Resultats de la cerca

L’any 2008 tingué lloc una nova reestructuració organitzativa impulsada per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona amb la integració del Jardí Botànic de Montjuïc i l’establiment d’una relació estable de treball amb l' Institut Botànic , en l’àrea de programes públics i administració Al març de l’any 2011, amb el nom de Museu Blau fou inaugurada una quarta seu a la zona del Fòrum de les cultures de Barcelona  destinada a installacions destinades principalment a programes públics i als espais audiovisuals i les tècniques museístiques més modernes exposicions, tallers, conferències…

El terme, a ponent del coll de la Batalla, ocupa els vessants meridionals de la serralada divisòria entre les conques de la Tet i de l’Aglí El terme és drenat per la riera de la Craberissa, afluent de la Tet Hi ha restes d’alzinar, brolla i pasturatges La sequedat de les terres explica el predomini de la vinya 533 ha La població es mantingué relativament estable al segle XIX, sempre per damunt dels 400 h al començament del segle XX continuà l’estabilitat, fins i tot amb tendència a l’augment, però a partir del 1936 començà a minvar, i restà reduïda a 310 h el 1962 i a 262 h el 1975 El poble…

En la seva obra, tant novellística com teatral, ofereix una panoràmica punyent de la societat alemanya Cal destacar-ne el recull de narracions Ein Flugzeug über dem Haus ‘Un avió damunt la casa’, 1955, les novelles Halbzeit ‘Mig temps’, 1960, Das Einhorn ‘L’unicorn’, 1966 i Der Sturz ‘La caiguda’, 1973 i, en teatre, Überlebensgross Herr Krott ‘El gegantí senyor Krott’, 1963, Ein Kinderspiel ‘Un joc d’infants’, 1970 i Das Sauspiel ‘El joc brut’, 1975 Darrerament s’ha dedicat sobretot a l’assaig crític Wie und wovon handelt Literatur ‘Com i de què tracta la literatura’, 1973, Wer ist ein…

Situat al vessant meridional de la serra d’Espadà i en una vall a l’esquerra del Palància, drenada per la rambla d’Almedíxer , que neix vora el despoblat de l’Aiola, del terme municipal d’Aín, a la Plana Baixa, i desguassa al Palància davant Soneixa A la serra d’Espadà són característiques les alzines sureres, que ocupen 275 ha La resta de la zona muntanyosa és coberta per una brolla de romaní, argelaga i garric és de propietat comunal i les pastures alimenten els ramats transhumants que hi baixen a l’hivern uns 3 000 caps de bestiar oví La zona conreada ocupa poc més del 30% del terme 35 ha…

És dividit en dos sectors pel riu Vernissa a la dreta, l’antic terme d’Alfauir, en part pla i en part accidentat per una sèrie de petits turons a l’esquerra, el territori de l’antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba Tot i que el Vernissa és sec la major part de l’any, les seves aigües són utilitzades per al regatge mitjançant un assut i a través d’una séquia que rega part dels termes d’Alfauir i de Ròtova En conjunt, només hi ha 100 ha de regadiu, en part regades amb l’aigua del subsol hom hi conrea tarongers El secà ocupa unes 250 ha hom hi conrea garrofers, vinyes de raïm moscatell,…

Hom pot considerar com a punt de partida d’aquesta disciplina —preferentment anomenada epistemologia , més que no pas gnoseologia— la Wissenschaftslehre ‘Teoria de la ciència’, 1837 de Bernhard Bolzano i la Philosophy of the Inductive Sciences, Founded upon their History 1840 de WWhewell, que és un intent de renovar el Novum Organum Scientiarum 1620 de F Bacon mitjançant un estudi historicocrític de les ciències, mètode que seguí AACournot a Essai sur les fondements de la connaissance humaine et sur les caractères de la critique philosophique 1851 i Traité de l’enchaînement des idées…

El terme comprèn tres zones la més occidental, formada pels vessants abruptes i erms de l’altiplà en forma de bad-lands , solcats pels barrancs de les Valls, del Port i de Sant Valeri la més oriental, formada per la plana alluvial, regada per les séquies Vella i Nova que reguen també l’horta de Fraga, les quals prenen l’aigua del riu a l' assut de Vilella , aigua amunt del poble i entre aquestes dues, una plataforma estructural, inclinada cap a l’eix de la vall, que s’uneix a la plana alluvial per un talús Hi ha 800 ha de brolla de romaní i farigola Al secà hi ha 350 ha de blat, 65 d’ordi,…

Situat a la vall de Biar, als corredors longitudinals del prebètic valencià, el terme és allargassat de NW a SE formant un glacis recolzat a la solana de la Replana 989 m, accidentat només pel tossal de Sant Bartomeu 687 m El curs alt del Vinalopó corre al sud del terme marcant l’eix NE-SW del corredor El sòl és inculte en uns dos terços, que fins al s XVIII eren extenses pinedes, posteriorment esdevingudes pastures, espartars i brolla El secà consta d’olivera, vinya i ametller, i el regadiu es beneficia de les séquies del Rec de Dalt i del Rec de Baix, que arrenquen del Vinalopó Hi ha…

El terme, molt accidentat, és drenat pel riu de Vilamalefa que des d’aquests indrets rep el nom de riu d’Argeleta , afluent, per l’esquerra, del Millars El riu ha excavat una vall estreta i profunda, fora la qual dominen turons que ocupen la major part del territori Dues terceres parts de les terres són incultes, amb carrasca, brolla de romaní i pins Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris El regadiu, concentrat en petits horts al llarg del riu, ocupa 22 ha, en gran part destinades a cereals Al secà s’hi fan cereals, garrofers, arbres fruiters,…