Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
drap
Indústria tèxtil
Teixit de llana amb lligat de plana, perxat i tondosat fins al punt de no veure’s l’encreuament dels fils, car té l’aspecte del feltre, però més suau.
sabatilla
Tecnologia
Sabata lleugera, feta de roba, feltre, pell fina, plàstic, etc, amb sola molt prima, generalment sense taló i sense cordons ni cap altra subjecció, que hom sol portar per casa.
taula de billar
Billar
Taula gran, quadrangular, proveïda de bandes elàstiques, recoberta amb un feltre verd ben tibant damunt la qual es fan córrer les boles del joc de billar empenyent-les amb els tacs.
tiràs
Estri de neteja, semblant al tiràs, però amb la post horitzontal folrada de feltre o proveïda d’un altre teixit gruixut, que hom passa pel terra de les cases per netejar-lo.
apagador
Apagador de piano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments cordòfons, especialment els de teclat, cadascuna de les peces, generalment de feltre, que, associada a un mecanisme més o menys complex, serveix per a impedir (apagar) la vibració de les cordes.
Per extensió, s’aplica el terme a qualsevol accessori que faci aquesta mateixa funció En prémer les tecles, els apagadors alliberen les cordes perquè aquestes puguin vibrar lliurement Inversament, quan els dits deixen anar les tecles, els apagadors entren en contacte amb les cordes per impedir que puguin continuar vibrant Al clavicèmbal els apagadors són fixats al mateix saltador que suporta el balancí i el plectre Als pianos, en canvi, solen ser independents dels martells, encara que s’accionen amb el mateix joc de palanques que activa la tecla Ja als primers pianoforti del segle XVIII…
,
corró
Oficis manuals
Estri de pintar, format per un cilindre dur folrat de matèria absorbent (feltre, pell de xai amb pèl, escuma de poliuretà) que gira sobre un eix metàl·lic, el qual, torçut convenientment, també serveix de mànec.
Permet d’obtenir una distribució regular i una ràpida execució del treball
billar
Jugador de billar iniciant una jugada de carambola
© Fototeca.cat
Billar
Joc d’habilitat i de saló que hom practica amb tres boles, generalment de vori, impulsades per pals anomenats tacs
sobre una taula rectangular proveïda de bandes elàstiques, recoberta amb un feltre verd ben tibant.
Atenyé una gran difusió entre els medis aristocràtics i burgesos dels s XVII i XVIII i es popularitzà posteriorment El tac recte i les bandes elàstiques aparegueren al s XIX La taula és dues vegades més llarga que ampla, i els tacs, que generalment fan 1,40 m de llargada i 600 g de pes, són prims i lleugerament cònics Tenen la punta protegida per un disc de goma o cuir anomenat soleta , fixat per una virolla La varietat de billar més practicada és la de les caramboles o partida lliure Hom hi juga amb tres boles blanca, mingo i marcada, entre dos equips o dos jugadors, els quals han de tocar…
paper
Formes per a fer paper i premsa per posar els fulls de paper entre filtres de llana, al fons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.
La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…
pseudomembrana
Patologia humana
Exsudat patològic que es produeix a la superfície de les mucoses i de les seroses, format molt sovint, però no sempre, per un feltre fibrinós que es desenganxa en forma de làmines que no es dissocien en l’aigua.
micetoma
Patologia humana
Tumefacció inflamatòria supurativa, d’evolució crònica, produïda per la proliferació d’un fong paràsit i caracteritzada per la presència d’uns grans negres, vermells o grocs, formats per un feltre de filaments micelians, els quals es poden eliminar per trajectes fistulosos.
Es localitza sobretot als peus Hom l’anomena actinomicetoma quan és provocat per actinomicets nocàrdia, estreptomicets, etc i, eumicetoma quan és causat per fongs de qualsevol altre ordre