Resultats de la cerca
Es mostren 526 resultats
Jeroni Bibiloni
Literatura catalana
Escriptor.
Franciscà exclaustrat, fou catedràtic de la Universitat Literària de Mallorca 1826 i professor d’humanitats castellanes a l’Institut Balear 1835 Ajudà Joan Gamundí a ordenar la Biblioteca Pública de Palma És autor de l’opuscle Cristiano-socialistas 1848, d' Explicaciones que en descargo de su conciencia y rectificación de sus ideas presentó el autor del folleto cristiano-socialistas al Ilmo Dn Rafael Manso, obispo entonces de la diócesis de Mallorca 1855, i de diversos sermons i discursos
Atahualpa
Història
Sobirà inca.
Visqué a la regió dels quitus Lluità per la possessió de l’imperi contra el seu germà Huáskar, al qual derrotà, i terroritzà la ciutat de Cusco, on aquest residia El 1532 les forces castellanes de Pizarro l’empresonaren a Cajamarca i el processaren per la mort de Huáskar Condemnat per Pizarro, intentà d’alliberar-se amb un rescat consistent en l’or que cabia a la cambra on era pres amb tot, un cop fet efectiu, fou executat
Muḥammad VI de Granada
Història
Desè rei de Granada (1359-61), conegut a les cròniques castellanes com el rey Bermejo
.
Assolí el poder en morir assassinat Isma'īl II, el successor del derrocat Muḥammad V Però aquest, aliat amb Pere I de Castella, recuperà el tron i Muḥammad VI morí executat pel rei castellà
Ṭodros ben Yosef Abū-l-‘Afiya
Literatura
Judaisme
Talmudista i poeta hebraic.
Ocupà un alt càrrec a la cort d’Alfons el Savi, on tenia un gran ascendent El 1275 acompanyà a Perpinyà la reina Violant mentre el seu marit s’entrevistava amb Gregori X Rabí de totes les aljames castellanes, fou un dels pocs jueus amb càrrecs que escapà de la persecució d’Alfons X i ajudà amb la seva influència els seus coreligionaris És autor d’un comentari talmúdic, Oṣar ha-kabod ‘Tresor de la glòria’, i d’altres de bíblics i cabalístics
San Martín de Frómista
Monestir
Monestir benedictí situat al municipi de Frómista, a la província de Palència, Castella i Lleó.
Fou fundat al s XI per Nuna, vídua de Sanç el Major de Navarra Al s XII fou unit a San Zoilo de Carrión com a dependència de Cluny Situat al camí de Sant Jaume de Galícia, només en resta l’església, restaurada al s XIX, de tres naus i creuer sense sobresortir de la planta Els campanars són dues torres cilíndriques on hom pot veure influències del romànic pirinenc d’altra banda, el cimbori influí en els de les esglésies romàniques castellanes posteriors
parlament de Vinaròs
Història
Reunió de parlamentaris del Regne de València (1411) convocada per resoldre el problema successori de la corona catalanoaragonesa en extingir-se el Casal de Barcelona amb Martí I l’Humà.
Partidari de Jaume II d’Urgell, no aconseguí la participació dels antiurgellistes, que reuniren un parlament parallel a Traiguera Per posar fi a aquesta escissió i sota la pressió de les incursions militars castellanes dels partidaris de Ferran d’Antequera, en conjunció amb les dels Centelles al Regne de València Morvedre, els parlamentaris de Vinaròs sollicitaren, sense èxit, d’ésser admesos al parlament del Principat reunit a Tortosa Finalment, hagué de declinar les seves funcions en els compromissaris de Casp 1412 compromís de Casp
Joaquín Casalduero i Martí
Literatura
Crític literari.
Es formà al Centro de Estudios Históricos de Madrid, i des del 1931 es dedicà a l’ensenyament de la llengua i la literatura castellanes a Alemanya, Anglaterra i els EUA Fou professor a la University of California És autor de Sentido y forma de las Novelas Ejemplares 1943, Sentido y forma del Quijote 1949, Vida y obra de Galdós 1962, Estudios sobre literatura española 1962, Forma y visión de “El diablo mundo” de Espronceda 1975 i Creación literaria de la Edad Media y el Renacimiento 1977
Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia
Història
Obra d’Antoni Josep Cabanilles, publicada a Madrid en dos volums (1795-97), primera i única de les ordenades per Carles IV (1791) per a estudiar els vegetals als seus regnes.
Té 588 pàgines, illustrades amb mapes i panorames, sobre esbossos de l’autor, gravats per TLEnguídanos Producte d’un minuciós viatge pel País Valencià, ofereixen una notable quantitat de dades de tota mena, fixades des de la Illustració, d’un alt valor per als estudis botànics, demogràfics, geogràfics, etc Conté un índex de plantes amb equivalències llatines, castellanes, catalanes i franceses Esdevinguda un clàssic dels estudiosos del País Valencià, l’obra ha estat reeditada el 1958, a cura de JMCasas i Torres, i, en facsímil, el 1972
Magdalena Aulina i Saurina

Magdalena Aulina i Saurina
© Fototeca.cat
Cristianisme
Fundadora de l’Institut Secular de les Operàries Parroquials.
Rebé una formació elemental a causa, en part, de la seva constitució malaltissa començà a Banyoles el 1916 una obra d’ajuda parroquial i d’assistència a la joventut, coneguda per Casa Nostra El 1931 formà definitivament la primera comunitat femenina, que prengué en principi la forma jurídica de pia unió La seva actuació fou objecte de gran controvèrsia, especialment entre autoritats eclesiàstiques La Santa Seu aprovà la fundació com a institut secular el 1962 Deixà establerta la institució a diverses diòcesis catalanes, castellanes, italianes i franceses
Guillaume de Croÿ
Història
Noble flamenc.
Nebot de Guillaume de Croÿ, senyor de Chièvres i fill d’Henri de Croÿ, comte de Porcien Fou consagrat príncep-bisbe de Cambrai a 16 anys el 1517, a petició de l’emperador Carles V, fou creat cardenal per Lleó X, i el 1518 li fou concedit l’arquebisbat de Toledo i fou nomenat canceller de Castella La impopularitat d’aquests nomenaments agreujà les bandositats castellanes que es disputaven aquests càrrecs i contribuí a l’esclat de la revolta de les Comunitats de Castella
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina