Resultats de la cerca

Fou fundat el 1881, amb l’objectiu de fomentar l’ensenyament i la instrucció de la classe obrera, que completava amb l’exercici de la gimnàstica i altres activitats físiques com l’excursionisme Prengué el relleu de l’Ateneu Català de la Classe Obrera, clausurat el 1874 Dirigit per Manuel Bochons i Josep Pàmies, abandonà els postulats més radicals del moviment obrer i es decantà vers la reforma social mitjançant l’acció cultural i educativa a través de l’oci, l’esport, la difusió científica i altres aspectes culturals Tancà el 1965

Després d’estudiar filosofia, ciències naturals, filologia i economia política, es dedicà exclusivament a la literatura S'apartà del naturalisme i es decantà cap al conceptualisme Publicà llibres de poesia Erlösungen ‘Redempcions’, 1891, Aber die Liebe ‘Però l’amor’, 1893, Lebensblätter ‘Fulls de vida’, 1895, Weib und Welt ‘Dona i món’, 1896 També fou autor de novelles Zwei Menschen ‘Dos éssers humans’, 1903, Zwischen Volk und Menschheit ‘Entre poble i humanitat’, 1919 Influït per Nietzsche, Ibsen i els simbolistes francesos, anuncià l’expressionisme amb la seva tendència al patetisme

El 1903 fou enviat com a corresponsal a Londres, circumstància que li permeté d’assolir un coneixement aprofundit de la literatura anglesa i americana que més tard s’havia de manifestar en la qualitat de les seves traduccions d’autors com Twain, Kipling, Whitman, etc Fins el 1917 exercí com a crític literari, i posteriorment la seva producció es decantà sobretot cap a la literatura infantil, en la qual obtingué un gran èxit Com a crític literari són especialment notables els seus estudis sobre autors russos com Čekhov, Nekrasov i Blok

Adherit, a l’inici, a les tendències poètiques del cercle de Kostís Palamàs , aviat se n'allunyà i es decantà cap a una posició clarament marxista Així, es convertí en un escriptor antiaristocràtic i antimetafísic Solomós sense metafísica , 1925 Cantor de la dolorosa condició humana, amb un lirisme no exempt d’un contingut satíric i desmitificador La llum que crema, 1922 Esclaus assetjats , 1927 Poesies , 1954, ha escrit també obres en prosa Apologia de Sòcrates , 1932 Diari de Penèlope , 1946 i diverses pàgines de crítica literària Estètica - Crítica , 1958

Inicià estudis musicals, però aviat es decantà cap a la dansa Formada amb MCunningham i MGraham, els seus muntatges cerquen l’evocació de situacions poc definides i de caràcter oníric D’entre la seva producció, en la qual és palesa la influència de l’avantguarda americana dels anys seixanta, cal esmentar els espectacles Education of the Girlchild 1972, Recent Ruins 1979 i Turtle Dreams 1982 És autora de composicions musicals, entre les quals Songs from the Hill 1979, per a una veu, i Tablet 1977, per a veus, piano i flauta de bec

Es formà a Barcelona Arquitecte municipal de Lleida 1906, exercí el càrrec trenta-cinc anys Adscrit al Modernisme, adoptà aquest estil en els millors edificis que construí a la ciutat, la major part dels quals han perdurat Hotel Pallas, Escorxador Municipal, Dispensari, La Gota de Llet —desaparegut—, el pavelló dels Camps Elisis —aquari—, casa Xammar, etc Darrerament es decantà cap a un neoclassicisme, bé que en els detalls encara s’endevina el gust pel Modernisme És autor dels plans de la ciutat, traçats durant la primera meitat del segle XX

Estudià dret i filosofia Començà a pintar el 1942 Influït per Hartung, el 1947 es decantà cap a l’abstracció lírica Conreà un art calligràfic brillant i esteticista, a la recerca d’una taca agradable però espontània, que fa pensar en certes obres de Dalí, al qual l’uneix una similar conducta pública paradoxal i espectacular El 1966 hom li encarregà el disseny d’una fàbrica de transformadors a Fontenay-le-Comte, que esdevingué el primer edifici del seu gènere basat en criteris més estètics que no pas funcionals 1967-69

Estudià composició amb el seu oncle al Conservatori de Venècia en 1937-39 Abans, però, estudià als conservatoris de Milà i de Torí Dedicat en un primer moment a la interpretació pianística, posteriorment s’interessà per la creació musical i per la crítica Entre les activitats que dugué a terme destaca l’organització, a Milà, del primer Congrés Internacional de Música Dodecatònica Impartí classes en diferents centres dels Estats Units i de l’Argentina, i entre el 1969 i el 1984 fou director del Varese Liceo Musicale La seva música es decantà cap a l’ús de les tècniques del dodecatonisme

Estudià dret, però a partir del 1882 es decantà cap a la carrera musical Fou alumne de César Franck i Ernest Guiraud a París, ciutat on desenvolupà principalment la seva carrera compositiva Gran admirador de R Wagner, guanyà fama en part gràcies a algunes òperes, com ara La lépreuse , estrenada a la capital francesa el 1912 i on es barregen les influències wagnerianes amb elements extrets de la música popular bretona, Le sautériot 1918 i La tour de feu 1928 També compongué algunes obres orquestrals, com per exemple Rhapsodie espagnole i Impressions , de cambra i per a piano

Estudià lleis i ciències a Berlín i a Halle, però influït per Johann Wolfgang Goethe vers el 1800 es decantà per les lletres Amb el seu amic Clemens Brentano recollí una gran quantitat de llegendes i música popular alemanya destaquen el recull Des Knaben Wunderhorn 'El corn meravellós del minyó', molts poemes dels quals foren musicats per diversos compositors alemanys, i tota la mitologia centrada en el Rin, font d’inspiració per als romàntics alemanys, i de la qual l’obra de Richard Wagner és l’exponent culminant Autor també de poesia, algunes de les seves composicions foren musicades