Resultats de la cerca

Fou notari de Moià i diputat liberal per Catalunya a la legislatura de 1822-23 Fou redactor del Diario de las Cortes S’exilià a Anglaterra el 1823 i s’establí a Knaresborough, des d’on supervisà la qualitat de la llengua de la traducció al català del Nou Testament que  Josep-Melcior Prat  inicià el 1831, amb la collaboració d’Antoni Puig i Blanch Tornà a Barcelona el 1833, on collaborà amb Prat en el govern civil i en les iniciatives de promoció de l’educació pública Evolucionà cap a posicions moderades i prengué partit contra la radicalització de la Jamància 1843 El 1835…

Estudià cant a Barcelona amb el mestre Blanch i posteriorment viatjà a Itàlia, on actuà ben aviat Especialitzat en un primer moment en papers còmics, poc després interpretà personatges dramàtics com el de Hunding La valquíria , que representà a Nàpols el 1926 Entre el 1930 i el 1932 actuà a la Scala de Milà i al principi dels anys trenta també freqüentà els teatres americans, especialment el Teatro Colón de Buenos Aires Amic de J Palet i d’A Pertile, sovint cantà al seu costat Durant el seu declivi actuà amb èxit en papers secundaris al Gran Teatre del Liceu, i el 1957 participà…

Es formà a l’Escolania de Montserrat amb el pare Jacint Boada Hi romangué fins a catorze anys, i se sap que assolí un gran domini en la interpretació de l’orgue amb només vuit anys A Barcelona estudià amb Antoni Oller i B Blanch Fou nomenat professor auxiliar del Liceu, i el 1863 marxà a París, on estudià cant amb Fontana Al seu retorn, actuà al Liceu i al Teatro Real de Madrid Inicià una brillant carrera per Europa, durant la qual actuà a Itàlia, Anglaterra i en diferents teatres de la Península Cantà tres temporades al teatre londinenc Drury Lane Des del 1886, un cop retirat,…

Les aurores polars són emissions lluminoses produïdes per la interacció entre el vent solar i el camp magnètic terrestre, que accelera partícules carregades cap a l’alta atmosfera Aquestes partícules exciten àtoms i molècules, generant llum en tonalitats verdes, vermelles o violetes Tot i que són habituals a latituds pròximes als pols, el 13 de novembre s’ha pogut observar una aurora boreal a Almeria i, fa poc més d’un any i mig, Catalunya també va registrar episodis excepcionals d’aurores polars Els articles “ Aurores a Catalunya ” i “ Aurores a Catalunya II ”, publicats al blog  Entre el…

Vida i obra Juntament amb altres poetes catalans, com ara Joan Blanch, Bernat de Palaol, Lluís Ycart i Guillem de Masdovelles, participà en les justes de Tolosa del 1386 amb una «Tençò feta entre Jachme Rovira e Bernat de Mallorques», Senyer Bernatz, dues puncelhas say Es tracta d’un debat on es planteja un problema amorós concret un donzell estima una donzella que no li fa cas, mentre que una altra, de mèrits iguals, l’estima cordialment i a ell li és indiferent Els poetes han d’intentar argumentar de quina de les dues dames el donzell ha de ser servidor Jaume Rovira defensa la…

Deixeble de Pau Piferrer, cursà estudis de dret i el 1874 ocupà una modesta plaça a l’Archivo de Indias de Sevilla Concorregué a certàmens poètics diversos i publicà, entre altres obres, la novella costumista Los polvos de mi abuela 1858, un recull de tres poemes montserratins, un dels quals és en català, editat el 1870, un poema extens, La humana comedia 1871, i el recull pòstum Poesías 1875, sovint d’ambició formal, en què predomina el tema religiós i historicoreligiós, costumista i vagament filosòfic cinc de les quals són en llengua catalana El recull porta un pròleg d’Adolf Blanch…

A nou anys inicià estudis amb P Blanch i quan en tenia onze, segons BS Saldoni, oferí diversos concerts de piano a Barcelona A partir de llavors degué començar a rebre classes de Jaume Biscarri, amb qui conegué la tècnica de H Herz i S Thalberg, i estudià harmonia amb G Balart Ja adolescent, començà a impartir classes de piano i a tocar en diferents cafès barcelonins Compongué la sarsuela Dramas de taberna , que fou estrenada al Teatre Odeón el 1862, i dues més, Armando el pescador 1867 i El ruego de una madre Escriví també música per a piano, per a cant i piano i algunes obres…

Membre del Centre Excursionista del Penedès i del Centre Excursionista de Catalunya, en el qual exercí com a vicepresident primer, formà part del grup de pioners catalans de l’himalaisme participà en l’expedició penedesenca al Tukuche 1987, un parell de vegades a l’Everest 1983, 1985, una expedició amb Conrad Blanch al Gasherbrum II 1980, un intent fallit al K2 1988 i l’ascensió al Broad Peak amb Carles Vallès, pel costat del Pakistan 1988 En l’àmbit de l’esquí de muntanya, ha realitzat travesses, ascensions i curses pels Pirineus, els Alps i l’Himàlaia És jutge àrbitre d’esquí…

Professor, durant uns trenta anys, de les universitats de Cluj i Bucarest, emigrat de Romania des del 1946 i resident a França, on fou admès al Centre National de la Recherche Scientifique Membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1923, de l’Institut d’Estudis Catalans 1948 i de l’Academia de la Historia de Madrid 1950 Des del 1914 s’interessà, a través dels estudis de Rubió i Lluch, per la història dels catalans a Grècia Alphonse V d’Aragon, roi de Naples, et l’Albanie de Scanderbeg 1923, La politique orientale d’Alphonse V d’Aragon, roi de Naples , premi Patxot 1928,…

Es proposava de “defensar en primer terme l’organització republicana i autonomista de l’Estat” Constituí la secció catalana d’Izquierda Republicana El seu Comitè Executiu era format per Faustí Ballvé, Brauli Solsona, Ramon Nogués i Biset i Ramon Noguer i Comet El 1936 resultaren elegits diputats Marcellí Domingo, Ballvé i Nogués, integrats en les llistes del Front d’Esquerres de Catalunya Tingué una secció juvenil presidida per Antoni López L’òrgan de premsa fou El Conseqüent de Reus Després de la Guerra Civil, sota la presidència de Ballvé, el partit es reorganitzà a Mèxic, on edità…