Resultats de la cerca

Pagès i periodista, ha estat la figura més destacada de la revista “Het Fonteintje” A mig camí entre la vida burgesa i l’alegria virgiliana de la natura, ha interpretat el seu vitalisme d’una manera irònica i enjogassada en versos aspres i de caire popular Ha publicat In den zoeten inval ‘La casa de Déu’, 1927-36, Heineke Vos en zijn biograaf ‘Heineke Vos i el seu biògraf’, 1933 i Wolfijzers en schietgeweren ‘Ceps de llop i escopetes’, 1942

Alumne de Cuvier, es dedicà a l’estudi dels invertebrats i féu una llarga i completa investigació sobre la fauna marina que habita les costes franceses Fou professor a París, i és autor d’una Histoire naturelle des crustaces i de Leçons sur la physiologie et l’anatomie comparée de l’homme et des animaux , en 14 volums 1857-81 Hom l’ha considerat un dels fundadors de la fisiologia a França

Fill de pares obrers, estudià ciències polítiques i socials a Lovaina El 1912 inicià el moviment de la Joventut Obrera Cristiana JOC, no reconegut oficialment fins el 1925 Fou designat cardenal per Pau VI el 1965

Dirigí a Tournai 1410 un taller de pintura i fou mestre de Rogier van der Weyden 1427 Degà del gremi de pintors 1423 i membre del consell de la ciutat, participà activament en els conflictes socials de 1423-28 L’única obra seva documentada és el fresc de l' Anunciació 1406 de l’església de Saint Brice de Tournai, molt deteriorat Hom l’ha identificat molt versemblantment amb l’anomenat mestre de Flémalle en aquest cas seria el veritable fundador de l’escola pictòrica flamenca De les obres que li són atribuïdes sobresurt el Davallament de la Creu ~1430, en gran part perduda, coneguda per una…

Deixeble de Fontana, des del 1562 restà a Itàlia, on era conegut per Dionisio Fiammingo Treballà a Roma amb Sabatini i Vasari Fundà 1574 una acadèmia a Bolonya Estilísticament conjuminà les tradicions flamenques i el rafaelisme en un particular manierisme, com en La Mare de Déu i Sant Antoni Bolonya i Les noces de Santa Caterina Roma

Seguidor del naturalisme, evolucionà cap a la línia de Guy de Maupassant Fou un dels fundadors de la revista “Van Nu en Straks” 1893, que contribuí a la consolidació de la cultura flamenca Entre les seves novelles destaquen Het recht van den sterkste ‘El dret del més fort’, 1893 i Sursum corda 1894

Fou actiu a Anglaterra vers els anys 1545-49 i 1574 El seu estil segueix la manera tradicional d’un Holbein amb clares influències de Scorel i Metsys Conreà la pintura de gènere allegòric seguint el manierisme de l’època

Fou el primer de demostrar que el nombre de cromosomes és constant i característic en totes les cèllules de cada espècie d’organismes, com també que aquest nombre es redueix a la meitat en les cèllules germinals durant la maduració dels gàmetes meiosi i es restaura en el zigot, després de la fecundació

Des del 1445 fou arquitecte de la ciutat de Lovaina Continuà la construcció de l’església de Sant Pere i projectà i dirigí la construcció de la Casa de la Ciutat 1447-63, obra mestra del gòtic flamíger