Resultats de la cerca
Es mostren 3003 resultats
El que cal saber de la teniasi
Patologia humana
Són anomenades teniasis les parasitosis produïdes per la presència d’uns cucs anomenats tènies —dels quals n’hi ha diversos tipus— a la llum de l’intestí, que poden ésser asimptomàtiques o bé causar trastorns gastrointestinals Actualment, al nostre medi, ja no es produeixen casos de la teniasi que era més freqüent en adults, anomenada popularment cuc solitari, perquè en general és un sol exemplar el que parasita l’intestí de la persona infestada Les tènies penetren en l’organisme en forma de larves petitíssimes presents a la carn de bòvids, porcs, peixos o d’altres animals, que…
quiropterofília
Botànica
Tipus de pol·linització en què el transport del pol·len és fet per ratapinyades.
És poc freqüent i ocorre solament en països tropicals
moixera
Fulles i flors de moixera
Sarah Gregg (cc-by-nc-sa)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 2 a 10 m d’alçària, de fulles ovals, dentades i tomentoses al revers, de flors blanques, reunides en corimbes, i de fruits pomacis, petits i vermells.
És freqüent en zones boscoses de l’estatge montà
gatell
Botànica
Petit arbre, de la família de les salicàcies, de 2 a 6 m d’alçària, de fulles oblongues, tomentoses al revers, i d’aments cilíndrics que apareixen abans que les fulles.
És freqüent a les vores dels corrents d’aigua
acciaccatura
Música
Ornament consistent en una brevíssima nota que, atacada simultàniament amb la principal, produeix una dissonància.
Freqüent en la música de teclat del segle XVIII
extròfia
Medicina
Malformació congènita en què un òrgan balmat queda directament abocat a l’exterior.
L’extròfia més freqüent és la de la bufeta urinària
pollerenca
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, de 5 a 15 cm d’alt, de barret castany daurat, convex i amb mamelló, viscós; de cortina en forma de teranyina mucilaginosa; de làmines lliures, gruixudes i rubiginoses; i de cama llarga i robusta, lleugerament radicant, ornada a la part inferior amb collars d’esquames de color bru violaci.
És freqüent en boscs de muntanya No té valor gastronòmic
determinant antigènic
Biologia
Petita regió de la molècula de l’antigen que permet el desencadenament de la resposta immune.
És freqüent que cada antigen disposi de múltiples determinants antigènics
incontinència
Patologia humana
Emissió involuntària, però conscient, d’una matèria biològica (orina, femta, semen, etc) l’evacuació de la qual té lloc ordinàriament sota la influència de la voluntat.
La incontinència més freqüent és la d’orina, anomenada enuresi