Resultats de la cerca
Es mostren 762 resultats
Dolors Gaos i González-Pola
Cinematografia
Teatre
Actriu de teatre, cinema i televisió.
Germana dels poetes i escriptors Vicent i Alexandre Gaos, es formà en els escenaris de l’Amèrica Llatina, on es traslladà amb la seva família el 1939 Prolífica a l’Estat espanyol en el camp teatral, i més tard en la televisió, figura també com una de les millors actrius cinematogràfiques secundàries De la seva extensa filmografia cal assenyalar títols com Molokai 1959, de LLucía la seva primera interpretació Viridiana 1961 i Tristana 1969, de LBuñuel El verdugo 1963 de LGBerlanga El arte de vivir 1963, de JDiamante La busca 1966, d’AFons Mi querida señorita 1972, de Jde Armiñán Furtivos 1975…
Maria Dolors Santandreu i Soler
Historiografia
Historiadora.
Doctora en història medieval per la Universitat de Barcelona, la seva tesi doctoral versà sobre La Vila de Berga a l’Edat Mitjana la família dels Berga Autora de nombrosos estudis i articles sobre la història, les tradicions i les festes de Berga i de la comarca, com la festa dels Elois i LaPatum, els seus estudis inèdits sobre LaPatum permeteren impulsar la petició i posterior declaració 2005 de la festa com a patrimoni…
Maria Dolors Aldea i Cabré
Música
Soprano.
Estudià cant i piano al Conservatori del Liceu i després perfeccionà la seva tècnica vocal al Mozarteum de Salzburg amb Liselotte Egger i Paul Schilhawsky A la ciutat austríaca obtingué el grau cum laude en cant i lied Especialitzada en oratori i lied , ha desenvolupat una important activitat concertística a Europa i a l’Amèrica del Sud Ha treballat i estudiat el repertori francès amb Gérard Souzay i ha efectuat diversos enregistraments discogràfics, i també per a ràdio i televisió La seva tasca docent l’ha duta a diferents conservatoris i escoles musicals dels Països Catalans i França El…
Maria Dolors Mirabent i Muntané
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària, coneguda per Lolita Mirabent.
Estudià a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i el 1950 guanyà la plaça de bibliotecària a Sitges Biblioteca Santiago Rusiñol, on treballà fins al 1990, quan es jubilà Començà la collecció local amb l’ajuda de Ramon Planes i Izabal, va mantenir i augmentar el llegat Rusiñol, va tenir cura de les colleccions Utrillo i Semir, alhora que la biblioteca es convertia en l’escenari de la vida cultural sitgetana amb classes de català, conferències, etc El 1995 posaren el seu nom a una sala de la biblioteca L’any 1983 impulsà la creació de la segona biblioteca de Sitges, la Biblioteca Josep Roig i…
Maria Dolors Cabrera i Heredia de Miranda
Literatura catalana
Escriptora.
Des del 1847 publicà les seves poesies en diverses publicacions periòdiques, entre d’altres La Esperanza i El Correo de la Moda Álbum de señoritas , per a la darrera de les quals també escriví articles històrics, biografies de dones cèlebres i la novella Una perla y una lágrima Publicà llibres de poesia Las violetas , 1850, la novella Quien bien ama nunca olvida i un recull de llegendes de la comarca Estigué en contacte amb diverses escriptores de l’època, com ara Carolina Coronado, Amalia Fenollosa, Robustiana Armiño i Vicenta García Miranda La seva obra s’inclou dins del Romanticisme
operària doctrinera de la Mare de Déu dels Dolors
Cristianisme
Membre d’una congregació religiosa dedicada a la catequesi, a les cases d’exercicis espirituals i a l’ensenyament gratuït, fundada a Alaquàs (Horta del Sud) el 1925 per Josepa Campos i Talamantes, dita com a religiosa Maria Josepa de la Mare de Déu dels Dolors.
caputxí terciari de la Mare de Déu dels Dolors
Cristianisme
Membre de la congregació fundada a València el 1889 pel caputxí Lluís Amigó i Ferrer, amb la finalitat específica de reeducar nois.
Tenen cases als Països Catalans, a d’altres llocs d’Espanya, a Itàlia i a l’Amèrica del Sud
Dolors Monserdà de Macià funda el Sindicat de l’Agulla
L’escriptora Dolors Monserdà de Macià funda el Sindicat de l’Agulla
Dolors Genovès, absolta en la demanda contra el programa “Sumaríssim 477”
El Tribunal Suprem revoca les sentències dictades per dos tribunals de primera instància de Barcelona, que havien donat la raó a la demanda presentada pels familiars de Carlos Trias Bertran contra el programa de televisió “Sumaríssim 477” El programa, dirigit per Dolors Genovès i emès per TV3, analitzava el procés que va condemnar a mort el polític Manuel Carrasco i Formiguera El Suprem considera que el contingut del programa no va difamar la memòria de Carlos Trias, un dels testimonis del judici a Carrasco i Formiguera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina