Resultats de la cerca

Els agents antibacterians són substàncies capaces d’inhibir el creixement dels bacteris o d’eliminar-los sense lesionar pràcticament l’animal infectat Es fan servir per al tractament d’infeccions produïdes per bacteris la seva acció bacteriostàtica o bactericida la realitzen interferint els mecanismes fisiològics bacterians, essent els mecanismes d’actuació la inhibició de la síntesi de la paret cellular, la lisi de la membrana cellular, la inhibició de la síntesi proteica i la inhibició de la síntesi dels àcids nucleics El seu ús tant pot ésser sistèmic com tòpic i hom els classifica en…

Fou creat com a Fundació August Pi i Sunyer FAPS l’any 1988, i adoptà la denominació actual l'any 2004 Té com a socis la Generalitat de Catalunya, l'Hospital Universitari de Bellvitge, l'Institut Català de la Salut, l'Institut Català d'Oncologia i la Universitat de Barcelona Les àrees de recerca comprenen el càncer i la genètica molecular humana, les neurociències, les patologies infeccioses i els trasplantaments, els factors de creixement, les hormones i la diabetis, les malalties inflamatòries, cròniques i degeneratives i l’epigenètica i biologia del càncer És situat a l’Hospitalet de…

El sistema nerviós es compon essencialment de dues menes de cèllules les neurones i les cèllules de la glia o neuròglia Les neurones són les cèllules que desencadenen i transmeten els impulsos nerviosos Les cèllules de la glia són les que formen l’estructura dels òrgans nerviosos tenen funcions de sosteniment i aïllament de les neurones, i també de protecció i nutrició neuronals Les neurones són les principals cèllules del sistema nerviós En l’ésser humà, hi ha uns 16 000 milions de neurones repartides en les diverses parts del sistema nerviós Bé que n’hi ha de moltes varietats, totes les…

Els bacteris es reprodueixen dividint-se en dos, gràcies a un mecanisme similar al de les cèllules de la majoria dels organismes El mecanisme de divisió de la cèllula bacteriana comprèn una fase de repòs en què es produeixen lleus modificacions en les estructures de la reproducció cellular, i una fase activa, durant la qual aquestes estructures experimenten modificacions substancials Durant la fase de repòs , el mesosoma central, format per un plec de la membrana citoplasmàtica, forma un envà transversal incomplet, ja que per la part central no és tancat sinó que deixa una obertura que abasta…

Són anomenats també glucans Hom els divideix en homopolisacàrids i heteropolisacàrids , segons que siguin formats per un sol tipus de monosacàrids com el midó o per diferents tipus com l’àcid hialurònic Tenen dues funcions principals alguns com el midó fan de magatzem de combustible i proporcionen energia per a l’activitat cellular, d’altres com la cellulosa són elements estructurals extracellulars Els primers, anomenats polisacàrids de reserva , es dipositen en el citoplasma de la cèllula en forma de grans grànuls Els segons són anomenats polisacàrids de sosteniment entre aquests hi ha la…

Obtingué el doctorat en farmàcia per la Universitat de Barcelona l’any 1978 Professor a la University of Massachusetts Medical School, de Worcester Massachusetts, del 1982 al 1989 Des d’aleshores és director del Cell Biology Program del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center i professor de la Graduate School of Medical Sciences del Cornell University Medical College, i des del 1990 és investigador al Howard Hughes Medical Institute de Nova York Director adjunt de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona 2005, al desembre del 2013 fou nomenat director del Memorial Sloan-Kettering Center,…

Es graduà el 1963 i es doctorà a la Universitat de Cambridge el 1966 Després d’una estada postdoctoral al Salk Institute for Biological Studies a San Diego Califòrnia, l’any 1969 s’incorporà al laboratori de biologia molecular del Medical Research Council a Cambridge, on treballà amb Sydney Brenner  i Robert Horvitz  en l’estudi de la biologia i la genètica del nematode Caenorhabditis elegans i en la seqüenciació del seu genoma , que completà el 1982 El 1992 fou nomenat primer director del Wellcome Sanger Centre, una institució capdavantera en la investigació genòmica a la Gran Bretanya,…

Els àcids nucleics són unes substàncies de diversos tipus encarregades d’emmagatzemar la informació genètica, i de desxifrar-la, segons correspongui a cada cas, per tal de dirigir el funcionament cellular i el de l’organisme en conjunt Aquestes substàncies, la composició química de les quals correspon als àcids, es qualifiquen d’àcids nucleics perquè és al nucli de la cèllula on se centra l’activitat que desenvolupen hi ha un tipus d’àcid nucleic que emmagatzema la informació genètica al nucli cellular, i d’altres que s’encarreguen de recollir aquesta informació al mateix nucli, passen…

Es troba en el nucli cellular