça 1999…

Començà a l’Alella, després jugà amb la Unió Esportiva Sant Andreu 1927-29 i al Futbol Club Barcelona A mitjan temporada 1929-30 fou cedit al Club de Futbol Badalona, però després hi hagué un litigi entre ambdós clubs, ja que per jugar amb l’equip badaloní el Barça li havia donat la baixa La federació determinà que en l’edició 1930-31 el jugador continués amb el Badalona i en la següent temporada retornés al club barcelonista Lateral esquerre, romangué al Barça fins a la temporada 1937-38, disputà 138 partits i marcà un gol Guanyà cinc Campionats de Catalunya, una…

Es formà al planter del Futbol Club Barcelona, on es proclamà campió d’Espanya juvenil, i es convertí en el primer jugador sortit de la Masia que debutava amb el primer equip del Barça Copa de la UEFA 1980-81 Migcampista, jugà en el Barcelona Atlètic, amb una cessió al Vilareal per entremig, fins que ingressà al primer equip blaugrana, on romangué tres temporades 1985-88 Disputà 90 partits i marcà 6 gols Guanyà una Copa del Rei 1988 i una Copa de la Lliga 1986 Com a entrenador, treballà al futbol de base del Barça i de l’Espanyol i dirigí l’Hospitalet, entre d’altres…

Jugador polivalent que jugava de lateral o d’extrem, a la banda esquerra Es formà al planter del Futbol Club Barcelona i fou jugador del Barcelona B 1989-92, amb incursions al primer equip Després fou cedit a l’Osasuna 1992-94 i retornà una temporada al Barça 1994-95 Disputà 33 partits i guanyà una Supercopa d’Espanya 1994 i una Copa de la Generalitat 1990-91 Posteriorment jugà amb el Betis 1995-96, el Racing de Santander 1996-99, l’Sporting de Gijón 1999-01 i el Club de Futbol Balaguer 2001-03 Formà part de la selecció catalana en una ocasió En retirar-se, es vinculà a l’equip…

Fou promoguda per un grup de periodistes escindits de la revista Barça, en desacord amb l’orientació que el club volia donar a aquella publicació Carles Barnils en fou l’editor i tingué redactors com David Castillo, Juan J Castillo, Manuel Ibáñez Escofet, Antonio Saénz Guerrero, Ricardo Huerta i Francesc Peris Josep Morera Falcó i Horaci Seguí s’encarregaren dels reportatges fotogràfics i Joaquim Muntañola, de les pàgines d’humor Al juny del 1981 el número 847 anuncià la suspensió de la revista, però la capçalera fou venuda a Joan Gaspart i al setembre del mateix any la…

Començà professionalment al Girona 1987-89, del qual passà al Barcelona B 1989-91 Actuava de davanter centre i en la seva primera temporada amb el filial debutà oficialment amb el primer equip Tot seguit fou cedit a l’Albacete 1991-94, a primera divisió, on Benito Floro el reconvertí en lateral dret Aleshores debutà amb la selecció estatal Retornà al Barça la temporada 1992-93 i després jugà amb l’Atlético de Madrid 1994-99, novament amb l’Albacete 1999-00, l’Alavés 2000-03 i el Girona 2003-05 Amb el Barça fou campió de Copa 1990 i de la Copa Generalitat 1993 i amb l…