Resultats de la cerca
Es mostren 283 resultats
chorus
Música
Instrument de vent medieval, semblant a la cornamusa, que consistia en un tub de fusta corbat, com ara el del cromorn, i tenia prop de l’embocadura un sarronet de pell que feia la funció de dipòsit d’aire.
També era anomemat tamborí de Bearn A l’antiga Roma, era conegut amb aquest nom l’instrument que després s’anomenà cornamusa
Arquimbald I de Foix
Història
Cabdal de Buch i vescomte de Benauges, del llinatge dels Grailly.
Fou comte de Foix, vescomte de Bearn i de Castellbò 1399-1412, pel seu casament 1381 amb la comtessa Elisabet de Foix
principat de Chalais
Història
Títol senyorial francès emprat des del s XVI pels Talleyrand-Perigord.
Li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1714 El títol passà per enllaç 1890 als Galard de Brassac de Bearn, comtes de Marsan
Brulhès
Territori de l’Agenès (Guiena), a Occitània, centrat a Lairac.
Al segle XI formà un vescomtat dependent del comtat d’Agenès, que al segle XIII passà al vescomtat de Bearn i posteriorment al comtat d’Armanyac
Llorenç Villalonga i Pons
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià medicina a les universitats de Múrcia, Barcelona, Madrid i Saragossa 1919-26 El 1924 començà a collaborar amb regularitat en la premsa El Día i, a partir del 1927, alternà el conreu de les lletres amb el de la psiquiatria Coneixedor de l’obra d’Anatole France i profund admirador de la prosa de Marcel Proust les influències del qual es faran evidents sobretot en la seva producció de postguerra, Villalonga viatjà a París el 1929 per ampliar els seus estudis de medicina Un cop establert a Mallorca, en una primera etapa, Villalonga, inquiet i agressiu, freqüentà els ambients més…
,
Xavier Navarròt
Literatura
Poeta occità.
Publicà Estreas bearnesas ‘Estrenes bearneses’, 1834, valuoses sobretot per algunes pàgines realistes, que pinten la vida popular del Bearn i per la coratjosa presa de posició política en la línia de Béranger
Henri Brémond
Historiografia
Literatura francesa
Crític literari i historiador francès.
És autor de L’inquiétude religieuse 1901 i 1909, exponent de l’espiritualisme francès filosòfic i literari, Sainte Chantal 1912, Histoire littéraire du sentiment religieux en France 1916-36, Pour le romantisme 1923, La poésie pure i Prière et poésie 1927, on sosté la tesi que la poesia és un fenomen irracional intuïtiu
vescomtat d’Auloron
Geografia històrica
Territori feudal del ducat de Gascunya, creat al segle X, que englobava les valls de Baretús, Josbaig, Ossau i Aspe.
Fou portat el títol per primera vegada per Llop I, possiblement net del duc Sanç III de Gascunya Passà als vescomtes de Bearn pel matrimoni de la vescomtessa Àngela amb el vescomte Cèntul el Vell
Ramon II de Bigorra
Història
Comte de Bigorra (~1088-a 1080), fill i successor de Bernat II i de la seva primera muller Clemència.
Tingué algunes diferències amb el comte Arnau I de Comenge i sembla que devastà aquest país i després reparà els danys causats Morí sense descendència i l’heretà la seva germana Beatriu I, muller del vescomte Cèntul V de Bearn
pic de Russell
Cim
Cim (3.205 m alt) del massís de la Maladeta, termenal dels municipis de Benasc i de Montanui (Ribagorça), al S de la cresta de les Tempestats (3.295 m), separat del pic de Margalida (3.240 m) per la bretxa de Russell (3.140 m alt).
El nom li fou donat en honor del comte Henry Russell Tolosa, Llenguadoc 1834 — Pau, Bearn 1909, pirineista d’origen irlandès, que hi feu la primera ascensió el 1865 juntament amb Packe de les obres de Russell cal destacar Souvenirs d’un montagnard, Grandes ascensions i Pyrenaica