Resultats de la cerca

Al final dels anys quaranta del segle XX, els francesos Pierre Schaeffer i Pierre Henry desenvoluparen una tècnica compositiva basada en l’ús del magnetòfon, la qual es consolidà el 1951 amb la creació del Groupe de Recherche de Musique Concrète Els sons eren gravats d’una font natural, per oposició als sons generats amb oscilladors electrònics de la música electrònica Aquest material era tractat de diferents formes augmentant o disminuint la velocitat de reproducció, retrogradant el sentit original de la gravació, creant anelles de cinta magnetofònica, incorporant efectes d’eco o…

Soci de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, dirigí la Secció de Muntanya i impulsà les seccions cartogràfica i d’escalada Presidí la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1963-77 Durant el seu mandat es consolidà la xarxa de refugis de muntanya a Catalunya, es creà la revista Vèrtex 1966 i s’organitzà la diada de la flama de la llengua catalana 1968 Retornà a la UEC, on desenvolupà tasques directives, i ocupà la secretaria de la Unió de Federacions Esportives Catalanes Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987

Dirigeix la secció de salvament i socorrisme del Club Natació Banyoles des del 1999 Consolidà la secció i la situà com una de les millors d’Espanya El 2010 l’equip femení aconseguí el Campionat de Catalunya per desena vegada consecutiva També fou entrenador de la selecció catalana de salvament i socorrisme Entre el 2001 i el 2004 collaborà amb la Federació Espanyola de Salvament D’altra banda, entrena l’equip de waterpolo masculí del club, que la temporada 2007-08 jugà a segona divisió estatal Rebé el premi ARC 2006

Fundat el 1991 amb el nom Club Natació Santa Coloma per a la pràctica de la natació i el waterpolo Entrenava a la piscina Olimpo El projecte inicial no es consolidà i el club acabà desapareixent, però el 1993 es refundà com a Associació Natació Gramenet ANG, constituïda oficialment al juny del 1999 Té un equip sènior i equips en categories inferiors, a més d’una escola de natació Alguns dels seus nedadors participen en el Campionat de Catalunya, la Copa Catalana Entrena a les installacions de Duet Sports de Can Zam

Aparegué per primera vegada al final del 1989, i en la seva etapa inicial 16 números, coordinat per Maya Aguiriano, volgué ésser una revista d’informació artística A partir de l’agost del 1992 inicià una segona etapa 12 números, s’hi incorporaren nous collaboradors i es volgué convertir en un espai de pensament i memòria Al mes d’octubre del 1995 començà la tercera etapa, sota la direcció de Miren Eraso, que consolidà la publicació com a vehicle d’opinió i de debat, incorporà els interessos de la comunitat artística més propera i amplià la participació, dins una voluntat de reflexió crítica

A quinze anys s’inicià en el dibuix al carbó Els pintors James Ensor i Francis Gruber l’introduïren en el miserabilisme d’imatges urbanes i d’espectacles de pobresa, caracteritzats per la rigidesa inexorable de línies i per l’austeritat dels tons freds El 1950 assolí anomenada internacional a Nova York i, el 1952, es consolidà amb un gran tríptic sobre la Passió amb personatges moderns, d’un accentuat dramatisme Els seus paisatges de París, Nova York, Venècia i Londres han estat molt reproduïts La seva producció, vasta i cotitzada, inclou, a més de pintura, gravats, escenografies, murals, etc

Tocà amb grups alemanys, i el 1957 començà la seva carrera internacional, que es consolidà amb el disc Animal Dance 1962, gravat amb John Lewis Els anys setanta practicà free-jazz , fent gires internacionals amb diversos grups, sobretot la Globe Unity Orchestra, i presentant concerts per a trombó sol Els anys vuitanta i noranta actuà de solista en diverses formacions, sobretot el United Jazz Rock Ensemble La importància de Mangelsdorff rau en certs aspectes tècnics de la interpretació del trombó Desenvolupà la tècnica multifònica cantant una nota, tocant-ne una altra i generant sons harmònics…

Fundat l’any 1952, fou constituït per iniciativa de Lluís Marimon, Manel Canals i Salvador Farrés, que mobilitzaren un grup d’atletes de la comarca El club es consolidà ràpidament i el 1959 arribà a la primera categoria de la Lliga Catalana de clubs L’any 1955 organitzà per primer cop el Cros d’Igualada, que es disputà fins l’any 2000 Fou subcampió de la Lliga Catalana de clubs els anys 2004 i 2005 Té escola esportiva i una secció de triatló Practica a l’Estadi Atlètic Municipal, a la zona esportiva de les Comes

Estudià al Conservatori de París, on fou deixebla de Joseph Benvenutti, Jeanne-Marie Darré i Jean Hubeau El 1965 fou distingida amb el primer Premi de Música de Cambra d’aquesta institució L’any següent obtingué la Medalla d’Or del Concurs de Vercelli, i el 1968, el segon premi del Concurs Internacional de Montevideo Entre el 1970 i el 1972 oferí importants gires amb el violinista polonès Henryk Szeryng Com a solista la seva carrera es consolidà a nivell internacional La temporada 2000-01 participà en els concerts de l’Associació de Concerts d’Avray

Es traslladà a viure a Barcelona el 1939 Presidí el Barcelona Universitari Club durant les dècades de 1950 i 1960 Consolidà el club tant en l’aspecte institucional com en l’esportiu Durant el seu mandat, el primer equip aconseguí un campionat de segona divisió estatal Fomentà les visites a Catalunya de clubs estrangers, així com la participació del club en gires per Europa També creà l’equip de veterans Al final dels anys seixanta inaugurà un local social situat a prop del Port de Barcelona L’any 1971 se centrà en el treball de base del club i creà l’equip juvenil