Resultats de la cerca

És autor d’estudis fonamentals de tècnica quirúrgica oftalmològica, de la qual fou un dels primers especialistes mundials, entre els quals cal esmentar els relacionats amb la cirurgia de les cataractes, per a la qual introduí un nou instrument, i sobretot amb la despresa de retina 1936 La seva Cirugía ocular 1948 és una obra bàsica, i ha estat traduïda a diversos idiomes L’any 1950 li fou concedida la medalla Gonin, màxima distinció oftalmològica mundial

Establert de molt jove a l’Havana, fou president de l’empresa Asociación Nacional y Unión Industrial y Comercial, que s’expandí a tota l’illa durant els primers anys del segle XX Enriquit amb els negocis de Cuba, costejà les obres de les escoles públiques de Sant Pol de Mar Per la seva tasca benèfica li fou concedida la Gran Creu d'Alfons XII El seu nebot, Ramon Planiol i Arcelós, continuà alguns dels seus negocis a Cuba

Dels Mediona passà als Durfort, als Calders i als Ferran Gaspar de Ferran i de Calders la vinculà el 1583, i per mort sense fills passà a Elisabet Castellana de Mesquita i de Ferran, muller del primer comte del Castell de Centelles A la mort sense fills de llur filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, passà de nou als Calders, barons de Segur En morir sense fills Ramon Calders-Ferran i Lleu passà a la seva muller Teresa de Marimon i Roger, però li fou posat plet pels Calders, que el perderen 1662 Mitjançant un casament s’arribà a un arranjament familiar Els Calders el 1689 la…

Formada al Club Natació Manresa, s’especialitzà en proves de papallona i d’estil Fou campiona de Catalunya de 100 m papallona 1987, 1988, 200 m papallona 1986 i 200 m i 400 m estil individual 1986 En l’àmbit estatal, fou subcampiona d’Espanya de 200 m estil individual 1986 i de 100 m papallona 1988 El 1990 li fou concedida la medalla de bronze de serveis distingits de la Federació Espanyola en assolir les vint-i-cinc actuacions internacionals amb l’equip espanyol

Deixeble del seu oncle Miquel Castellanos i d’Esteve Monegal, amb el qual fou professor a l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat Anà becat a Itàlia, i el 1923, a París i a Brusselles Fou professor d’escultura aplicada a l’Escola del Treball de Barcelona Dins un estil classicitzant realitzà monuments a l’aviador Joan Manuel Duran, a Eduardo Dato , Barcelona, estàtues Montseny, plaça de Catalunya, Barcelona, retrats, etc Li fou concedida la medalla d’or del Cercle Artístic de Barcelona

Passà als Cruïlles i, enmig d’una sèrie de plets, als Rocabertí-Tagamanent, als Vilarig i als Cruïlles de Castellfollit, alhora que els Montcada, marquesos d’Aitona, i llurs successors els ducs de Medinaceli també s’intitularen barons de Llagostera La senyoria de Llagostera havia estat concedida el 1288 al vescomte Dalmau de Rocabertí El 1323, per mort del fill d’aquest, Guerau de Rocabertí, retornà a la corona, i el 1324 fou donada, a l’avi del primer baró Ot de Montcada i de Pinós, senyor de la baronia d’Aitona

Generalment és concedida com a fons d’estudis becaris a estudiants ben dotats que manquen de recursos econòmics, com a préstec, el qual s’ha de reintegrar durant la vida professional, com a contribucions provinents de diverses empreses o organitzacions o com a subsidis per als estudiants postgraduats per a investigació La política de concessió de beques depèn de la consideració inicial de llur utilitat aconseguir que el màxim d’alumnes puguin fer uns estudis, convertint-los en gratuïts, combinar l’estudi i el treball, considerar tot estudi com a treball remunerat, etc

Començà treballant a Mundo Deportivo 1972-82 i, posteriorment, passà a La Vanguardia 1982-2008 Especialitzat en olimpisme, fou enviat especial en tots els Jocs Olímpics d’estiu i d’hivern des d’Innsbruck 1976 fins a Sydney 2000, excepte en els Jocs Olímpics d’Hivern de Lillehammer 1994 Tingué un paper destacat en la narració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També collaborà puntualment en la revista del COI, Temps de Joc , i Barcelona Olímpica El 2003 li fou concedida la Ploma d’Or de l’Associació Catalana de Dirigents Esportius

Habitualment era exigit al començament de cada regnat Al Principat, una constitució del 1283, confirmada el 1301, n'eximia els ricshomes, ciutadans, cavallers i les viles i els llocs reials que n'havien comprat el dret Alfons III, a les corts de Montsó del 1333, en confirmà l’exempció a l’orde de l’Hospital i als seus vassalls concedida per Jaume II el 1300 De fet, al segle XV el bovatge ja havia caigut pràcticament en desús Al regne d’Aragó, però, persistí encara fins ben entrat el ssegle XVI

Això explica el sentit de casa amb horta prop de la ciutat que hi ha en alguns llocs Antilles, Veneçuela On ha adquirit una significació pròpia és a la Pampa i a la Patagònia, on es tracta d’una propietat molt extensa pot arribar a més de 100 000 ha concedida a l’aristocràcia conqueridora al s XVII De bon principi, les estancias es dedicaren a la ramaderia ovina, després s XIX a la bovina i posteriorment a l’agricultura farratge Les estancias es divideixen en puestos i aquests, en secciones