Resultats de la cerca
Es mostren 1179 resultats
trompeter
© fototeca.cat
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels signatiformes, de la família dels macroramfòsids, d’uns 15 cm de longitud, de cos cuirassat amb grosses plaques òssies, de musell perllongat amb un bec molt llarg i tubiforme, i amb la primera aleta dorsal acabada en una espina llarga i dentada.
Habita en els fons arenosos i fangosos de la plataforma continental, prop del litoral, on cerca petites preses És comú a les aigües dels Països Catalans
arçot
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust molt espinós, de la família de les ramnàcies, de fulles estretes, lanceolades, i de pecíol gairebé indiferenciat; fa flors petites i axil·lars i fruits negres.
Viu a la terra baixa mediterrània, poc plujosa, sobretot a l’espinar alacantí de margalló i arçot i a la màquina continental de garric i arçot
picot
inasiebert (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom donat als ocells de la família dels pícids, de l’ordre dels piciformes, que tenen les rectrius amb l’extrem afuat i el raquis rígid.
S’alimenten d’insectes i larves que extreuen de les escletxes de l’escorça dels arbres, els troncs dels quals escalen recolzant-se en l’extrem de la cua Alguns presenten un lleuger dimorfisme sexual El picot negre Dryocopus martius , de 46 cm, és de color negre amb els ulls grocs El mascle té tot el pili roig i la femella una taca roja al clatell Habita a les fagedes i boscs muntanyencs de coníferes d’una gran part d’Euràsia Als Països Catalans, és comú als Pirineus El picot verd o fuster o picacarrasques Picus viridis , de 32 cm, és de color verd, amb les parts inferiors més clares i el…
mussol
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes
, de la família dels estrígids, de 21 cm, d’aspecte rodanxó, que té les parts superiors de color terrós pigades i llistades de blanc groguenc, les inferiors blanques llistades de bru fosc, i l’iris groc.
És sedentari i s’alimenta, preferentment, de petits vertebrats i insectes Habita a tot Europa, i és comú a la Catalunya continental i raríssim a les Illes
domini públic
Dret administratiu
Règim especial de propietat al qual són sotmesos determinats béns pertanyents a persones de dret públic en funció de llur afectació a l’ús general o a un servei públic.
Són constitucionalment béns de domini públic la zona marítima-terrestre, les platges, la mar territorial i els recursos naturals de la zona econòmica i de la plataforma continental
ocell sedós
Yuri Timofeyev (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels bombicíl·lids, de 18 cm, de color castany a les parts superiors i gris rosat a les inferiors, amb la punta de la cua groga, l’extrem de les ales groc, blanc i vermell, la gola i una llista ocular negres i una cresta de plomes d’un color castany rosat.
És gregari i habita als boscs de coníferes i bedolls del nord d’Escandinàvia, i hiverna a l’Europa central És ocasional, a l’hivern, a la Catalunya continental
gymel
Música
Forma polifònica medieval anglesa, que procedeix per terceres paral·leles.
És una modalitat de l' organum , que es basa en intervals de terceres que evolucionen parallelament Apareix a partir del s XIII, i té similituds amb el fals bordó continental
Bornholmsgattet
Estret marí
Estret entre el sector continental sud de Suècia i l’illa de Bornholm (Dinamarca).
Comissió Econòmica per a Europa
Economia
Suborganització econòmica continental del Consell Econòmic i Social de l’ONU creada el 1947.
Té seu a Ginebra i és formada per quaranta estats Els seus objectius són l’enfortiment de les relacions econòmiques, l’estudi dels problemes econòmics i tecnològics d’Europa, i l’elaboració d’estadístiques tecnològiques i econòmiques Entre els seus resultats es pot citar la normalització TIR trànsit fronterer de camions Des de 1990 assumeix, com a tasca primordial, la promoció de la transició i integració dels estats excomunistes d’Europa a l’economia europea i mundial
avantfossa
Geologia
Conca sedimentària de grans dimensions que es forma a l’avantpaís d’una serralada, com a resultat de la flexió de la litosfera induïda per la càrrega o pes de les unitats encavalcants de la serralada.
En els estadis inicials d’evolució pot ser marina i omplir-se de sediments turbidítics flysch , mentre que en els estadis finals sol rebre materials més grollers de tipus continental molassa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina