Resultats de la cerca

S’inicià al gimnàs Studio Navarrete de València i posteriorment rebé una beca com a esportista d’elit per a entrenar al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès 1988-91 Es classificà en quarta posició al Campionat del Món 1989 i al d’Europa 1992 Fou campiona d’Espanya individual 1990, 1992 i medalla de bronze 1989, 1991, i també campiona per equips sènior 1987, 1989 i júnior 1988, 1989 És doctora en activitat física i esport per la Universitat de Barcelona, collabora amb l’INEFC en temes de taekwondo i des del 2016 treballa al Consell Català de l’Esport com a membre de la…

El 1994 guanyà el seu primer torneig de la WTA Múrcia i començà a entrenar-se al Club de Tennis Barcino a les ordres de Joan Aguilera Guanyà l’Orange Bowl sub-16 1995 i l’Orange Bowl sub-18 1996 El 1996 també fou campiona d’Espanya per equips amb el Barcino 1996, guanyadora de la Continental Cup 1996 i subcampiona de la Reina Soisbault Cup per a menors de divuit anys D’altra banda, guanyà el Campionat de Catalunya absolut dos anys consecutius 1996, 1997 Fou campiona d’Europa de seleccions femenines amb Espanya 1997 juntament amb Virginia Ruano i Gala León El 1998 participà en el…

Fou el tècnic més brillant de la història del Centre d’Esports Sabadell Es feu càrrec de l’equip la temporada 1964-65, en què ascendí a primera divisió, i el dirigí fins a l’edició 1971-72, quan perdé la categoria El seu millor èxit fou classificar l’equip per a la Copa de la UEFA amb el quart lloc obtingut durant la temporada 1968-69 Després d’entrenar el Granada, l’Sporting de Gijón i el València, del qual també fou secretari tècnic, al gener del 1985 retornà al Sabadell, que estava a segona A, però només els entrenà en un partit de Lliga i un de Copa i presentà la renúncia

Iniciat en una escola de Badalona l’any 1998, dos anys després passà a entrenar-se sota la direcció del campió mundial Jonathan Cañada Guanyà el Campionat de Catalunya individual i de trios 2002 i el Campionat de Catalunya i d’Espanya per parelles amb Sara Velasco 2003 També fou, en dues ocasions, subcampió d’Espanya individual 2002, 2004 D’altra banda, es proclamà campió d’Espanya i d’Europa de fitnes en el Campionat de la IFF 2004 Fou membre de la selecció espanyola entre el 2001 i el 2006, i quedà finalista en el Campionat Mundial de la FISAF 2003 i en els Jocs Mundials i en…

Inicià la seva carrera esportiva a la Unió Atlètica d’Horta i debutà en la màxima categoria el 1947 amb el RCD Espanyol Jugà onze temporades amb l’equip blanc-i-blau i es retirà l’any 1958 Disputà 195 partits, marcà 86 gols a primera divisió i aconseguí el gol número 1000 1953 Posteriorment, entrenà equips com l’Europa, el Cádiz Club de Fútbol o la Unió Esportiva Figueres Durant la temporada 1961-62 formà un tàndem amb Ricard Zamora a la banqueta de l’Espanyol Després d’entrenar equips com el Gimnàstic de Tarragona, el Sant Martí i l’Igualada, al final dels anys setanta retornà a…

Integrant d’una família molt vinculada a l’atletisme a través del seu pare, Miquel Vélez Blasco, entrenador al CAR de Sant Cugat i director tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme, i del seu germà Miquel S’inicià al Futbol Club Barcelona, i a dotze anys passà a entrenar-se al CAR de Sant Cugat Guanyà la medalla de bronze en el Mundial juvenil 2005 En categoria absoluta, guanyà tres Campionats de Catalunya a l’aire lliure 2009, 2010, 2011 i en pista coberta 2005, 2008, 2009 També assolí dos títols de campió d’Espanya, un a l’aire lliure 2010 i un en pista coberta…

Hagué d’acceptar la dominació dels escites, i l’aprofità per a entrenar el seu exèrcit en les tècniques guerreres d’aquells, sobretot en el tir d’arc a cavall Expansionà el regne mede fins a les muntanyes d’Anatòlia i el llac Van, i posteriorment reeixí a expulsar els escites de Mèdia Marxà després contra Assíria, assetjà Nínive i la prengué el 612 amb l’ajuda de Nabopolassar, rei de Babilònia L’expansió posterior del regne fou a les despeses de l’Urartu i de Lídia, amb la qual lluità molt de temps fins a arribar a un tractat de pau pel qual el seu fill i successor Astíages es…

Jugà als Falcons de Sabadell, el 7 a 9, el Club 21, la Penya Solera i el Club Priego Guanyà vuit títols de Lliga 1975-81, 1983 amb tres equips diferents 7 a 9, Club 21 i Penya Solera Fou cinc vegades campió d’Espanya per equips 1975, 1976, 1978, 1981, 1983 i una de dobles 1980 Guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya per equips 1978, 1983 i un el de dobles 1983 i de mixtos 1983 Participà en un mundial i un europeu 1981 i fou campió en la prova per equips en els Jocs Mediterranis del 1982 En retirar-se es dedicà a entrenar el Club Priego, a Còrdova, equip amb el qual guanyà…

Després d’una temporada a l’escola d’atletisme del Futbol Club Barcelona, passà a entrenar-se amb el seu pare, Miquel Vélez Blasco, director tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme i responsable de salts de la Federació Espanyola d’Atletisme, al CAR de Sant Cugat En categories de promoció, assolí diversos títols i medalles tant en Campionats de Catalunya com d’Espanya En categoria absoluta, guanyà deu Campionats de Catalunya a l’aire lliure 2003-09, 2011, 2012, 2013 i cinc més en pista coberta 2007, 2008, 2010, 2011, 2012 En Campionats d’Espanya, obtingué dues medalles de…

S’inicià al Gimnàs Artístic Esportiu Rubí a final de la dècada de 1980, posteriorment formà part del Club Sylan i passà a entrenar-se al centre de tecnificació de la Foixarda a les ordres de Montserrat Ubía i Erik Bucharin Fou subcampiona d’Espanya 1997 i tercera classificada 1994, 1995 El 1993 debutà en competicions internacionals Participà en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, en cinc Campionats del Món, en què fou quarta en salt de cavall 1996, en diverses edicions del Campionat d’Europa i en els Jocs Mediterranis, on fou medalla d’or d’individual i per equips 1993 i medalla d’…