Resultats de la cerca

Fou editada per una cooperativa de llicenciats en Educació Física formada per Paco Seirullo, que en fou director, Antonio Sánchez, Josep M Povill i Rafael Martín, amb la intenció d’oferir formació continuada als professionals de l’educació física Oferia articles originals i traduccions de revistes estrangeres De periodicitat bimestral, el 1994 passà a mans d’una editorial de la Corunya És accessible en versió digital

Editada per la Federació Catalana de Caça com a continuació del Butlletí del Caçador i escrita en català, el seu objectiu és promoure l’esport de la caça i tractar els temes que afecten el seu collectiu La periodicitat, amb irregularitat, és semestral, el tiratge és de 60000 exemplars i s’envia a tots els federats, així com a les diferents administracions i armeries

Fou fundada pels dibuixants Esparbé i Ramon Tosas Ivà , formats a Barrabás , i duia per subtítol revista deportiva, justiciera y vengadora Fou dirigida per Ángel Cuevas Matos i editada per Garbo Entre altres dibuixants, hi collaboraren Joan Rafart Raf, Tom, Fandiño i Ortuño Volgué satiritzar l’esport, especialment el futbol, i es mostrà crítica amb les seves estructures organitzatives i els clubs Tingué una vida efímera

Publicació que nasqué amb la voluntat de documentar les performances , dirigida per Linda Frye Burnham als Estats Units i editada en anglès El primer número aparegué al febrer del 1978 A partir del número 27, adoptà el subtítol A Quarterly Magazine for the New Arts Audience i amplià progressivament l’espectre de manifestacions artístiques que incloïa El darrer número aparegut és el 75, a la primavera del 1997

Influït successivament per Hegel, Herbart i Marx, fou catedràtic de filosofia de la moral a la Universitat de Roma 1874, i el 1876 s’uní als socialistes, dels quals esdevingué un dels capitosts Fou la primera figura del materialisme històric a Itàlia Escriví, entre altres obres, Morale e religione 1873, Dell’insegnamento della Storia 1876, Del materialismo storico 1896 i Scritti varii di filosofia e di politica 1906, editada per BCroce

Deu la seva fama a dues novelles sentimentals, el Tratado de amores de Arnaldo y Lucenda 1491 i sobretot la Cárcel de amor 1492, que assolí nombroses edicions durant els s XVI i XVII El 1793 fou editada la traducció catalana de Bernardí de Vallmanya Narra les desgràcies amoroses de Leriano i Laureola i el suïcidi del primer Escrita en part en forma epistolar, exercí influència sobre La Celestina

Membre de l’Académie Française 1634 i protegit per Richelieu, intervingué activament en la tasca del Dictionnaire Es relacionà amb sant Francesc de Sales i assistí al saló de la marquesa de Rambouillet Fou autor d’unes Observations sobre la llengua que més endavant es convertiren en les famoses Remarques sur la langue française 1647, i d’una traducció, inacabada, de Quinte-Curce , completada i editada després de la seva mort

És autor de la breu composició Puis vei lo món és vengut en tal cas , sobre el Cisma d’Occident, a favor de Benet XIII, editada el 1896 i conservada Cançoner de Saragossa Bibliografia Espadaler, Antoni M “La Catalogna dei re”, dins Boitani, Piero Mancini, Mario i Varvaro, Alberto dir Lo spazio letterario del Medioevo 2 Il Medioevo Volgare 1 La produzione del testo Tom 2 Roma, Salerno Editrice, 2001

De periodicitat anual, és editada per la Secció de Prehistòria i Història Antiga de la Universitat de Lleida i l’ajuntament de Lleida, que iniciaren la publicació el 1991 L’àmbit geogràfic dels treballs publicats és la Hispània oriental i la Gàllia meridional, amb una especial incidència en les comarques lleidatanes També s’hi inclouen treballs de caràcter teoricometodològic i una secció de debat sobre temes d’actualitat en l’àmbit de la recerca

El 1570 dirigí una llarga carta en llatí al bisbe de Lleida Antoni Agustí, en la qual exposava el seu criteri sobre la formació humanística dels deixebles Publicà Dialogus inscriptus Terentiana imitatio València, 1562 i un Mètodo i art molt breu en romanç i molt clar per apendre la gramàtica de la llengua llatina Lleida, 1572 i 1578, probablement la primera gramàtica llatina escrita en llengua vulgar editada a la península Ibèrica