Resultats de la cerca
Es mostren 2897 resultats
òrbita
Astronomia
Trajectòria que descriu a l’espai un astre.
L’òrbita d’un astre que es mou entorn d’un altre cos celeste és quasi exactament una cònica En la majoria dels casos —planetes, satèllits i estels dobles— aquesta trajectòria és una ellipse lleis de Kepler, però en alguns casos —certs cometes— pot ésser una paràbola i fins i tot una hipèrbola Teòricament hom pot calcular les característiques d’una òrbita escrivint i resolent l’equació de Newton per a l’astre considerat, essent la força que intervé en l’equació la força d’atracció gravitacional exercida sobre l’astre per l’altre cos celeste entorn del qual es mou En el cas, però, que l’astre…
Acción Social Española
Partit polític
Partit amb seu a Barcelona inscrit al Ministeri de I’Interior a l’agost de 1987.
Pretenia afirmar i difondre “los valores históricos de España” Representants Enric Franch, Ernest Gardell, Francisco Ferrer i Cristóbal Parra No se’n coneix actuació pública
volsc | volsca
Història
Individu d’un antic poble del Laci, Italia, de llengua oscoúmbrica, que s’establí (segle V aC) a la zona compresa entre Velletri i Formia, la mar i el riu Sacco (se’n fa ressò la llegenda de Coriolà).
Membres de la lliga llatina, foren sotmesos a Roma s IV aC Hom no en coneix gairebé res, fora que eren governats per dos meddices
laringal
Fonètica i fonologia
En indoeuropeu, dit d’un fonema d’identitat fonològica poc coneguda.
Hom coneix les laringals a través de les modificacions que han exercit en els fonemes veïns i de les unitats distintives testimoniades en les llengües anatòliques
aquilègia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les ranunculàcies, perennes, de fulles biternades o triternades i flors amb cinc pètals llargament esperonats, generalment blaus o violetes.
Algunes espècies són silvestres, com el corniol, i moltes altres, de flors blaves, blanques, grogues, etc, són conreades en jardineria Hom en coneix moltes formes híbrides
castell
Transports
Estructura d’alguns vaixells de vela, situada per damunt de la coberta superior i compresa entre la roda i el trinquet, aproximadament.
Hom la coneix, també, per castell de proa per a diferenciar-la d’una estructura semblant que hi havia antigament a popa, anomenada castell de popa
fitoextracció
Ecologia
Tècnica de fitoremediació que consisteix en l’absorció i translocació de contaminants des de les arrels a la part aèria de la planta, la qual posteriorment es talla per tal d’eliminar el contaminant del medi.
Les plantes adequades per a aquesta tècnica han d’ésser tolerants al contaminant i acumular-lo principalment a la part aèria També es coneix com a fitoacumulació
octàmetre
Literatura
Vers de vuit peus.
Hom coneix només l' octàmetre iàmbic catalèctic , vers de la mètrica grega antiga, constituït per vuit metres iàmbics, el darrer dels quals manca de la síllaba llarga
subjuntiu concessiu
Gramàtica
En certes llengües, com el llatí, subjuntiu usat en una proposició subordinada que li dóna valor de concessiva: ne sit sane summum malum dolor, malum certe est (‘encara que el dolor no sigui el mal suprem, certament és un mal’).
El català no coneix el subjuntiu concessiu pur, i la construcció que més s’hi acosta és la del tipus hi aniré, ni que sigui a peu
cràcids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels gal·liformes, de talla grossa o mitjana, que tenen el bec generalment petit, i les potes, robustes, molts dels quals amb una cresta erèctil.
Contràriament als altres galliformes, fan niu als arbres Hom coneix unes quaranta espècies de cràcids, totes sedentàries, disperses per Amèrica des de Texas fins a l’Argentina