Resultats de la cerca
Es mostren 2676 resultats
Antoni Ferrer
Música
Organista.
Fou ordenat sacerdot a Roma 1870 El 1872 fou nomenat sotsxantre de l’església de Santa Anna de Barcelona, i fou professor de cant pla del seminari de Barcelona 1885 Publicà Estudios históricos sobre el canto llano 1885
Antoni Ferrer
Història
Gran canceller de Milà (1619-34).
El 1628, absent el governador de Milà, Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba, que dirigia el setge de Casale Montferrato, hagué de fer cara al tumult ciutadà dit de Sant Martí 11 i 12 de novembre Aquests fets foren recollits a Historiarum patriae 1641-43, de Ripamonti, i Manzoni el féu un dels personatges d' I promessi sposi El 1632 fou nomenat ciutadà de Milà, cosa que palesa, juntament amb altres documents, l’estima en què fou tingut
Pedro Ferrer
Música
Teòric aragonès.
Fou prevere de Saragossa L’any 1548 s’encarregà de l’edició d’un manual liturgicomusical amb l’objectiu de depurar el cant litúrgic i com a ajuda als sacerdots de les diòcesis hispàniques Dedicà el seu llibre Intonarium general para todas las iglesias de España Saragossa 1548 a l’arquebisbe Fernando de Aragón, el qual participava amb ell de les idees revisionistes respecte a la puresa de la litúrgia i del cant pla L’obra posa en evidència els excessos i la manca d’uniformitat que es produïen en la interpretació del cant Amb el llibre pretengué proveir els eclesiàstics encarregats de les…
Ferrer Pallarès
Història
Paborde de la seu de Tarragona.
A la cort de Barcelona del 1228 es comprometé a participar en la conquesta de Mallorca amb una galera armada i quatre cavallers Formà part del consell de guerra de Jaume I i es distingí per la seva habilitat i astúcia en l’enderrocament d’una torre, a la presa de la ciutat de Mallorca Tingué problemes a l’hora del repartiment de botí i la seva casa fou saquejada Fou nomenat administrador de la seu de Mallorca mentre es decidia el plet sobre la dependència seva de Barcelona L’any 1238, un cop conquerida la ciutat de València, passà a aquell bisbat
Ferrer Saiol
Història
Literatura catalana
Escriptor i funcionari reial.
Fou escrivà i protonotari de la reina Elionor de Sicília Padrastre de Bernat Metge , feu que aquest entrés a la cancelleria reial i dirigí la seva iniciació en el classicisme Entre el 1380 i el 1385 traduí al català el De re rustica de Palladi amb una gran fidelitat i precisió en els vocables tècnics
,
Ferrer Graït
Història
Conseller de Jaume I i confessor de la infanta Constança.
Religiós trinitari, professà al convent de Viganya Segrià, on el 1236 fundà una comunitat de trinitàries, per a la qual escriví les normes de vida religiosa Hom diu que redimí més de 2000 captius dels musulmans i que escriví unes gestes de sant Joan de Mata i altres obres que s’han perdut
Ramon Ferrer
Literatura catalana
Poeta, prosista i historiador.
El 1801 entrà a la congregació de l’Oratori És autor del dietari Barcelona cautiva , en sis volums 1815-21, on narra, des d’un punt de vista antifrancès, l’ocupació de Barcelona per les forces napoleòniques i aporta un bon nombre de documents en restà inèdita la part corresponent als fets posteriors a l’abril del 1811 Publicà altres llibres sobre episodis de la guerra del Francès i deixà manuscrites algunes obres històriques També compongué diàlegs i contes escrits amb l’artifici d’utilitzar només monosíllabs, en català, i unes Octavas bilingües castellanas o catalanas según se pronuncien
Josep Ferrer
Literatura catalana
Prosista.
Llicenciat en dret, durant la seva època d’estudiant escriví articles en castellà a “La Crónica” de Palafrugell, d’on fou jutge S’interessà per la filosofia alemanya, i estudià especialment Nietzs-che i Schopenhauer Dirigí el setmanari regionalista “Baix Empordà”, on escrivia les seves Instantànies , proses curtes de caràcter improvisat signades amb el pesudònim Anco-Marcio Pòstumament, se n’edità una selecció amb el mateix títol 1921
Josep Ferrer
Boxa
Boxejador.
Competí en els camps amateur i professional Es proclamà campió d’Espanya de boxa professional en la categoria del pes mitjà 1950 Guanyà el Campionat de Catalunya de boxa en vèncer José Arrufat 1944 Disputà el títol de campió d’Europa del pes wèlter contra l’argelí nacionalitzat francès Marcel Cerdan Participà en diverses vetllades pugilístiques al Gran Price, l’Olímpia i les places de braus de les Arenes i la Monumental Després de 250 combats penjà els guants El 1972 obrí el seu propi club de boxa al barri de Sants de Barcelona
Tadeu Miquel Ferrer i Ferrer
Marí.
Lluità a la guerra Gran assaltà Toló, el 1793 i a la guerra del Francès es destacà en l’assalt al fort de caputxins de Mataró Acabada la guerra, reorganitzà el material naval abandonat pels francesos El 1819 fou nomenat cavaller i noble, i el 1824, comandant militar de marina de Palamós Deixà una memòria sobre les fortificacions costaneres de Catalunya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina