Resultats de la cerca

Situació Façana de l’església de Sant Martí de Riells, resultat d’una acurada restauració J Recarens L’església parroquial de Sant Martí de Riells es troba a l’extrem sud-oest de la comarca, als vessants orientals del Montseny, en una vall situada entre el turó de Morou i el puig on s’aixeca el castell de Montsoriu Es comunica per una bona carretera de 7 km amb Breda Mapa 365M781 Situació 31TDG596253 L’església de Sant Martí té alguns elements romànics, com és la façana amb l’antiga portada i potser algun mur lateral, però interiorment ha estat totalment alterada per reformes…

Situació Únic mur que resta de l’antiga casa forta de Busquets, situada al pla, entre Riells i Breda V Buron Es situada al límit del terme de Riells, a l’extrem dels camps del mas Can Pega Les restes de murs són dins un bosc d’alzines abans, des d’aquest castell es devia poder albirar tota la plana de conreus lleugerament inclinada que s’estén pel contraforts del Montseny Mapa 365M781 Situació 31TDG615239 Seguint la carretera que va de Breda a Riells, havent passat el límit de municipi, a mà dreta, una mica abans del mas les Agudes, hi ha Can Pega Uns 150 m abans d’…

Vista exterior de l’absis de Sant Esteve de Maçanes, ornamentat amb la típica decoració llombarda d’arcuacions cegues agrupades per lesenes i un fris de dents de serra J Recarens Situació Sant Esteve de Maçanes és una església parroquial situada a l’extrem de ponent d’un petit grup de cases que formen el nucli urbà Mapa 365M781 Situació 31TDG768255 JRR Història Les primeres mencions de l’església parroquial de Sant Esteve de “ Massanis ” daten del final del segle XI, concretament del 1093, que consta com a possessió del monestir de Breda Més tard, el 1185, en la butlla atorgada…

Les primeres mencions de l’església parroquial de Sils es troben en les butlles de Luci III del 1185 i d’Innocenci IV del 1246, ambdues atorgades a favor del monestir de Breda, tot confirmant les seves possessions L’església formà part de la batllia de Riudarenes, al vescomtat de Cabrera Els nomenclàtors del bisbat de Girona, del segle XIV, fan esment de l’església parroquial de “ Sancte Marie de Sils ” Actualment s’hi veneren els sants Cosme i Damià

Antiga església parroquial que era el centre religiós del sector sud-oest del terme de Maçanet El seu edifici actual, proper a la carretera d’Hostalric a Maçanet, fou refet totalment al segle XVIII L’església fou cedida o unida al monestir de Breda el 1185 pel Papa Luci III, i aquesta subjecció li fou confirmada el 1246 pel papa Innocenci IV Més endavant se cita com una de les parròquies del deganat de la Selva, unida modernament a Maçanet de la Selva com a sufragània

Mapa de la Selva amb la senyalització de totes les esglésies, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall Amer Santa Maria d’Amer Sant Miquel d’Amer Sant Agustí de Lloret Salvatge Sant Marçal del Colomer Santa Brígida Sant Climent d’Amer Sant Genís Sacosta Anglès Sant Miquel d’Anglès Sant Amanç Sant Pere Sestronques Santa Bàrbara Arbúcies Sant Quirze d’Arbúcies Sant Cristòfol de Cerdans Sant Mateu de Joanet Sant Pere Desplà Santa Maria de Lliors Sant Climent Sant Iscle Sant Nazari Santa Obina Sant Pere del castell de Montsoriu Blanes Santa Maria de Blanes La Mare de Déu…

Fill d’anglesos Fou redactor del periòdic carlí La Convicción El 1872 se sumà a la revolta carlina i lluità amb Maties del Vall i amb el coronel Francesch, amb el qual entrà a Reus 1872 Es destacà a Puig-reig i a Prades i fou coronel cap de la quarta brigada de l’exèrcit carlí de Tarragona El 1875 cooperà amb Savalls a Breda Fou recompensat pel pretendent carlí amb el títol de comte de Moore Escriví biografies de militars carlins Arran d’un complot carlí, hagué d’exiliar-se a França 1900

Duc de Sesto i marquès dels Balbases El 1603 anà als Països Baixos com a cap d’un exèrcit de Felip III de Castella, amb el qual prengué Oostende 1604 Comandant en cap de les forces castellanes a Flandes, en 1605-06 ocupà diverses ciutats rebels al rei La manca de recursos per a pagar les tropes, però, el féu partidari de la pau, que culminaria en la treva dels Dotze Anys 1609-21 El 1625 prengué Breda i el 1629 fou cap de les forces castellanes a Itàlia

Stadhouder dels Països Baixos del Nord des del 1625 d’Holanda, Zelanda, Utrecht, Overijssel i Gelderland i des del 1640 de Groninga, Frísia i Drenthe Tercer fill de Guillem I el Taciturn, succeí 1625 el seu germà Maurici I El 1625 fou nomenat capità i almirall general de les Províncies Unides i conquerí ‘s-Hertogenbosch 1629, Maastricht 1632 i Breda 1637 Fou un hàbil general i home d’estat, creà una poderosa flota naval i impulsà el desenvolupament del domini colonial holandès Escriví les seves memòries, que foren publicades el 1733

Comte de Horn Fill de Josef de Montmorency i Anna d’Egmont Participà en les batalles de Saint-Quentin 1557 i Gravelines 1558 El 1561 fou nomenat conseller de Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos Juntament amb el comte d’Egmont i Guillem I de Nassau-Orange, el 1566 inicià la revolta dels nobles flamencs contra la dominació hispànica, però mantingué una actitud moderada Com a intent de solució pacífica del conflicte, participà en l’elaboració del pacte de Breda 1566 A l’arribada del duc d’Alba fou arrestat i decapitat juntament amb el comte d’Egmont