Resultats de la cerca
Es mostren 283 resultats
Llorenç Villalonga i Pons
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià medicina a les universitats de Múrcia, Barcelona, Madrid i Saragossa 1919-26 El 1924 començà a collaborar amb regularitat en la premsa El Día i, a partir del 1927, alternà el conreu de les lletres amb el de la psiquiatria Coneixedor de l’obra d’Anatole France i profund admirador de la prosa de Marcel Proust les influències del qual es faran evidents sobretot en la seva producció de postguerra, Villalonga viatjà a París el 1929 per ampliar els seus estudis de medicina Un cop establert a Mallorca, en una primera etapa, Villalonga, inquiet i agressiu, freqüentà els ambients més…
,
Biniali
Poble
Poble del municipi de Sencelles (Mallorca), a l’esquerra del torrent Solleric (o torrent de Biniali
), al sud del pla de Biniali
.
Antiga alqueria islàmica, pertangué als vescomtes de Bearn L’església de Sant Cristòfor, construïda al s XVII, esdevingué parroquial el 1934
chorus
Música
Instrument de vent medieval, semblant a la cornamusa, que consistia en un tub de fusta corbat, com ara el del cromorn, i tenia prop de l’embocadura un sarronet de pell que feia la funció de dipòsit d’aire.
També era anomemat tamborí de Bearn A l’antiga Roma, era conegut amb aquest nom l’instrument que després s’anomenà cornamusa
Arquimbald I de Foix
Història
Cabdal de Buch i vescomte de Benauges, del llinatge dels Grailly.
Fou comte de Foix, vescomte de Bearn i de Castellbò 1399-1412, pel seu casament 1381 amb la comtessa Elisabet de Foix
principat de Chalais
Història
Títol senyorial francès emprat des del s XVI pels Talleyrand-Perigord.
Li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1714 El títol passà per enllaç 1890 als Galard de Brassac de Bearn, comtes de Marsan
Brulhès
Territori de l’Agenès (Guiena), a Occitània, centrat a Lairac.
Al segle XI formà un vescomtat dependent del comtat d’Agenès, que al segle XIII passà al vescomtat de Bearn i posteriorment al comtat d’Armanyac
Xavier Navarròt
Literatura
Poeta occità.
Publicà Estreas bearnesas ‘Estrenes bearneses’, 1834, valuoses sobretot per algunes pàgines realistes, que pinten la vida popular del Bearn i per la coratjosa presa de posició política en la línia de Béranger
vescomtat d’Auloron
Geografia històrica
Territori feudal del ducat de Gascunya, creat al segle X, que englobava les valls de Baretús, Josbaig, Ossau i Aspe.
Fou portat el títol per primera vegada per Llop I, possiblement net del duc Sanç III de Gascunya Passà als vescomtes de Bearn pel matrimoni de la vescomtessa Àngela amb el vescomte Cèntul el Vell
Ramon II de Bigorra
Història
Comte de Bigorra (~1088-a 1080), fill i successor de Bernat II i de la seva primera muller Clemència.
Tingué algunes diferències amb el comte Arnau I de Comenge i sembla que devastà aquest país i després reparà els danys causats Morí sense descendència i l’heretà la seva germana Beatriu I, muller del vescomte Cèntul V de Bearn
Berenguer de Vilademuls
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Era fill d’Arnau de Vilademuls i germà de Ramon II de Vilademuls, senyor de Llers i Pals, i de Blanca, casada amb Guillem de Castellvell El 1170 era abat de Sant Feliu de Guíxols, i fou elegit arquebisbe de Tarragona el 1174 En l’aspecte polític gaudí de la confiança d’Alfons I, que ell acompanyà a la campanya de Conca 1177, com a aliat del rei castellà, i que li encomanà missions delicades, com els pactes amb el comte de Tolosa, al Llenguadoc 1185 També féu costat al rei en cartes de repoblament i altres afers interns del país En un concili provincial del 1180, celebrat de retorn del concili…