Resultats de la cerca
Es mostren 2126 resultats
Nicolau Carròs d’Arborea i de Mur
Història
Conseller reial i virrei de Sardenya (1460-79).
Fill de Francesc Carròs i d’Arborea El rei li vengué el castell de la Fava, la vila de Posada i altres llocs de Sardenya, i li renovà la concessió de la baronia de Terranova 1460, feta anteriorment al seu pare Actuà com a procurador del príncep Ferran per a jurar les consuetuds de Sardenya 1461 Durant la guerra civil catalana 1462-72 es posà al costat de Joan II del 1463 al 1465 fou majordom de la reina Joana Enríquez Participà en el setge de Maó 1466 La seva actitud reialista li valgué el segrest, per part del Consell del Principat, de tots els béns que posseïa a Barcelona A Sardenya, d’on…
Jordi de Caramany
Història
Cavaller, uixer d’armes i conseller del rei Martí.
Anà a Sicília amb l’infant Martí el 1392, i a Sardenya com a capità de tropes de reforç 1409, on es destacà en la lluita contra els sards rebels El 1412 fou enviat a Catalunya pel comte de Quirra per informar el Parlament de la situació a Sardenya i demanar ajut Durant l’Interregne fou adversari del comte d’Urgell El 1413 lluità al costat de Ferran I
Eloi
Història
Conseller dels reis merovingis Clotari II i Dagobert I.
Fou orfebre i moneder Home d’una gran caritat, deixà la cort per esdevenir sacerdot El 641 fou consagrat bisbe de Noyon Convertí un gran nombre de germànics al cristianisme Patró dels orfebres i dels pagesos, era invocat especialment contra les malalties dels cavalls Als Països Catalans el patronatge de sant Eloi s’estengué a l’edat mitjana especialment entre els qui practicaven els oficis del metall eloi Fou patró també dels argenters i dels traginers Entre les nombroses capelles que li foren dedicades, es destaca l’ermita de Sant Eloi , de Tàrrega La seva festa se celebra l’1 de desembre
Pere del Rei
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1299-1308), conseller de Jaume I.
Era germà de Jaume Sarroca, que fou canonge sagristà de Lleida, degà de València i bisbe d’Osca La seva làpida sepulcral, a la seu vella, diu que era fill de Pere I de Catalunya-Aragó i, per tant, germanastre de Jaume I Des del 1268 fou canonge de Lleida i succeí el seu germà com a sagristà també fou canonge de València, i el 1269 Jaume I el féu prior de Sant Vicent de València Acompanyava sovint el rei, que en el seu codicil el recomanà a l’infant Pere, futur Pere II El 1299 fou nomenat bisbe de Lleida Es creu que contribuí a la fundació de l’Estudi General de Lleida 1300 Arreglà la catedral…
El nou Govern de la Generalitat de Catalunya pren possessió i posa fi a la intervenció del 155
Els nous consellers prenen possessió dels càrrecs cedint el protagonisme als empresonats i exiliats que no han pogut ser-ho El nou Govern de Joaquim Torra , el més paritari de la història –sis conselleres i set consellers–, és el següent Elsa Artadi i Vila , consellera de Presidència JxCat Pere Aragonès i Garcia , conseller d'Economia i vicepresident del Govern ERC Ernest Maragall i Mira , conseller d'Exteriors ERC Miquel Buch i Moya , conseller d'Interior JxCat Josep Bargalló i Valls , conseller d'Ensenyament ERC Ester Capella i Farré,…
mentor | mentora
Persona que fa de conseller o de guia d’algú.
Arnau de Ponts
Història
Magnat urgellenc, gran amic i conseller del comte Ermengol VI.
És remarcable la seva actuació juntament amb el comte, sobretot en l’afer de la reconquesta de Lleida El 1148 intervingué en els pactes preparatoris per a la conquesta entre Ramon Berenguer IV i Ermengol VI Assistí al setge de la ciutat i hi rebé importants béns un carrer de l’antiga ciutat portava el seu nom Fou també un dels signants de la carta de poblament de Lleida 1150
Ferrer Graït
Història
Conseller de Jaume I i confessor de la infanta Constança.
Religiós trinitari, professà al convent de Viganya Segrià, on el 1236 fundà una comunitat de trinitàries, per a la qual escriví les normes de vida religiosa Hom diu que redimí més de 2000 captius dels musulmans i que escriví unes gestes de sant Joan de Mata i altres obres que s’han perdut
Pere Desvilar
Història
Ciutadà de Barcelona, probablement espaser.
Fou conseller de la ciutat el 1290, conseller segon el 1296, i conseller en cap el 1303 i el 1309 El 1308 fundà prop de la font de Sant Daniel l’hospital dit d’En Pere Desvilar , administrat pel seu germà Jaume Desvilar i després pels consellers i cònsols de mar, fins a ésser refós amb el de la Santa Creu 1401
Joan d’Alòs i Serradora
Metge.
Ciutadà honrat de Barcelona, fou diputat i conseller de la generalitat, per dues vegades conseller tercer de Barcelona i el 1684 conseller de la llotja Catedràtic de medicina de la Universitat de Barcelona, entre els seus escrits cal esmentar la Pharmacopea catalana 1666 i De corde hominis disquisitio 1694, on defensà la introducció de les idees de Harvey sobre la circulació de la sang, per les quals fou combatut Fou pare de Josep d'Alòs i de Ferrer
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina