Resultats de la cerca
Es mostren 256 resultats
Castell de Creixenturi (Camprodon)
Art romànic
Situació Fragments de mur que hom pot veure encara a la part de llevant de la mota J Bolòs Restes de l’antic castell de Creixenturri situades al cim d’un turonet que s’alça al vessant solell que hi ha al nord del santuari del Remei Mapa 256M781 Situació 31TDG482811 Des de la carretera que va de Ripoll a Camprodon, poc després de deixar endarrere el veïnat de la Ral, al segon petit revolt, cal agafar una pista que surt a mà dreta i porta al santuari del Remei Les runes del castell són situades, aproximadament, 1 km al nord això no obstant, convé de fer una mica de volta vers l’est per tal de…
Castell de Güel (Graus)
Art romànic
Situació Basament del mur de l’extrem oest del recinte del castell ECSA - J Bolòs Aquest castell era situat al cim d’una muntanya que acaba amb un planell i que té una altitud de 813 m S’emplaçava a l’oest del pla de Güel i al sud-est de la casa del Castell Des d’aquest indret hi ha una bona perspectiva sobre la vall de l’Isàvena Mapa 32-11 251 Situació 31TBG932803 De la carretera que va de Llaguarres cap a la Pobla de Roda surt a mà esquerra la pista de terra que porta a Güel Cal passar de llarg el veïnat on hi ha l’església i arribar al mas del Castell on hi ha una cruïlla de camins…
Bitxac comú
El bitxac comú Saxicola torquata és de la mida mateixa que el rogenc Saxicola rubetra i amb més abundància de color negre al dors i al cap, on forma una màscara, trencada només pel color blanc dels costats La femella té el plomatge més desdibuixat La imatge de la fotografia, feta al Vallès Occidental, és molt representativa d’aquesta espècie, ja que és així com se sol veure, enfilada dalt d’un branquilló, o també, típicament, als mànecs de les aixades, cosa que li ha valgut el sobrenom de cagamànecs Oriol Alamany El bitxac és un ocell sedentari a la major part dels Països Catalans,…
Vilatge de Fontaubella (la Torre de Fontaubella)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de les ruïnes del despoblat ECSA - J Bolòs Al vessant solell d’una petita vall situada a l’oest del poble actual de la Torre de Fontaubella hi ha restes de construccions Darrere seu, al nord, hi ha un serrat Davant, al sud, hi ha una fondalada i una font Mapa 33-18472 Situació 31TCF205543 Si anem de la Torre de Fontaubella cap a Colldejou per la carretera local T-322, havent passat un fort revolt cap a l’esquerra, surt, a mà dreta, una pista de terra Fets uns centenars de metres es troba una bifurcació s’ha d’anar a la dreta i, després de travessar uns camps d’…
Torre Forgell (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Escassos vestigis d’aquesta antiga torre de planta rectangular situada en un pujol al nord de la plana del Pla de Manlleu ECSA - J Bolòs Fortificació situada al cim d’un pujol, al nord de la plana del Pla de Manlleu, al turó de Cal Gatelló A conseqüència de l’incendi que va patir no fa gaires anys aquest indret, l’elevació on hi havia la torre resta coberta per argelagues, fet que en dificulta la visió i la possibilitat d’accedir-hi Mapa 35-16419 Situació 31TCF750826 Anant del Pla de Manlleu cap a Santes Creus, a uns 300 m del pont, surt a mà dreta un camí, asfaltat al principi…
Castre de Puig Rom (Roses)
Vista aèria d’aquest poblat fortificat, situat al cim del Puig de les Muralles, al nord del poble de Roses Hom pot observar a la foto un camí exterior de visita, modern, que envolta la muralla d’època visigòtica ECSA-JTodó Aquest poblat fortificat hispanovisigòtic és situat al cim del Puig de les Muralles, dins el conjunt de Puig Rom, al N del poble de Roses Alt Empordà El lloc és totalment inaccessible per tres costats, i només ho és pel migdia, si bé per allí l’accés tampoc no és gens fàcil En el parament de migdia hi ha la porta d’entrada al recinte Conserva pràcticament tot l’emmurallat,…
El Castelló (Vinçà)
Art romànic
Situació El munt informe de pedres que es veu a la imatge és el resultat de l’esfondrament de l'antiga fortificació coneguda com el Castelló ECSA - A Roura El Castelló és un pujol cònic, al final d’un petit serrat, vora la riba dreta de la Tet, vers l’extrem occidental de la cubeta de l’embassament de Vinçà Té una forma i una alçada semblants al puig que hi ha a l’altre extrem de la mateixa riba del pantà, a llevant, el qual té al cim l’església romànica de Sant Pere de Bell-lloc Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 28’ 46” N - Long 2° 31’ 54” E Pel vessant meridional d’aquest serrat passa la…
Sepultures antropomorfes de Pomar (Badalona)
Art romànic
Situació Antic nucli rural de Pomar situat vers el sector NE de la ciutat de Badalona, prop de la carretera de la Conreria, avui dia unit pràcticament a la conurbació de la vila Les sepultures es troben al SE del mas Boscà Mapa 37-16421 Situació 31TDF367915 Necròpoli Així com els enterraments de Dalt la Vila han de relacionar-se amb l’església de Santa Maria, la necròpoli de Pomar no sembla que estigui vinculada a cap lloc de culte Es devia tractar d’un cementiri destinat a sepultar els difunts de Pomar, que morien en llocs massa allunyats de la parròquia o de les capelles Tot i que tenim el…
Convocatòria d’un concurs per a l’adjudicació de l’ampliació del cor de la catedral de Barcelona
Art gòtic
Data 1 de març i 8 d’abril de 1456 Els canonges de la catedral es reuneixen a la sagristia i acorden obrir un concurs entre els imaginaires Macià Bonafè i Joan Claperós per a escollir quin dels dos ha de fer les noves cadires del cor El primer dia del mes de març de 1456, en el capítol que es va celebrar dins la sagristia, hi eren presents els honorables Guillem Ponç de Fonollet, N Pujades, Bernat Tor, Ferrer Colom, Narcís de Santdenís, Pau de Gualbes, J Comes, Hug de Loguetis , Lluís Servent, Antoni Giner, Bartomeu Figueres, Bernat Mateu, Nadal Garcés, B Sos, N Cortada, N Pedralbes, R Riba i…
Sant Joan d’Horta (Barcelona)
Art romànic
La vall d’Horta — Orta en els documents medievals—, situada en un bell i fèrtil paratge del NE de la ciutat, entre la serralada de Collserola, el turó de la Peira i els serrats de la Rovira, s’esmenta, per primera vegada, l’any 965 es tracta d’una escriptura de donació atorgada per Ataülf, levita, i els preveres Guifré i Joan, a favor de l’església de Sant Miquel de Barcelona, al terme de Selvià, in valle Orta Els documents del segle XI, a més, esmenten un petit nucli de població, d’origen probablement ben antic efectivament, l’any 1050, un conjunt de béns —cases, terres, vinyes, un verger,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina