Resultats de la cerca
Es mostren 1968 resultats
uranopitec
Paleontologia
Gènere de primats hominoides que visqueren a l’àrea de l’actual Grècia a l’inici del Miocè superior (fa uns 9 milions d’anys).
Tenia els ullals ben desenvolupats i l’esmalt de les dents era molt gruixut Un fragment cranial bastant complet trobat al jaciment de Ravin de la Pluie ha fet pensar als seus descobridors, el francès Louis de Bonis i el grec Georges Koufos, que aquesta forma estava directament emparentada amb el gorilla i tots els grans simis africans inclosos els homínids
ostiac
Etnologia
Individu d’un poble de raça sibírida que habita a Sibèria, a la regió compresa a ambdues vores de l’Obi, a l’okrug nacional dels khantis i dels mansis (ells a si mateixos es diuen khantis).
Són baixos 1,56 m de mitjana, rabassuts, de pell d’un color blanc groguenc, de cara rodona i ulls oblics sense plec mongol tenen els cabells negres i ondulats Llur cultura és bastant primitiva viuen de la ramaderia de bens, la caça i la pesca Actualment, sota la influència russa, el procés d’incorporació a la cultura occidental és força ràpid
Simplon
Pas
Pas dels Alps Penins, entre Itàlia i Suïssa, a 2 008 m d’altitud, entre la vall del curs superior del Roine i la vall del Toce, afluent del llac Major.
Fou obert al començament del s XIX Més tard hi fou construït un túnel ferroviari que comprèn dues galeries, una acabada el 1906 i l’altra el 1922 El túnel, amb més de 19 km de llargada, és considerat com el més llarg del món Serveix un tràfic bastant intens entre l’Europa del NW i Itàlia via Ginebra-Milà
llana dolça
Indústria tèxtil
Fil de llana bastant gruixut, suau al tacte, que serveix per a treballs manuals d’agulla o de ganxet.
granité
Indústria tèxtil
Teixit de seda, de lligament derivat dels acanalats alternatius amb relleus bastant marcats, emprat per a mocadors i corbates.
conca d’Aquitània
Regió natural de l’Occitània occidental situada entre el Massís Central i la costa atlàntica, i entre els Pirineus i el Loira.
És unida a la conca de París pel llindar de Poitou i al Llenguadoc mediterrani pel llindar de Naurosa A l’àrea del nord les calcàries del Lias superior i del dogger formen altiplans que en alguns punts donen relleus càrstics els estrats del Juràssic i del Cretaci que s’estenen pel Charente i el Poitou són bastant margosos, però donen punts de bastant d’altura, formen una costa de penya-segats i continuen a les illes de l’Atlàntic Al SE, l’àrea del Perigord és formada per calcàries del Juràssic i Cretaci que també donen relleus càrstics molt intensos Carcí i que en…
Kitchener
Ciutat
Ciutat de la província d’Ontario, Canadà.
És el principal d’un grup de nuclis industrials de Grand River Valley, i centre financer i de distribució d’una de les àrees més densament poblades del país Les cascades del Niàgara, a 140 km, subministren l’energia elèctrica per a la indústria de la ciutat, bastant diversificada fabricació de pneumàtics, confecció, manufactures tèxtils i de cuir, calçat, conserves càrnies, cervesa, aparells de ràdio i televisió
pseudomonadínies
Biologia
Subordre de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals.
És un grup molt ampli i, per tant, comprèn éssers de caràcters fisiològics molt variats Són aerobis estrictes Alguns són autòtrofs, però mai fotosintètics, bé que n'hi ha de pigmentats la majoria són fermentatius Aeromonas fotobacterium, Zynomonas Tenen una distribució bastant àmplia n'hi ha que habiten en llocs on es troba matèria orgànica i n'hi ha que són paràsits d’animals i vegetals
Mesopotamia
Regió
Regió del NE de l’Argentina, al límit amb el Brasil i l’Uruguai.
És una plana molt poc accidentada, limitada pels rius Paraná, Iguaçú i Uruguai Comprèn les províncies de Corrientes, Entre Ríos i Misiones Les principals riqueses són el mate i la fusta A més dels boscs, hi ha prats, on la ramaderia bovina i equina és bastant desenvolupada Els principals conreus són l’arròs i els cítrics Els nuclis de població són situats a la vora dels rius
chanson
Música
Forma polifònica essencial de l’escola francoflamenca del s XVI.
Nasqué de la fusió de l’esperit popular de la cançó monòdica amb el llenguatge savi del motet contrapuntístic en imitacions Com el madrigal italià contemporani, és destinada a ésser cantada a cappella El nombre de veus és bastant variable, i el caràcter és molt divers No té estructura pròpia ben determinada Janequin fou, a la primera meitat del s XVI, el principal representant del gènere
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina