Resultats de la cerca
Es mostren 1444 resultats
Samsó Arbús
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Fou el primer que s’installà a Perpinyà ~1584, d’ençà de la curta estada que hi féu l’impressor Rosembach el 1500 La primera obra que hi imprimí fou la versió llatina del Directorium curatorum del bisbe d’Elna, Pere Màrtir Coma 1584 La seva presència a Perpinyà consta fins al 1598 el 1608 fou succeït en la impremta per Bartomeu Mas
Esteve Morcillo i Sánchez
Medicina
Farmacòleg i investigador.
Llicenciat en Medicina per la Universitat de València el 1974, on es doctorà el 1976, després d’una estada a la Universitat d’Alcalà d’Henares tornà a la UV el 1990 Hi ha ocupat diverses responsabilitats de gestió, com la de degà de la Facultat de Medicina i Odontologia i vicerector d’Investigació i Política Científica El 2010 fou escollit rector de la Universitat de València
Josep Garcia i Oliver
Història
Polític.
Fou un dels fundadors de l’Ateneu Mataronès 1854 Una estada a Anglaterra l’impulsà a treballar per a assolir millores socials, com la fundació de la Caixa d’Estalvis de Mataró 1863, de la qual fou secretari, i la Biblioteca Popular de Mataró 1866 Afiliat al partit liberal, participà en la revolució de setembre del 1868 Fou diputat a les corts per Mataró 1881-83
Jaume Santjoan
Cristianisme
Dominicà del convent de Santa Caterina de Barcelona.
Vers el 1421, amb motiu d’una estada i predicació a Sóller Mallorca, recollí la tradició del miraculós viatge de Ramon de Penyafort de Barcelona a Mallorca, que ell deixà escrita en llatí i que Diago traduí i inclogué en la seva Historia de la provincia de Aragón 1599 Més tard, a Roma, féu una relació verbal d’aquest viatge miraculós al cardenal Valentinenci
Joan Camprubí
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf.
Fill del mestre de dansa Marià Camprubí, fou deixeble de Fabiani i formà parella amb Manuela Garcia, amb la qual recorregué les principals ciutats europees Després d’una estada de tres anys a Rússia, viatjaren a Pèrsia Estrenaren al Liceu de Barcelona La Rondeña 1847, amb música de Josep Jurch i coreografia de Camprubí El seu repertori incloïa el ball pla i el ball rodó
el Lledoner
Hostal
Masia
Gran masia i antic hostal del terme de Cervelló (Baix Llobregat), al límit amb el de Vallirana, prop de Sant Ponç de Corbera.
Prop seu hi ha el mas vell del Lledoner , al recinte del qual hi ha la capella de Sant Francesc del Lledoner , obra del 1558, en relació amb la llegenda que explica que Francesc d’Assís féu estada en aquest mas Prop seu, en direcció a la creu d’Ordal, fou iniciada, a la fi del s XVIII, la construcció del pont del Lledoner , format per dos pisos d’arcades
James Turle
Música
Organista i compositor anglès.
La seva carrera se centrà bàsicament a l’abadia de Westminster, d’on fou organista des de l’any 1831 fins que morí Inicià la seva formació musical, poc documentada, a la catedral de Wells Establí amistat amb F Mendelssohn, durant l’estada que aquest feu a Anglaterra, i també mantingué contactes amb el violinista L Spohr És autor d’obres religioses i d’un interessant grup de catches i glees
Agrupació Esportiva Monistrolenca
Futbol
Club de futbol de Monistrol de Calders fundat vers el 1916.
El 2010 tenia 160 socis i l’equip sènior masculí jugava a la tercera divisió territorial Disposa del camp de futbol municipal del Met i té equips de base, tant masculins com femenins Durant la dècada de 1950 s’hi dinamitzà l’activitat futbolística a causa de l’estada al poble, entre d'altres, de l’exjugador del Futbol Club Barcelona Ladislau Kubala, que s’estava recuperant d’una malaltia
James Northcote
Art
Pintura
Pintor i historiador de l’art anglès.
Deixeble de JReynolds, en fou un seguidor en l’art del retrat La seva estada a Roma 1777-80 li donà un important bagatge per a la realització de les seves pintures d’història, gairebé totes illustrant obres de WShakespeare, destinades a la Boydell’s Shakespeare Gallery de Londres Com a historiador de l’art publicà Life of Sir Joshua Reynolds 1813 i Life of Titien 1830, entre altres obres
Sheldon Lee Glashow
Física
Físic nord-americà.
Estudià a les universitats de Cornell i Harvard Després d’una estada a Copenhaguen 1958-60, on feu recerques sobre física teòrica, tornà als EUA, on ha continuat treballant al California Institute of Technology i a les universitats de Stanford, Berkeley i Harvard sobre el model del camp electrofeble, que donà a conèixer el 1960 El 1979 compartí amb Steven Weinberg i Abdus Salam el premi Nobel de física
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina