Resultats de la cerca
Es mostren 1474 resultats
coma Bona
Coma dels termes de Gisclareny i de Saldes (Berguedà) que davalla des dels pics de Comabona
(2 547 m), els cims més orientals del Cadí.
la Coma
Poble
Poble (comardins; 1.006 m alt.) del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), del qual és el centre administratiu, vora les fonts del Cardener, a l’esquerra del riu.
L’església parroquial Sant Quirze conserva ferros forjats d’una església anterior Antiga pertinença de Sant Serni de Tavèrnoles, formà part de la batllia de Sant Llorenç de Morunys, del vescomtat de Cardona
coma crònic
Patologia humana
Estat de coma de mesos o anys d’evolució en què el pacient presenta únicament una vida vegetativa, encara que obre els ulls i realitza cicles complets de vigília-son.
Hom l’observa, sobretot, en casos de traumatisme cranials i anòxia
coma Beredera
Coma de la vall de Toran, al terme de Viella (Vall d’Aran), al vessant septentrional de la serra de Pica Palomèra (a la qual s’uneix al cap de Beredera,
de 2 180 m d’altitud, que presideix la capçalera).
És drenada pel barranc de Beredera, emissari de l' estany de Beredera i afluent del riu de Toran
coma Llémpia
Coma
Vall de la parròquia de la Maçana (Andorra), a la capçalera de la vall d’Arinsal, des del port de coma Llémpia
(obert entre l’alt de la Capa i el pic Negre) fins al riu d’Arinsal, aigua amunt d’aquest poble.
coma irreversible
Patologia humana
Estat de coma, de causa diferent a les intoxicacions medicamentoses, en què, durant 12 hores, el malalt és incapaç de respirar espontàniament, de realitzar qualsevol moviment voluntari, de respondre a estímuls dolorosos, és mancat de reflexos cranials i mostra un electroencefalograma pla.
Aquest estat mena irremeiablement a mort mort cerebral
coma Mitjana
Coma de l’alt Conflent, dins el terme de Fontpedrosa, que davalla de la línia de crestes que separa el Conflent de la vall de Ribes, entre els pics de l’Infern i de Bastiments, i que aflueix, per la dreta, a la ribera de Carançà.
coma Sabollera
Capçalera de la Ribalera, a l’extrem oriental del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), al vessant meridional de la línia de crestes que separa la vall Ferrera, des del pic de Covil (2 588 m) al de Salòria (2 789 m), entre els quals s’obre el portarró de Sabollera
(2 437 metres d’altitud).
coma Troja
Alta vall de la Vall d’Aran, tributària per l’esquerra del riu de Toran, que davalla de la serra de Sescorjada, dins el terme de Viella, i s’uneix al seu col·lector prop de l’Harga de Güerri, dins el terme de Canejan.
coma Bella
Vall del municipi de Bagà (Berguedà) que s’obre al vessant SE de la Tosa d’Alp entre els rasos de Comabella
, al S, i el puig d’Alp, al N.