Resultats de la cerca
Es mostren 1169 resultats
Serra do Espinhaço
Serra
Alineació muntanyosa del Brasil oriental, que s’estén de SW a NE per l’estat de Minas Gerais.
Culmina als 2 033 m en l’Itambé, i és formada per roques cristallines i travessada per nombroses falles Des del s XVIII hom n'explota els jaciments d’or, diamants, ferro i manganès és considerada com la més gran reserva mundial de cristalls de quars
Alcubierre
Serra de la península Ibèrica, a l’Aragó, esquena d’ase dels Monegros, partió d’aigües entre el Flumen i l’Alcanadre, al NE, i el Gállego i l’Ebre al SW.
És un relleu tabular, disposat en plataformes escalonades, que culmina al pic de San Caprasio 811 m, punt més alt de la depressió estricta de l’Ebre coronen aquesta serra calcàries pontianes hi predomina l’estepa i hi ha alzines i pi blanc a la part solana
Alatau
Nom genèric d’unes serralades del Tian Shan occidental, a l’Àsia central.
L’ Alatau de Jungària 400 km de llargària, compost d’una sèrie de cadenes paralleles que arriben fins als 4464 m, presenta unes plataformes planes syrty a diverses altures amb vegetació alpina i subalpina, mentre que a les parts més baixes la vegetació és estepària L’ Alatau Kirgiz 175 km de llargària, situat en una àrea àrida, presenta vegetació estepària i bosc esclarissat utilitzat com a pastures, fins als 2500 m, i a partir del límit de la neu 3500 m hi ha catifes alpines Al seu tram central es troba amb el Talas Alatau El Kungej Alatau 280 km de llargària forma el límit nord de la…
ballet
Música
Terme emprat de forma genèrica per a referir-se a qualsevol manifestació de dansa escènica o a la música que l’acompanya.
En un sentit més particular, s’aplica a la dansa escènica desenvolupada a Europa -especialment a França- des del final del segle XVII, molt complexa i professionalitzada, i que, en certa manera, culminà amb l’escola russa del final del segle XIX i el començament del segle XX
panhel·lenisme
Història
Moviment polític grec que, després de la guerra de la independència (1829), pretenia d’estendre el domini territorial grec a les antigues colònies de l’Àsia Menor i de la regió balcànica.
Aquest propòsit es convertí en una realitat l’endemà de la Primera Guerra Mundial, sota el govern d’EVenizelos tractat de Sèvres, 1920 però la represa vigorosa de Turquia culminà amb la derrota grega el 1922 L’any següent el tractat de Lausana inferí un cop mortal als anhels panhellenistes
cap des Pinar
Cap
Cap de la costa septentrional de Mallorca (Alcúdia), a l’extrem de la península des Pinar
, que separa les badies d’Alcúdia i de Pollença.
Plantat de pins, forma un eixamplament entre la cala Solana SE i ses Caletes badia de Pollença, de costa en penya-segat 20 a 40 m, com correspon a la terminació d’un branc de la serra de Tramuntana La península culmina a la talaia d’Alcúdia 444 m alt
Sumbawa
Illa
Una de les illes Petites de l’arxipèlag de la Sonda, a Indonèsia.
Situada entre Lombok i Flores, banyada al N per la mar de Flores i al S per l’oceà Índic És molt muntanyosa, culmina al Tambora 2 750 m, que és un volcà actiu Els principals conreus són arròs, blat de moro, cotó i tabac La principal ciutat és Raba
cadena Penina
Serralada
Serralada de la Gran Bretanya que constitueix l’espina dorsal del nord d’Anglaterra.
S'estén entre els Cheviot Hills al N i els Midlands al S, i és formada per una sèrie d’altiplans calcaris, inclinats vers l’E i fracturats a l’W, i que culmina al Gross Fell 893m Als seus vessants oriental i occidental es troben les conques hulleres de Yorkshire i Lancashire
Nan Shan
Massís
Muntanyes de la Xina central.
Situades a l’oest del Huang He, al sheng de Quinghai És un massís caledonià erosionat de 300 km d’amplada màxima i 900 km de longitud, que culmina a 6 350 m d’altitud Al vessant nord, més humit, hi ha boscs de coníferes al sud, més sec, la vegetació és escassa
les Talaies d’Alcalà
Serralada
Serralada del Sistema Ibèric Valencià paral·lela a la costa, que separa la plana de Sant Mateu (Baix Maestrat) i la vall de les Coves (Plana Alta) de la vall d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), entre la rambla de Cervera i la de les Coves.
Culmina a la serra d’en Canes, a 715 m alt, que és termenal entre els municipis de la Salzedella i d’Alcalà de Xivert/> Entre aquesta serralada i la serra de Murs davalla la vall d’Àngel, la qual dóna nom a una part del conjunt serra de la Vall d’Àngel
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina