Resultats de la cerca

Fou professor a la Universitat d’Uppsala i, successivament, catedràtic de llengua i literatura llatines 1948, degà 1960 i rector 1966 a la d’Estocolm Publicà llibres sobre llatí tardà Syntaktische Forschungen ‘Estudis sintàctics’, 1943 i Beiträge zur spätlateinischen Syntax ‘Aportacions a la sintaxi del llatí tardà’, 1944, que donaren pas al seu camp més important d’estudi La poésie latine rythmique du haut moyen âge 1954 i Introduction à l’étude de la versification médiévale 1958 El 1968 publicà el seu Manuel pratique du latin médiéval , fonamental per a la formació de les noves generacions…

Professor a la Universität des Saarlandes des del 1949, estudià les obres de trobadors, algunes de les quals edità Publicà, entre d’altres, Repertoire métrique de la poésie des Troubadours 1953-57, Trouvères et Minnesänger 1952 i Du rôle des troubadours dans la formation de la poésie lyrique moderne 1950 S'interessà també per la literatura catalana Ponç de la Guàrdia, Cerverí de Girona, Berenguer d’Anoia, etc

Professor a Friburg Suïssa el 1889 i al Collège de France, a París, des del 1903 Refutà la teoria romàntica de l’origen de les epopeies i en construí una altra, fundada en l’individualisme de la creació artística Segons ell, el naixement de l’epopeia francesa fou determinat bàsicament pels contactes de clergues i joglars a través dels monestirs, principalment en les rutes dels grans pelegrinatges Reaccionà contra el mètode d’editar antics texts usat fins al seu temps Són bàsics en aquest aspecte els estudis La tradition manuscrite du Lai de l’Ombre 1928 i De l’édition princeps de la Chanson…

Fou professor de filologia romànica i germànica a la Universitat de Rostock, on fundà el primer institut de germanística 1858, i més tard ensenyà a la Universitat de Heidelberg 1871 Publicà Denkmäler der provenzalischen Litteratur 1856, Grundriss zur Geschichte der provenzalischen Litteratur 1872 i Provenzalisches Lesenbuch 1855, convertit, des de la segona edició, en Chrestomatie provençale 1868 i següents Dirigí la revista “Germania” i publicà una edició del Cant de Ramon , de Ramon Llull

Professor de la Sorbona 1924-44, les seves obres fonamentals s’emmarquen dins el camp de la lingüística llatina Dictionnaire étymologique de la langue latine 1932, amb A Meillet, Syntaxe latine 1935, amb F Thomas, etc Com a editor i traductor de texts, publicà Lucreci 1920, Petroni 1922, Sallusti 1951 i Pseudo-Sallusti 1961 del 1952 al 1963 dirigí l’edició de la Història Natural de Plini 9 vols publicats El 1952 féu una estada a la Universitat de Barcelona, fet que constituí un esdeveniment important

Iniciador dels estudis filològics a Portugal amb A língua portuguesa 1868 Reaccionà contra el positivisme i basà els seus estudis no pas en les ciències de la natura, sinó en les de l’esperit Bibliografia crítica de História e Literatura 1875, Contos populares portugueses 1879 i O Ensino histórico, filológico e filosófico en Portugal até 1858 1900

Fou professor a la Universitat de Lieja És autor d’una tesi sobre el gènere pastoral a França anterior al Renaixement i editor de nombrosos texts francesos de l’edat mitjana Lai d’Aristote, Tournoi de Chauvency , etc Partidari de la teoria de l’autor individual, ha defensat les seves hipòtesis sobre les condicions de la creació i de la transmissió de les cançons de gesta i ha combatut el neotradicionalisme

Professor a Belgrad Des del 1866 fou membre de l’acadèmia iugoslava de Zagreb Autor de les primeres gramàtiques de la llengua sèrbia Fou un dels primers estudiosos de la gramàtica històrica i de la dialectologia de la llengua sèrbia Història de les formes de les llengües sèrbia i croata de mitjan segle XVII 1874, Diccionari dels monuments literaris serbis 1863-64 Edità molts texts serbis antics

Fou professor a les universitats de Praga 1846-54, Kiel 1854-62 i Leipzig 1862-85 Amb la Griechische Schulgrammatik 1852 inicià el mètode de la filologia comparada Unes altres obres importants són Grundzüge der griechische Etymologie 1858-62 i Das Verbum der griechischen Sprache 1873-76

Deixeble d’Andrés Bello, publicà unes Notas de la gramática de Bello 1886 Les seves primeres obres, Apuntaciones críticas sobre el lenguaje bogotano i Gramática latina 1867, mostren ja el gran aprofundiment en l’anàlisi psicologicogramatical que el caracteritzà El Diccionario de construcción y régimen de la lengua castellana 1888-93, obra monumental que deixà inacabada, registra l’evolució del castellà