Resultats de la cerca
Es mostren 163 resultats
Vladimir Il’ič Lenin
Vladimir Il’jic Lenin
© Fototeca.cat
Història
Política
Nom amb què és conegut Vladimir Il’ič Ul’janov, revolucionari, teòric marxista i dirigent polític rus.
Fill d’un inspector d’escoles liberal, el seu germà Alexandre fou executat arran d’un atemptat contra el tsar Expulsat de la Universitat de Kazan’, estudià dret pel seu compte a Samara, on feu relació amb populistes i socialdemòcrates Ja amb formació marxista, el 1893 anà a Peterburg, on organitzà grups obrers i inicià el treball teòric A la fi del 1895 fou detingut i deportat 1900 a Sibèria, on es casà amb Nadežda K Krupskaja, companya de lluita Alliberat el mateix any i novament perseguit, inicià un exili que durà fins a la revolució del 1905 amb Plejanov i altres fundà, a Suïssa, l’"Iskra…
Castell d’Aramunt (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Torre circular esmotxada, únic element que resta d’aquest castell de llarga trajectòria històrica ECSA - J Bolòs En un dels cims d’un turó, als contraforts occidentals de la serra del Boumort foren bastits l’església i l’antic poble d’Aramunt En l’altre cim, una mica més interior, cap a l’est, es conserva una torre de planta circular que devia pertànyer a un castell Mapa 33-11252 Situació 31TCG347742 Hem d’anar al poble d’Eres o poble nou d’Aramunt Des d’aquí cal enfilar fins al poble vell i després anar a la torre, o bé seguir una pista que surt de l’entrada del poble de les Eres i…
Rodonyà
El castell de Rodonyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els termes de Vila-rodona NW i Montferri W i S de l’Alt Camp, Masllorenç S, del Baix Penedès, i amb els del Montmell NE i la Bisbal del Penedès E del Baix Penedès És situat al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Baix Penedès, al sector de l’esquerra del Gaià accidentat pels contraforts del Montmell Comprèn el poble de Rodonyà, cap de municipi, i la urbanització de la Pineda de Santa Cristina, al sector muntanyós, compartida amb el terme municipal de la Bisbal del Penedès Rodonyà és segons Coromines un topònim d’origen romà Travessa el terme la…
Sant Esteve de Perabella (Gerri de la Sal)
Art romànic
Les escasses referències documentals que posseïm d’aquest monestir i del proper de Sant Esteve de Servàs no permeten establir les vicissituds de la seva curta història, ni resoldre temes, que només es plantegen aquí a tall d’hipòtesi com ja feu Ramon d’Abadal, que afecten el seu desenvolupament i la seva mateixa existència com a dues cases diferenciades, que no resta clar almenys en els seus primers temps La primera referència documental coneguda data probablement de l’any 833, i és una donació que fa el prevere Solmó a uns anomenats germans seus i companys en obediència, els clergues Daniel…
Negatius amagats. 1939-2004
Entre els anys 1888-89, el reusenc Josep M Cañellas –valorat sobretot perquè es considera que posà les bases del que avui s’anomena fotoperiodisme– comença a fer fotografies instantànies als carrers de París, i durant la dècada de 1930, la fotografia catalana avança i es diversifica El que no s’havia previst és que, a partir del 1939, molts negatius s’haurien d’amagar per a evitar-ne la destrucció o la confiscació, i que no reapareixerien fins més tard, en alguns casos després del 1975 Temàtiques i fotògrafs La feina posterior al 1939 d’alguns dels fotògrafs de l’època ha esdevingut, quan s’…
Santa Maria de Sapeira (Tremp)
Art romànic
Situació Església parroquial que conserva estructures romàniques dels segles XI i XII, ampliades amb capelles i campanar a causa del culte continuat ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sapeira és a la part més alta del poble de Sapeira, situat en una posició eminent al caire d’un serrat Mapa 32-11251 Situació 31TCG178806 S’arriba al poble de Sapeira per una pista que surt del Pont d’Orrit JAA Història El nom de Sapeira deriva d’“illa Petra, ipsa Peira” El topònim prové, doncs, de la peira o penya on s’alçà la fortificació i s’aglutina la caseria Lògicament, les primeres notícies que en…
La vaga general del 1855
A la clase obrera , ban, Barcelona, 2-7-1855 FEC / GS Entre els dies 2 i 10 de juliol de 1855, la població obrera de les fàbriques de Barcelona i de moltes localitats industrials de Catalunya va abandonar massivament el treball en actitud de protesta reivindicativa Fou la vaga que ha estat designada com la primera de caràcter general, tot i que no s’exclou que un estudi més detallat sobre una vaga anterior, entre els dies 23 de març i 3 d’abril de 1854, pugui desplaçar cap a aquest moviment la primacia cronològica En la proclama impresa, no signada, que va ser difosa el dia 2 de juliol per…
Publi Virgili Maró

Bust que probablement representa Publi Virgili Maró (Museo Gregoriano Profano, Roma)
Egisto Sani (CC BY-NC-SA 2.0)
Literatura
Música
Poeta romà.
Vida i obra literària de Virgili Nascut d’una família de la petita burgesia, potser d’ascendència etrusca, estudià a Cremona, Milà i Roma 54 però sempre, dins els ambients més illustres, es presenta com un camperol fidel als seus orígens, amic de la senzillesa i de la solitud, modest, tímid, de temperament malaltís, d’esperit sensible, pessimista, ple d’una simpatia illimitada que fa extensible a tota la natura La seva vida és molt poc coneguda unes Vitae novellesques dels temps de Neró i dels Flavis són força sospitoses els seus trets autèntics, molt escassos, cal pouar-los en la seva obra i…
,
L’exèrcit visigot
Muralla de Toledo, Còdex Albeldense o Vigilà , Vigila, monestir de San Martín de Albelda, 976 RBMSLE / Oronoz En la història del poder i les batalles pel poder a la Hispània goda l’exèrcit, com de costum, té un paper rellevant Quin exèrcit Els especialistes discrepen sobre el diagnòstic exèrcit completament públic, diu Jean Durliat exèrcit públic amb contribució de tropes privades, explica PD King exèrcits privats cridats a exercir funcions públiques militars, argumenten Abilio Barbero i Marcelo Vigil i exèrcit de caràcter feudal, enuncia LA García Moreno Una de les lleis militars, base de la…
Lluís I
Història
Rei d’Aquitània (781-817) i emperador dels francs (814-840), fill de Carlemany i d’Hildegarda.
Com a rei d’Aquitània, coronat pel papa Adrià I a Roma el 781, fou encarregat pel seu pare dels afers de les fronteres amb els sarraïns d’Espanya, sota la cura successiva d’Arnold, Deodat i Hildegarda, amb la responsabilitat militar dels ducs de Tolosa, de primer Corsó i després Guillem I 970, i amb el consell, en els afers espirituals, de Benet d’Aniana Les capitals efectives foren Bourges, des del punt de vista eclesiàstic, i Tolosa, des del polític i el militar Les primeres missions degueren ésser la implantació dels hispans refugiats a Septimània i Provença des del fracàs de l’expedició…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina