Resultats de la cerca
Es mostren 1525 resultats
Wim Kok
Política
Nom amb el qual és conegut el polític neerlandès Willem Kok.
Estudià ciències empresarials a la Universitat de Nyenrode El 1961 s’afilià a la Federació dels Sindicats dels Països Baixos, que presidí en 1973-85 El 1986 fou nomenat president del Partit Laborista, pel qual fou diputat al parlament 1986-89 i 1994-98 Viceprimer ministre i ministre de Finances en el governs de coalició amb els democratacristians amb Ruud Lubbers com a primer ministre 1989-94, el 1994 esdevingué cap d’un govern de coalició amb els conservadors i els liberals, el primer des del 1908 que no incloïa els democratacristians, coalició que revalidà per a un segon mandat 1998-2002…
Partit Català d’Acció Republicana
Partit polític
Partit constituït al maig de 1932 com a secció catalana d’Acción Republicana, liderada per Manuel Azaña.
Defensava el sistema republicà i l’autonomia respecte de la direcció central del partit A Catalunya mai no assolí gaire importància, però tingué diversos centres a Barcelona i en altres poblacions Era liderat per Faustí Ballvé president, Eusebi Isern i Dalmau vicepresident, J Gili Ferran i Eduard Albors En les eleccions al Parlament de Catalunya 1932 es presentà dins la coalició Concentració Catalanista Republicana, amb Acció Catalana Republicana i el Partido Republicano Radical Socialista de Marcellí Domingo Al febrer de 1933 esdevingué Acció Republicana a Catalunya En les eleccions de 1933…
Forza Italia
Política
Partit polític italià creat per Silvio Berlusconi el 1994.
El nom prové del crit d’ànim de l’afició del club de futbol Milan AC, del qual és propietari Berlusconi En les eleccions del març del mateix any, la coalició de dreta Polo delle Libertà, que incloïa, a més de Forza Italia, la Lega Nord i l’ Alleanza Nazionale , portà Berlusconi a ocupar el càrrec de primer ministre, del qual dimití al desembre per acusacions de corrupció Partit italià més votat en les eleccions al Parlament Europeu del 1999, en les eleccions generals del 2001 es destacà clarament per davant dels altres dos socis de coalició ara amb el nom de Casa delle Libertà, que obtingué…
Mònica Oltra i Jarque

Mònica Oltra i Jarque
© Corts Valencianes
Política
Dret
Política i advocada.
Filla d’emigrants valencians a Alemanya, s’establí a València el 1985, on posteriorment es llicencià en dret Començà l’activitat política a setze anys a la Joventut Comunista del País Valencià, en la qual ocupà càrrecs de responsabilitat, que seguí exercint dins l’estructura juvenil d’Esquerra Unida del País Valencià Posteriorment formà part de la Permanent d’EUPV i s’integrà al corrent Esquerra i País EiP El 2007 fou escollida diputada a les Corts Valencianes com a número tres per València dins la coalició Compromís pel País Valencià , integrada per EUPV, el Bloc i altres partits Poc després…
Eleccions generals a Espanya
Amb una participació molt similar a la dels anteriors comicis 69,8%, i gairebé sis mesos després de les del 20 de desembre de 2015, se celebren a l’Estat espanyol eleccions generals, conseqüència del fracàs per a formar govern Els resultats, però, varien poc, i confirmen la fragmentació política més gran des de l’establiment de la monarquia constitucional el PP continua com a força més votada 137 diputats, 14 més que el 2015 però encara està lluny de la majoria absoluta El segueixen el PSOE 90, 5 menys, Podem 71, 2 més i Ciutadans 32, 8 menys A molta distància hi ha Esquerra Republicana de…
Partit Laborista d’Israel
Partit socialdemòcrata israelià fundat el 1968.
Té l’origen en el Mapai abreviació a partir del nom en hebreu del Partit dels Treballadors de la Terra d’Israel, creat el 1930, el qual, des del 1948, ocupà el govern ininterrompudament fins a esdevenir Partit Laborista després de reabsorbir dues escissions, la Unitat dels Treballadors Laboristes de Sió 1944 i el Rafi 1965, i posteriorment fins el 1977 Han estat primers ministres laboristes David Ben Gurion 1948-53 i 1955-63, Levi Eshkol 1963-69, Golda Meir 1969-74, Yitzhak Rabin 1974-77 i 1992-95 i Ehud Barak 1999-2001 El lideratge del partit fins el 2001 ha estat ocupat per aquests…
Dimissió de la consellera d’Agricultura de la Generalitat Valenciana
Maria Àngels Ramon-Llin dimiteix el càrrec de consellera d’Agricultura del Govern valencià, càrrec per al qual és nomenat Salvador Ortells Fa dos dies Ramon-Llin va anunciar la seva baixa d’Unió Valenciana, partit del qual era vicepresidenta, però no va renunciar la Conselleria, cosa que va plantejar la possibilitat d’una crisi de la coalició de Govern entre PP i UV al País Valencià Amb el nomenament d’Ortells, que pertany a UV, es manté, però, l’equilibri de la coalició
Frederic I de Württemberg
Història
Duc (1797-1803), primer elector (1803-06) i primer rei de Württemberg (1806-16).
Fill del duc Frederic Eugeni I S'uní a la segona coalició contra França, però el seu ducat fou envaït i hagué de retre's 1802 Combaté Àustria aliat amb Napoleó, que li atorgà una gran part de les possessions d’aquella a Suàbia 1805, i el títol de rei l’any següent El 1806, en entrar a la Confederació del Rin, s’annexà alguns principats i, per la pau de Viena 1809, territoris austríacs Nogensmenys, s’uní a la coalició del 1813 contra França
Els sobiranistes guanyen clarament les eleccions regionals a Còrsega
La coalició Pè a Corsica, liderada per Gilles Simeoni, coalició sobiranista que reclama a París més reconeixement i més poders, és el clar guanyador de la segona volta de les eleccions regionals, amb prop del 56,9% dels vots i 41 diputats al Parlament cors enfront dels 22 dels partits d’àmbit estatal La participació és del 51,7% Amb aquesta victoria, el sobiranisme cors, que aplega independentistes i autonomistes, es consolida com a partit en el Govern després d’aconseguir-ho per primer cop el desembre del 2015
Nou govern a Itàlia
Entra en vigor a Itàlia un nou govern de coalició format pel Moviment 5 estrelles i el Partito Democratico, que substitueix la Lega Nord Després de ser aquest partit el més votat d’Itàlia en les eleccions del maig al Parlament Europeu, el seu líder Matteo Salvini anuncià una moció de censura contra el primer ministre Giuseppe Conte, el qual dimití i anuncià eleccions anticipades Tanmateix, finalment accepta presidir un nou govern amb l’M5S en coalició amb el Partito Democratico, deixant a l’oposició la Lega
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina