Resultats de la cerca

La de l’òpera Aïda , de Verdi, ha esdevingut cèlebre

Era semblant al ballet de cour francès Sovint en tres moviments, era principalment ballada, però podia incloure fragments vocals o corals NGiles, WDavenant i altres compongueren partitures de masques Entre els autors de texts es destacaren Ben Jonson i JMilton

Estudià a Friburg amb Juliette Bise Debutà a Zuric amb el paper protagonista d' Orfeo , de C Monteverdi, dirigit per N Harnoncourt Aquest mateix director confià en ell per a les representacions i posteriors enregistraments en disc i vídeo del cicle operístic monteverdià duts a terme sota la direcció escènica de JP Ponnelle Ha actuat amb èxit als teatres d’òpera d’Hamburg, Berlín i Milà Malgrat que s’ha especialitzat en el repertori barroc, també ha interpretat obres d’autors del segle XX, com ara M Ravel o D Milhaud Combina les seves actuacions amb la docència al Conservatori de…

Fou autor de música escènica, especialment de sainetes i tonadillas , activitat per la qual estigué relacionat amb la casa dels ducs d’Alba Josep Subirà el considera un músic important, que es troba entre els principals iniciadors del gènere de la tonadilla entre els anys 1751-57, tot i que la seva activitat en aquest camp abraçà també l’època posterior, en la qual es consolidà el gènere La majoria de les seves composicions es conserven a la Biblioteca Municipal de Madrid es tracta de 15 tonadillas i 47 sainetes , com també música per a entremesos i comèdies les dates de…

Estudià cant a Chicago, on debutà el 1924 com a pastor Tosca El 1929 es presentà amb el paper de Cieca al Metropolitan de Nova York La Gioconda , on actuà fins el 1945, destacant-se especialment en òperes de Ch Gounod Faust , G Verdi La forza del destino , G Bizet Carmen i V Bellini Norma El 1934 hi estrenà Merry Mount , de H Hanson, en la qual sobresortí per la subtil interpretació que feu, afavorida per la seva gràcil presència escènica El 1945 publicà a Nova York la seva autobiografia, Come Soon, Tomorrow El 1954 es retirà de l’escena i es traslladà a Florència

Companyia creada el 1978 a Jerez de la Frontera per FSánchez, Paco de La Zaranda La seva poètica escènica, marcada per l’expressionisme visual, el compromís existencial i la fidelitat als seus orígens de la baixa Andalusia han tingut un gran ressò internacional El 1995 estrenà al teatre Intar de Nova York Obra Póstuma , d’ECalonge, que també forma part de la companyia Altres muntatges destacats són Vinagre de Jerez 1989, Perdonen la tristeza 1992, Cuando la vida eterna se acabe 1997, La puerta estrecha 2000, Ni sombra de lo que fuimos 2003 i Los malditos 2005, d’Eusebi Calonge,…

Fou deixeble i després professor de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona i ensenyà durant gairebé quaranta anys a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, de la qual fou sotsdirector És autor d’una Teoría completa de la música escrita conjuntament amb Lluís Millet, de Veinticinco lecciones de solfeo, rítmicas y de estilo , i d’un Método graduado de solfeo , de cinc llibres conjuntament amb Lambert i Zamacois Compongué també música escènica La nina adormida al bosc , música per a orquestra, piano, arpa i música coral, com el poema A les estrelles , Flor Natural de la…

Llicenciat en direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre l’any 1997, ha alternat l’escriptura de textos teatrals i guions amb la direcció escènica Es donà a conèixer amb l’estrena del seu text Mala sang 1997 Ha escrit i estrenat Petita mort 1998, Després ve la nit 2001, La dona incompleta 2001, premi Butaca de teatre i Crítica Serra d’Or 2002, El paradís oblidat 2002 i Dia de partit 2008, entre altres peces Com a director, ha dirigit Criatures , de la companyia T de Teatre 1998, Cantonada Brossa 1999, i Refugiats , de Sergi Pompermayer 2001 També ha treballat de guionista…

Format en els teatres universitaris i independents dels anys seixanta, ha dut a terme el muntatge d’un gran nombre d’espectacles i ha actuat en nombroses produccions Ha exercit també com a crític teatral, gestor i animador i director cinematogràfic Com a director debutà el 1968 amb El Adefesio , de R Alberti Ha dirigit, entre altres, L’Òpera de tres rals , de B Brecht 1984, Salomé , d’O Wilde 1985, La Ronda , d’A Schnitzler 1986, Premio Nacional de Dirección, El temps i els Conway , de JB Priestley 1992, Frank V , de Friedrich Dürrenmatt 1992, El zoo de cristal 1995, la trilogia completa de…

Vida Passà la infantesa a Le Havre, on feu els primers estudis musicals, que prosseguí a Zuric i a París, ciutat on s’installà definitivament A la capital francesa entrà ben aviat en contacte amb D Milhaud, G Auric i la resta de compositors que més tard foren coneguts amb el nom de Grup dels Sis S’ha volgut veure en Honegger un dels renovadors de l’escena musical francesa dominada, en aquell moment, pels epígons de C Debussy i per l’ambient impressionista en general Pel que fa a la música simfònica i de cambra, aquesta renovació exigia decantar-se per la claredat formal mitjançant la "…