Resultats de la cerca

Iniciada el 1932 amb el primer volum d' Els retaules de pedra d’Agustí Duran i Sanpere, n'hi ha tretze de publicats, redactats per Josep Gudiol i Ricart i, ja a la postguerra, per Josep Pijoan, Josep Puig i Cadafalch, Marçal Olivar, Joaquim Folch i Torres, Cèsar Martinell i Manuel Trens, centrats en diferents aspectes de l’art romànic, el gòtic i el barroc, així com en el vidre i la ceràmica medievals

Residí a Olot i a Girona i pintà retaules per a Hostalric 1569, Sant Privat d’en Bas 1572 i Peralada 1574, entre d’altres Tanmateix, l’única obra que se li coneix és la pintura del retaule del Corpus de la Seu de Girona 1566-67

Residí a Barcelona des del 1876 i collaborà regularment a La Gaceta de Cataluña i La Publicidad S'uní a la Solidaritat Catalana 1906 i després a la UFNR en 1912-15 fou un dels caps del reformisme barceloní Traduí al castellà el Corpus Iuris Civilis 1889-98, en sis volums

És autor 1596 del reliquiari de Sant Jordi, d’argent daurat al foc, conservat a l’Arxiu Històric de l’Ajuntament de València Juntament amb el seu gendre Agustí Roda, féu, per a la seu de Tortosa, la Custòdia del Corpus 1626-38, important peça d’orfebreria, d’argent daurat amb esmalts blaus

Fou secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1931 i de l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Generalitat de Catalunya 1932 Publicà texts de dret romà i medieval Consuetudines Dioecesis Gerundensis , 1929 Les “Consuetuds” d’Horta , 1931 Textos de dret rossellonès, 1932 i la versió catalana del Corpus Iuris Civilis 1933

Escolà del Collegi de Corpus Christi, fou organista de la collegiata de Xàtiva a partir del 1752 i de la seu valenciana des del 1761 Aquest mateix any passà al càrrec d’organista de Las Descalzas Reales de Madrid Deixà obres vocals religioses i publicà una Adición al compendio de arte llano 1776

Solien acompanyar les caramelles, i participaven en la recepció de personatges, en la processó de Corpus, en la festa major, etc El 1940 la institució fou restablerta a la ciutat de Solsona Els membres porten el vestit de la pagesia del Solsonès del s XVIII, i els trabucs són fabricats a la mateixa ciutat

Per tal com ha estat considerada l’arma que brandaven els segadors durant l’avalot de Corpus de Sang, ha esdevingut un símbol de reivindicació nacional catalana Encreuada amb un martell és l’emblema de l’URSS i dels partits comunistes i d’alguns de socialistes simbolitza la unió dels camperols i del proletariat industrial

Als Països Catalans s’introduí al principi del s XVII Els confrares tenien l’obligació de celebrar un acte d’adoració i una processó eucarística també havien de muntar i guardar el monument del Dijous Sant i tenir cura de la celebració de la processó del Corpus i de les enramades de la seva vuitada

De pares italians, visqué la major part de la seva vida a Itàlia Fou cronista de la casa de Savoia És autor, entre altres obres, de Delle rivoluzioni della Catalogna 1644, crònica molt ben documentada del Corpus de Sang, reimpresa tres anys més tard amb un apèndix sobre la Guerra dels Segadors 1640-42