Resultats de la cerca

Doctor en teologia Roma i llicenciat en lletres Barcelona Fou professor de la Universitat de Barcelona i del seminari i collaborador assidu de La Vanguardia Escriptor brillant, dins la línia del neoescolasticisme, publicà La moral contingentista de Emilio Boutroux 1929, Lecciones de ética 1933, Ontología y teoría del conocimiento 1943 i La plegaria eterna 1950, a més d’una versió en castellà del Nou Testament

Deixeble de Melanchthon a Wittenberg 1542, ensenyà a la Universitat d’aquesta ciutat i després a Erfurt i a Jena 1548, on polemitzà contra MFlaci en defensa del sinergisme de Melanchthon Fou expulsat de Leipzig 1567 pel fet d’haver-hi ensenyat una doctrina eucarística de tendència calvinista Convertit al calvinisme, ensenyà ètica a Heidelberg Són famosos, per la polèmica, els seus Loci theologici 1581-84

Concepte fonamental de la filosofia hindú, el seu significat és molt divers acció, necessitat, destí, causalitat, resultat, etc, i en l’ètica i la doctrina de la transmigració es refereix tant a la qualitat moral del comportament bo o dolent com a les seves conseqüències sobre el futur felicitat o dissort El karma determina les condicions en què l’home ha d’actuar, bé que no els seus actes mateixos

Estudià dret a Barcelona i el 1867 entrà a la Companyia de Jesús A causa de la revolució del 1868 emigrà al Llenguadoc i a Provença, on féu els estudis Exercí el professorat de metafísica, ètica i teologia a València 1876, a Veruela 1878, a Tortosa 1886 i a Sarrià, on edità el seu notable Cursus theologicus Publicà vuit tractats de teologia, en llatí, a més d’articles en castellà

Professor al City College de Nova York Format sota Josiah Royce i William James, formulà el principi de la polaritat, segons el qual, per a la determinació conceptual dels fenòmens, hom necessita la confluència d’elements oposats S'ocupà també de problemes d’ètica i de filosofia política i propugnà una normativitat d’aplicació situacional Les seves obres principals són Reason and Nature 1931 i Law and the Social Order 1933

Es doctorà en cirurgia a Lausana El 1922 deixà Rússia i, després de viatjar per diversos països, s’establí definitivament a Palestina 1931 El 1936 obtingué el Premi Bialik En la seva obra i en les seves nombroses traduccions manifestà la voluntat d’eixamplar els horitzons culturals del seu poble afegint a la tradició predominantment religiosa i ètica del judaisme el contingut estètic de la cultura occidental, sobretot, la grega

És vista des d’una perspectiva ètica com a seu i fonament de la conducta moral i de la qual hom ha fet àdhuc en una interpretació metafisicovoluntarista del món principi darrer i absolut de la realitat Psicològicament, per exemple, la voluntat sol ésser entesa com a integrada per un primer moment de reflexió sobre el fet i l’objecte de l’acció, amb una corresponent deliberació sobre el camí a seguir o els mitjans de què hom s’ha de servir, seguida del moment de l’elecció del camí o dels mitjans concrets i del de la realització final de l’acció abans dita També psicològicament, d’altra banda,…

La diferència existent entre l’ordre del deure i l’ordre de l’ésser d’allò que és, de la factivitat, etc és expressada pel mateix llenguatge, en distingir l’imperatiu forma prescriptiva de l’indicatiu constatació de fets i en relacionar sovint la forma imperativa amb la del subjuntiu, com a expressió desiderativooptativa D’altra banda, la relació existent entre ambdós ordres pot ésser subratllada o bé minvada segons que sigui la concepció —més objectivista o més subjectivista— que hom té de l’ordre moral i dels valors D’una manera equivalent, en parlar del deure hom pot donar primacia al bé…

El seu pensament filosòfic —expressat a Kant Une lecture des trois Critiques , 2006— i polític —reflectit a La Pensée 68 Essai sur l’antihumanisme contemporain , 1985, o La tentation du christianisme , 2009— es basa en la defensa dels valors del que anomena humanisme secular, el qual advoca per la raó, l’ètica i la justícia i rebutja tot judici fonamentat en el sobrenatural Fou ministre d’educació entre el 2002 i el 2004

Professor, des del 1919, a Göttingen, desenvolupà el pensament de Jacob Friedrich Fries , centrant-se principalment en la qüestió gnoseològica, la qual, segons ell, depassa els aspectes metafísics i incideix en principis de natura ètica, jurídica i política És autor d' Über das sogenannte Erkenntnisproblem ‘Sobre l’anomenat problema del coneixement’, 1908, Die neue Reformation ‘La nova reforma’, 1908, System der philosophischen Rechtslehre ‘Sistema de la doctrina jurídica filosòfica’, 1920 i Demokratie und Führerschaft ‘Democràcia i cabdillisme’, 1920