Resultats de la cerca

L’església parroquial depèn de la de Castellàs Formava part del quarter de Castellbò del vescomtat de Castellbò i de l’antic terme municipal de la Guàrdia d’Ares

L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní Pertanyia al vescomtat de Vilamur A mitjan s XIX era municipi independent

És esmentat ja el 1041, i es conserven restes de l’església romànica de SantPere s XI Pertangué a la baronia de Castellvell el 1514 era dels Llobets, i per successió passà als Despalau i als Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell De Lima estant, Manuel Amat i de Junyent, virrei del Perú, féu construir al peu del castell la casa de Vilalba, al camí de Montserrat, que fou decorada amb pintures falsament atribuïdes a Flaugier, avui perdudes, descrites pel baró de Maldà al Calaix de sastre

L’edifici Es tracta d’una església construïda en un terreny amb força pendent cap a l’est, raó per la qual l’absis, situat en aquest sector, és molt més elevat que el cos de l’única nau, actualment coberta per quatre trams de volta d’aresta L’absis és semicircular i de doble planta, la inferior es correspon amb una cripta convertida avui pràcticament en un traster A l’angle sud-est de la nau es va afegir una sagristia, i a la façana nord s’obre una capella igualment afegida a l’obra original L’ornamentació de l’absis consisteix en lesenes i les corresponents arcuacions cegues, a sobre de les…

Consta d’unes quantes ondulacions de formes pesades, perquè les calcàries i margues del Cretaci que li donen vigoria apareixen parcialment empastades de pudingues montserratines que els lleven l’agudesa En general els relleus més baixos estan formats per materials liàsics o del cretaci inferior margues i gresos de colors roigs i bigarrats Formen els relleus alts calcàries i margues grises del Cretaci superior, datables per les fines calcàries blanques garumniades El relleu forma una graderia anticlinal, ascendent de S a N, i descendent cap a les valls del Llobregat E 1 500 m en 7…

Una vista de les ruïnes, amb algun pany de mur que deixa veure’n l’aparell J Bolòs Situació Al cantó de llevant de la serra de Pinós, i dins el mateix terme municipal de Pinós, hi ha Matamargó, just als límits de la comarca veïna del Bages Mapa 330M781 Situació 31TCG846352 Per la carretera de Solsona a Manresa, a l’altura del punt quilomètric 19,500, hi ha una carretera que mena a Salo És la carretera BV-3 002 10,600 km més enllà d’aquest trencant, hom arriba a una bifurcació, on acaba el paviment asfàltic Cap a mà esquerra hom arribaria a Vallmanya, però la ruta del costat dret ens portarà…

Domina les valls del Ter i del riu Ges i originàriament incloïa les parròquies de Sant Vicenç, Sant Feliu i Sant Pere de Torelló i Sant Marcel de Saderra, és a dir, els actuals municipis de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, part del de Sant Pere de Torelló exclosa la Vola, que era del terme de Curull i el sector de Saderra, del terme d’Orís Consta des del 881, a vegades sota l’expressió de castell de Cervià Al s XI estigué en poder dels Besora i sotmès als comtes de Besalú, però el seu domini es fixà el 1136 en els Montcada i restà des d’aleshores reduït a les tres parròquies que…

De la seva església parroquial de Sant Lleir depèn el santuari d'Arboló El seu terme és, en gran part, boscat bosc d’Arcalís

L’església de Sant Climent depèn de la d’Irgo de Tor Formava municipi independent a mitjan s XIX