Resultats de la cerca
Es mostren 1125 resultats
Pere Rocha
Pintura
Pintor d’origen francès, actiu a Catalunya durant la segona meitat del segle XVI.
Residí a Olot i a Girona i pintà retaules per a Hostalric 1569, Sant Privat d’en Bas 1572 i Peralada 1574, entre d’altres Tanmateix, l’única obra que se li coneix és la pintura del retaule del Corpus de la Seu de Girona 1566-67
Ildefonso García del Corral
Història del dret
Jurisconsult republicà.
Residí a Barcelona des del 1876 i collaborà regularment a La Gaceta de Cataluña i La Publicidad S'uní a la Solidaritat Catalana 1906 i després a la UFNR en 1912-15 fou un dels caps del reformisme barceloní Traduí al castellà el Corpus Iuris Civilis 1889-98, en sis volums
Eloi Camanyes
Arts decoratives
Mestre argenter, actiu entre els anys 1596 i 1646.
És autor 1596 del reliquiari de Sant Jordi, d’argent daurat al foc, conservat a l’Arxiu Històric de l’Ajuntament de València Juntament amb el seu gendre Agustí Roda, féu, per a la seu de Tortosa, la Custòdia del Corpus 1626-38, important peça d’orfebreria, d’argent daurat amb esmalts blaus
Jaume Cots i Gorchs
Dret
Jurista.
Fou secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1931 i de l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Generalitat de Catalunya 1932 Publicà texts de dret romà i medieval Consuetudines Dioecesis Gerundensis , 1929 Les “Consuetuds” d’Horta , 1931 Textos de dret rossellonès, 1932 i la versió catalana del Corpus Iuris Civilis 1933
Manuel Nano i Campos
Música
Organista i compositor.
Escolà del Collegi de Corpus Christi, fou organista de la collegiata de Xàtiva a partir del 1752 i de la seu valenciana des del 1761 Aquest mateix any passà al càrrec d’organista de Las Descalzas Reales de Madrid Deixà obres vocals religioses i publicà una Adición al compendio de arte llano 1776
trabucaire
Folklore
Al Solsonès, cadascun dels components d’un grup creat al segle XVII per donar relleu a les festes amb trabucades de salva.
Solien acompanyar les caramelles, i participaven en la recepció de personatges, en la processó de Corpus, en la festa major, etc El 1940 la institució fou restablerta a la ciutat de Solsona Els membres porten el vestit de la pagesia del Solsonès del s XVIII, i els trabucs són fabricats a la mateixa ciutat
falç

Diverses menes de falç
© fototeca.cat
Agronomia
Eina que hom empra per a segar les messes o tallar l’herba i que consisteix en una fulla de ferro acerat, corba, tallant o dentada en la seva part còncava, amb un dels extrems acabat en punxa i l’altre amb una espiga que hom recobreix amb un mànec de fusta.
Per tal com ha estat considerada l’arma que brandaven els segadors durant l’avalot de Corpus de Sang, ha esdevingut un símbol de reivindicació nacional catalana Encreuada amb un martell és l’emblema de l’URSS i dels partits comunistes i d’alguns de socialistes simbolitza la unió dels camperols i del proletariat industrial
la Minerva
Confraria en honor de l’eucaristia, fundada a Roma, el 1539, a l’església dels dominicans de Santa Maria sopra Minerva.
Als Països Catalans s’introduí al principi del s XVII Els confrares tenien l’obligació de celebrar un acte d’adoració i una processó eucarística també havien de muntar i guardar el monument del Dijous Sant i tenir cura de la celebració de la processó del Corpus i de les enramades de la seva vuitada
Luca Assarino
Historiografia
Literatura
Historiador i literat.
De pares italians, visqué la major part de la seva vida a Itàlia Fou cronista de la casa de Savoia És autor, entre altres obres, de Delle rivoluzioni della Catalogna 1644, crònica molt ben documentada del Corpus de Sang, reimpresa tres anys més tard amb un apèndix sobre la Guerra dels Segadors 1640-42
acte sacramental
Teatre
Peça dramàtica en un acte, de caràcter al·legòric, l’objecte de la qual és l’exaltació de l’eucaristia.
Els personatges simbolitzen idees abstractes que plantegen, d’una manera discursiva, problemes d’abast teològic, amb un mínim d’acció en la seva època de plenitud, i gràcies especialment a l’obra de Calderón de la Barca, foren posades en joc unes tècniques molt evolucionades i una gran riquesa escenogràfica Destinada a ésser representada en la festivitat de Corpus Christi, fou el resultat d’una transacció entre el costum popular medieval de celebrar la diada amb representacions teatrals i les exigències de la reforma catòlica, tal com fou aplicada, després del concili de Trento,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina