Resultats de la cerca
Es mostren 1473 resultats
coma Bona
Coma dels termes de Gisclareny i de Saldes (Berguedà) que davalla des dels pics de Comabona
(2 547 m), els cims més orientals del Cadí.
la Coma
Poble
Poble (comardins; 1.006 m alt.) del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), del qual és el centre administratiu, vora les fonts del Cardener, a l’esquerra del riu.
L’església parroquial Sant Quirze conserva ferros forjats d’una església anterior Antiga pertinença de Sant Serni de Tavèrnoles, formà part de la batllia de Sant Llorenç de Morunys, del vescomtat de Cardona
coma crònic
Patologia humana
Estat de coma de mesos o anys d’evolució en què el pacient presenta únicament una vida vegetativa, encara que obre els ulls i realitza cicles complets de vigília-son.
Hom l’observa, sobretot, en casos de traumatisme cranials i anòxia
coma Beredera
Coma de la vall de Toran, al terme de Viella (Vall d’Aran), al vessant septentrional de la serra de Pica Palomèra (a la qual s’uneix al cap de Beredera,
de 2 180 m d’altitud, que presideix la capçalera).
És drenada pel barranc de Beredera, emissari de l' estany de Beredera i afluent del riu de Toran
coma Llémpia
Coma
Vall de la parròquia de la Maçana (Andorra), a la capçalera de la vall d’Arinsal, des del port de coma Llémpia
(obert entre l’alt de la Capa i el pic Negre) fins al riu d’Arinsal, aigua amunt d’aquest poble.
coma irreversible
Patologia humana
Estat de coma, de causa diferent a les intoxicacions medicamentoses, en què, durant 12 hores, el malalt és incapaç de respirar espontàniament, de realitzar qualsevol moviment voluntari, de respondre a estímuls dolorosos, és mancat de reflexos cranials i mostra un electroencefalograma pla.
Aquest estat mena irremeiablement a mort mort cerebral
coma Mitjana
Coma de l’alt Conflent, dins el terme de Fontpedrosa, que davalla de la línia de crestes que separa el Conflent de la vall de Ribes, entre els pics de l’Infern i de Bastiments, i que aflueix, per la dreta, a la ribera de Carançà.
coma Sabollera
Capçalera de la Ribalera, a l’extrem oriental del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), al vessant meridional de la línia de crestes que separa la vall Ferrera, des del pic de Covil (2 588 m) al de Salòria (2 789 m), entre els quals s’obre el portarró de Sabollera
(2 437 metres d’altitud).
Josep Coma
Historiografia catalana
Historiador de la Catalunya del Nord i canonge.
Vida i obra Doctor en teologia per la Universitat de Perpinyà, canonge de Santa María la Real i més tard de Sant Joan de Perpinyà, fou nomenat, l’any 1687, rector de la universitat El 1721, fou nomenat vicari capitular de la diòcesi d’Elna Molt preocupat en afermar els drets i els privilegis del seu capítol, es dedicà a aplegar material per a escriure Notícies de la iglésia insigne collegiata de Sant Joan de Perpinyà , que roman inèdita i conservada a la mediateca de la vila ms 82 L’obra, que detalla els orígens, la història, l’administració, les lluites internes i l’episcopologia, és una…
Josep Coma
Futbol
Futbolista.
Defensa lateral, tota la seva trajectòria futbolística la feu al Futbol Club Barcelona, on debutà al setembre del 1918 Jugà fins l’any 1927, en un total de 162 partits Fou vuit vegades campió de Catalunya entre el 1919 i el 1927 i quatre vegades campió d’Espanya 1920, 1922, 1924, 1926 Al febrer del 1924 formà part d’un combinat català en el partit contra l’Avenç, en homenatge a Gabriel Bau