Resultats de la cerca
Es mostren 638 resultats
Hermenegild Arruga i Liró

Hermenegild Arruga i Liró
© Fototeca.cat
Oftalmologia
Metge oftalmòleg.
És autor d’estudis fonamentals de tècnica quirúrgica oftalmològica, de la qual fou un dels primers especialistes mundials, entre els quals cal esmentar els relacionats amb la cirurgia de les cataractes, per a la qual introduí un nou instrument, i sobretot amb la despresa de retina 1936 La seva Cirugía ocular 1948 és una obra bàsica, i ha estat traduïda a diversos idiomes L’any 1950 li fou concedida la medalla Gonin, màxima distinció oftalmològica mundial
Neus Gil Azcona
Natació
Nedadora.
Membre del Club Natació Granollers, s’especialitzà en proves de velocitat Fou campiona de Catalunya de 50 m lliure 1988 i 100 m lliure 1988, 1989 Fou també campiona d’Espanya de 50 m lliure 1989 Participà en diferents trobades internacionals i el 1988 rebé una beca de l’Associació d’Esports Olímpics ADO per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El 1990 li fou concedida la medalla de bronze de serveis distingits de la Federació Espanyola de Natació
baronia de Pierola
Història
Jurisdicció senyorial que fou concedida el 1286 a Asbert de Mediona.
Dels Mediona passà als Durfort, als Calders i als Ferran Gaspar de Ferran i de Calders la vinculà el 1583, i per mort sense fills passà a Elisabet Castellana de Mesquita i de Ferran, muller del primer comte del Castell de Centelles A la mort sense fills de llur filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, passà de nou als Calders, barons de Segur En morir sense fills Ramon Calders-Ferran i Lleu passà a la seva muller Teresa de Marimon i Roger, però li fou posat plet pels Calders, que el perderen 1662 Mitjançant un casament s’arribà a un arranjament familiar Els Calders el 1689 la…
Jaume Duran i Castellanos
Escultura
Escultor.
Deixeble del seu oncle Miquel Castellanos i d’Esteve Monegal, amb el qual fou professor a l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat Anà becat a Itàlia, i el 1923, a París i a Brusselles Fou professor d’escultura aplicada a l’Escola del Treball de Barcelona Dins un estil classicitzant realitzà monuments a l’aviador Joan Manuel Duran, a Eduardo Dato , Barcelona, estàtues Montseny, plaça de Catalunya, Barcelona, retrats, etc Li fou concedida la medalla d’or del Cercle Artístic de Barcelona
Montserrat Gomáriz González
Natació
Nedadora.
Formada al Club Natació Manresa, s’especialitzà en proves de papallona i d’estil Fou campiona de Catalunya de 100 m papallona 1987, 1988, 200 m papallona 1986 i 200 m i 400 m estil individual 1986 En l’àmbit estatal, fou subcampiona d’Espanya de 200 m estil individual 1986 i de 100 m papallona 1988 El 1990 li fou concedida la medalla de bronze de serveis distingits de la Federació Espanyola en assolir les vint-i-cinc actuacions internacionals amb l’equip espanyol
baronia de Llagostera
Història
Jurisdicció senyorial erigida el 1375 sobre la senyoria, el lloc i el castell homònims (Gironès) a favor de Gastó de Montcada i de Luna, que comprenia els castells de Malavella, Montagut i Caçà, la vila de Caldes de Malavella i les viles i llocs de Franciac, Santa Seclina, Caulers, Tossa i Lloret.
Passà als Cruïlles i, enmig d’una sèrie de plets, als Rocabertí-Tagamanent, als Vilarig i als Cruïlles de Castellfollit, alhora que els Montcada, marquesos d’Aitona, i llurs successors els ducs de Medinaceli també s’intitularen barons de Llagostera La senyoria de Llagostera havia estat concedida el 1288 al vescomte Dalmau de Rocabertí El 1323, per mort del fill d’aquest, Guerau de Rocabertí, retornà a la corona, i el 1324 fou donada, a l’avi del primer baró Ot de Montcada i de Pinós, senyor de la baronia d’Aitona
estancia
Geografia agrària
Tipus d’explotació agrària l’origen de la qual es troba en les reparticions de solars als conqueridors d’Amèrica en les fundacions de ciutats.
Això explica el sentit de casa amb horta prop de la ciutat que hi ha en alguns llocs Antilles, Veneçuela On ha adquirit una significació pròpia és a la Pampa i a la Patagònia, on es tracta d’una propietat molt extensa pot arribar a més de 100 000 ha concedida a l’aristocràcia conqueridora al s XVII De bon principi, les estancias es dedicaren a la ramaderia ovina, després s XIX a la bovina i posteriorment a l’agricultura farratge Les estancias es divideixen en puestos i aquests, en secciones
beca
Educació
Pensió gratuïta atorgada a un estudiant per fons públics o privats a fi de facilitar-li totalment o parcialment el pagament dels estudis o la manutenció.
Generalment és concedida com a fons d’estudis becaris a estudiants ben dotats que manquen de recursos econòmics, com a préstec, el qual s’ha de reintegrar durant la vida professional, com a contribucions provinents de diverses empreses o organitzacions o com a subsidis per als estudiants postgraduats per a investigació La política de concessió de beques depèn de la consideració inicial de llur utilitat aconseguir que el màxim d’alumnes puguin fer uns estudis, convertint-los en gratuïts, combinar l’estudi i el treball, considerar tot estudi com a treball remunerat, etc
bovatge
Història del dret
Imposició medieval que percebia el rei als regnes de la corona catalanoaragonesa, exigida en diner sobre les parelles de bous i, a vegades, sobre altre bestiar.
Habitualment era exigit al començament de cada regnat Al Principat, una constitució del 1283, confirmada el 1301, n'eximia els ricshomes, ciutadans, cavallers i les viles i els llocs reials que n'havien comprat el dret Alfons III, a les corts de Montsó del 1333, en confirmà l’exempció a l’orde de l’Hospital i als seus vassalls concedida per Jaume II el 1300 De fet, al segle XV el bovatge ja havia caigut pràcticament en desús Al regne d’Aragó, però, persistí encara fins ben entrat el ssegle XVI
Beatriu d’Aragó
Història
Reina d’Hongria, filla de Ferran I de Nàpols i d’Isabel de Chiaromonte.
Casada el 1475 amb Maties I d’Hongria, introduí la influència cultural italiana a la cort d’aquest país Mort Maties I, s’oposà a la successió del fill natural d’aquest, Joan, i defensà la candidatura de Ladislau VII de Bohèmia, amb el qual es casà 1490 Consolidat rei d’Hongria, Ladislau procurà l’anullació del matrimoni, concedida pel papa Alexandre VI el 1500 Beatriu tornà a Nàpols i, amb les sobiranes vídues de Nàpols i de Milà les Tristes Reines , visqué en un ambient cortesà i humanístic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina