Resultats de la cerca
Es mostren 554 resultats
Bernat Calvet i Girona
Enginyer de camins, canals i ports.
El 1901 redactà el Projecte d’eixample de la Ciutat de Mallorca aprovat el 1903, de forma radial i concèntrica —com el projecte de Rovira i Trias per a Barcelona 1859—, que ha tingut influència decisiva en el creixement i les successives planificacions de Palma Mallorca Fou alcalde de Palma 1906-07, i posteriorment inspector i conseller d’obres públiques
Carles Ronquillo i Morer
Metge.
Fill de Josep Oriol Ronquillo i Vidal, es doctorà el 1869 Fou vocal de la junta de l’Eixample per a qüestions de salubritat i inspector higienista de la província de Barcelona 1876 Publicà opuscles com Los obreros de Barcelona 1842, El consultorio higiénico 1865, uns Preceptos de salubrificación aplicables a las epidemias de Barcelona 1871 i una necrologia de PFMonlau 1871
Obre el mercat de Sant Antoni de Barcelona després de vuit anys i mig de reformes
El mercat de Sant Antoni de l’Eixample de Barcelona 1874 torna a obrir després d’estar tancat des del 2009 per fer-hi reformes Els canvis principals són la restauració de l’estructura original projectada per Antoni Rovira i Trias, l’enderrocament dels edificis contigus i la reforma interior, amb menys parades i més grans La inauguració oficial és el dia 26 de maig
Museu Arqueològic d’Eivissa
Museu
Arqueologia
Museu creat a Eivissa el 1907 amb els fons cedits a l’estat per la Societat Arqueològica Ebusitana.
Consta de dues seccions el Museu Arqueològic , installat dalt Vila aprofitant les fortificacions del segle XVI, que conté els fons generals de l’illa, i el Museu Monogràfic des Puig des Molins , amb edifici propi a l’eixample de la ciutat, que conté exclusivament materials d’aquest jaciment La base de tots dos són els objectes cartaginesos d’Eivissa, sobretot dels segles V al III aC
Josep Ribas i Fort
Ebenista.
Fill d’un militar carlí, s’establí de jove a Barcelona Cap al 1860 parà una botiga de mobles al carrer de la Ciutat, que es convertí en capdavantera de l’ebenisteria local i guanyà un premi a l’Exposició Internacional de París 1867 El 1887 edificà uns grans tallers propis a l’Eixample En seria continuador unitari Josep Ribas i Anguera 1866-1909 i la seva vídua fins el 1936
Salvador Saura
Disseny i arts gràfiques
Edició
Dissenyador gràfic i editor.
Entre el 1970 i el 1973 realitzà pintures en les quals confluïa l’interès pel suprematisme de Malevič amb plantejaments propers al minimal art El 1976 creà, amb Ramon Torrente , un estudi de disseny gràfic i el 1983 fundaren les Edicions de l’Eixample Han realitzat treballs de creació per al món de les arts plàstiques i el teatre i, especialment, llibres objecte com Sol-Solet, Carmen o Transnarcís , pels quals han rebut diversos premis
Lluís Maria Aragó i Cabañas
Arquitectura
Pintura
Pintor i arquitecte.
Conreà una pintura figurativa que pot ésser classificada com d’un constructivisme líric Les seves visions de paisatges són ordenades, geometritzades, simplificades i acolorides segons un sentit d’harmonia i d’equilibri Professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme i en la rehabilitació d’edificis, i el 1998 publicà El Creixement de l’Eixample Registre Administratiu d’Edificis, 1860-1928 És autor també de la versió catalana dels Quatre quartets de TS Eliot 1965
Francesc Sans i la preocupació pel conreu del cotó
Francesc Sans i Verdaguer Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Francesc Sans i Verdaguer va néixer a Vic el 1824 No hi havia tradició tèxtil a la família, ja que el seu pare es dedicava al transport de mercaderies amb mules Però ell devia contagiar-se del virus industrial d’aquells anys El 1850 es trobava establert a Barcelona, al carrer del Pes de la Palla, amb una fabriqueta de torçats de cotó El 1868 va donar el pas que el faria passar de ser un petit industrial a ser un dels més ben situats va installar-se al Poble- nou —Sant Martí de Provençals— i va entrar en…
Gimnàs Anfruns
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Construït a mitjan dècada de 1880, fou inaugurat l’any 1891 Ubicat al carrer de Provença, al barri de l’Eixample Practicava la gimnàstica higiènica, la natació i oferia classes d’esgrima i de tir al blanc Fou dirigit per Pere Romeu, que hi exercí com a professor d’esgrima La secció de gimnàstica era dirigida per Josep Maria Arandes L’any 1892 impulsà la construcció del velòdrom de la Bonanova També conegut com Gimnàs Catalán, desaparegué al principi del segle XX
Cristina Cabrejas Mata
Gimnàstica
Gimnasta rítmica i estètica.
Practicà la gimnàstica rítmica fins a quinze anys al CE Montjuïc, l’AE Eixample, el CM Sant Cugat i el CR Penedès Formà part de la selecció catalana i aconseguí dos subcampionats d’Espanya per equips L’any 2005 fou fundadora de l’equip de gimnàstica estètica del CE INEFC, amb el qual guanyà cinc títols estatals consecutius 2005-09 Participà en tots els Campionats del Món i en quatre Copes del Món entre el 2005 i el 2011, any que es retirà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina