Resultats de la cerca

Durant els Jocs Florals celebrats a València té lloc la ruptura definitiva entre valencianistes i ratpenatistes

Vida i obra Hereu, el 1838, d’importants finques rústiques a la vall d’Aro, feu estudis de filosofia i es llicencià en dret el 1846, a Barcelona, i feu d’advocat a la Bisbal Publicà una sèrie de pensaments polítics al Calendari Català i a La Veu del Montserrat , en què denunciava l’assimilació política i cultural castellanes, i altres articles a “Lo Gai Saber”, sobre els jocs florals i sobre la centralització Collaborà a “El Faro Bisbalense”, especialment, el 1868, a propòsit de les festes d’homenatge als felibres, de retorn dels Jocs Florals de Barcelona, dels quals…

Estudià humanitats i filosofia al seminari de Mallorca El 1917 es llicencià en lletres a Barcelona, i defensà la tesi doctoral Ramon Llull i els orígens de la literatura catalana a València, el 1962 Es dedicà a l’ensenyament Com a poeta, molt lligat a Mallorca, a les seves tradicions i al seu paisatge, inscrit en l’anomenada Escola Mallorquina , és autor, entre d’altres, de L’amor de les tres taronges i altres poemes 1925, De l’alba al migdia 1929, Cançons de terra 1947, Ofrena mística 1949 i de l’extens poema El Comte Mal 1950 Escriví obres de teatre, com Antígona 1935, Cecília de Solanda…

Vida i obra Feu estudis de dret a la Universitat de Cervera, on es relacionà amb Manuel de ↑ Cabanyes Collaborà en el↑ Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839 i treballà en la confecció d’una gramàtica i un diccionari de la llengua catalana, que no donà a conèixer Poc abans de morir fou nomenat membre de sengles comissions per a la codificació de la llengua pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona i per l’Acadèmia de Bones Lletres Escriví teatre en castellà el drama efectista, a la manera de Zorrilla, Fiscal, juez y verdugo , 1851, i la comèdia Quién pierde con…

Llicenciat en dret, seguí el negoci bancari familiar Fills de Magí Valls, amb l’ajuda del seu germà Agustí Valls Formà part de la directiva de la Cambra de Comerç de Barcelona i fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona Collaborà a La Renaixença –fou president 1902-04 de la societat que administrava aquest diari–, L’Esperit Català ,   La Veu del Montserrat , Lo Gai Saber i La Ilustració Catalana Usà el pseudònim de Josep Maria Bosch Gelabert Publicà novella Mes memòries , 1882 L’exemple , 1885 Guideta , 1887 Lo segador , 1892 drama Maria de Montpeller , 1893 La vida moderna , 1893, ambdós…

Publicà el relat La facècia 1960 i fou autor de pàgines literàries molt elaborades destinades a llibres de bibliòfil, com Ocells de pau 1971, Poema de la Mare de Déu del Tura 1979 i Herbari inversemblant 1981, així com de traduccions d’EA Poe i de J Anouilh Fou autor també dels texts del muntatge audiovisual Olot dins la mà  1964, amb fotografies de Ramon Teixidor, que tingué àmplia difusió a Catalunya El 1982, com a homenatge a la seva tasca en pro de la llengua catalana, fou publicat un recull dels seus poemes titulat Mirall a trossos , i el 1997 el llibre Obra esparsa, llibre que quasi…

Darrer marquès d’Aguilar, baró de Mosset i intitulat comte de Montagut, dit també Melcior de Margarit Era fill de Pere-Francesc de Bou i Pujol, que fou primer mere president de Perpinyà 1790 Participà en la Revolució Francesa, però s’hagué d’exiliar a Barcelona al final del 1790 Es destacà entre els emigrats polítics, amb la seva muller, Joana de Bruyères, introductora del vals a Barcelona 1791 El 1809 tornà a França Fou membre de la societat de ciències de Montpeller i fou designat un dels quaranta mantenidors dels jocs florals a Tolosa És autor de poesies neoclàssiques en…

Presenta brots florals cònics de color verd clar disposats en corones espiraliformes, els quals esmengen quan les flors encara són poncelles

Les gemmes florals són les tàperes i els fruits són els taperots Es fa en parets i roques, a la regió mediterrània

Rellotger d’ofici i representant de comerç en diferents poblacions catalanes, fou també compositor de sardanes Dolors del cor , 1936, que a la primeria de segle eren profusament interpretades per les cobles gironines, i de cançons basades en textos de Verdaguer i de Guimerà, entre d’altres Dirigí les publicacions El Bisbalense , L’Olotí i El Menestral , a més del curiós La Voz del Género de Punto Versificador hàbil i amb facilitat per a la descripció, donà una visió idealitzada dels territoris empordanesos fou anomenat El cantor de l’Empordà en obres com ara Notes del cor 1900, La vida al…