Resultats de la cerca

El sant que s’hi venera dóna nom als plans que l’envolten L’actual ermita fou edificada el 1984 en record i a la manera de la primitiva, la qual fou construïda arran de la pesta de còlera que s’esdevingué el 1720 per tal que rememorés a perpetuïtat i servís d’acció de gràcies i veneració del sant Com que no hi havia diners, i no es podia pagar un mestre d’obres per aixecar aquella ermita, la gent del poble va decidir fer-la personalment En efecte, aquella primitiva ermita fou aixecada amb pedres dutes a coll per la gent de Ciutadilla, però a causa dels estralls del temps va haver de ser…

Situació i presentació El municipi de Bot, d’una extensió de 34,94 km 2 , és situat a ponent del cap comarcal Limita al NE amb Gandesa, al SE amb Prat de Comte, al SW amb Horta de Sant Joan, a l’W amb Caseres i al N amb Batea i part del terme de la capital comarcal Es troba entre els darrers contraforts occidentals de la serra de Pàndols inclosa dins el PEIN Serres de Pàndols-Cavalls, els de llevant de la serra de Volendins, que a Bot en diuen de Malandins, i la Molleta, i els orientals de la serra dels Pesells, a ponent, al límit amb el municipi de Caseres A tramuntana, el terme és…

L’antic terme s’estén a la divisòria d’aigües de la Noguera Ribagorçana i del riu de Queixigar, i és accidentat principalment per les serres de Giró 1105 m alt i de Palleroa 1129 m alt —amb el santuari de Palleroa —, a l’extrem nord-occidental de la qual s’alça, a 1229 m alt, el tossal de Monesma, on s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Monesma, que domina el poble de l’Abadia, antic cap del municipi actualment la capitalitat és a Queixigar L’antic terme comprenia, a més, les caseries de Noguero , Puiol i la Torre , i diversos despoblats el de Sant Antoni, Colatxoa , Giró i Soliveta L…

Presenta depressions gairebé endorreiques, com el Fondó i el Manyar, i extensos glacis cenyits per serretes calcàries i molàsiques miocèniques Beties, 639 m alt la Umbría, 847 m Don Pedro, 869 m, eocèniques la Safra, 849 m i més complexes, com la del Reclot 1 058 m, a l’extrem SW del terme El Triàsic diapíric aflora en molts indrets Alquebla, Algepsar El barranc del Derramador i el de Xinorla conflueixen al S del nucli urbà per a continuar vers el Vinalopó a l’extrem oriental del terme El ventall de rambles és molt extens, però poc funcional Les depressions amb un bon gruix de sòls…

Són grans pòlips de cos cilíndric, carnós, sense esquelet, que viuen fixats per una base circular que forma ventosa a les roques marines submergides A la part superior del cos s’obre la boca, de forma ovalada, voltada de tentacles retràctils, sempre en nombre múltiple de 6, disposats concèntricament en diverses files A tot el cos i especialment als tentacles hi ha cèllules verinoses urticants, anomenades cnidoblasts, amb missió defensiva i de captura de preses Les gonades s’obren a la cavitat gastrular, i els productes genitals, que surten per la boca, donen lloc a una larva que primer neda…

Rebé el nom de la villa rural de Gémenes, existent ja el 898 la capella és coneguda des del 1180 Era regida per un ermità s XIV-XVII i més tard en tenia cura el mas Ventaiola El 1868 passà a la parròquia d’Aiguafreda Fou restaurada el 1946 i aparegué l’obra romànica Ara no té culte i forma una dependència de la casa que té adossada

Antigament coneguda amb el nom de Santa Maria de Codó o de Sodó , l’edifici original es trobava ruïnós a mitjan segle XV La nova ermita utilitzà materials de l’anterior

Al temps de la primera guerra Carlina desaparegué un crucifix gòtic, venerat a l’ermita primitiva L’església nova, inaugurada el 1888, és al cim del turó, en lloc diferent de l’antiga, situada més avall

El 1652 ja hi havia una casa on els jurats volien establir una escola de gramàtica del 1750 al 1773 s’hi establiren els ermitans de Sant Pau que li donaren el nom d' ermita de la Concepció