Resultats de la cerca
Es mostren 5509 resultats
creosota
Farmàcia
Química
Líquid oliós, mescla de fenols (creosol i guaiacol, fonamentalment), obtingut de la destil·lació del quitrà de fusta o del d’hulla.
Hom empra la creosota de fusta creosota oficinal en medicina, com a antisèptic extern i com a expectorant i balsàmic en el guariment de la bronquitis La creosota d’hulla és usada com a preservador de la putrefacció de la fusta
Zakopane

Edificacions de fusta d'estil Witkiewicz, a Zakopane
© Oficina de Turisme de Polònia
Localitat
Localitat del voivodat de Malopolskie, Polònia.
Situada a 950 m d’altitud, al peu de l’Alt Tatra, és el centre d’esports hivernals més important de Polònia
cèrcol
Tecnologia
Transports
Anell de fusta o d’acer que manté unides les dogues d’una bota.
Actualment els cèrcols de fusta han estat desplaçats pràcticament pels de banda d’acer reblat pels extrems El nombre de cèrcols, que depèn del tipus de bota, sol ésser de sis o vuit, anomenats, segons llur posició, de testa , collet o de sotatesta , de coll , de ventre i de mig
clarinet

Clarinet contralt en mi bemoll
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub d’uns 65 cm clarinet en si♭ de forma bàsicament cilíndrica, proveït de forats i claus El clarinet més estès és el clarinet soprano en si♭ La seva família inclou, a grans trets i anant cap a l’agut, els clarinets en do, re, mi♭ requint per antonomàsia i la♭ Anant cap al greu, hi ha el clarinet en la el segon en importància, el corno di bassetto en fa, el clarinet en mi♭ contralt, el clarinet baix si♭ i el clarinet contrabaix en mi♭ i el clarinet contrabaix en si♭ Aquest darrer està afinat una…
Gavàs

Antiga casa pallaresa amb la tradicional balconada de fusta tornejada a Gavàs (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a 1 380 m d’altitud, al NE del poble d’Unarre.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve
pandero

Pandero
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió format per un cèrcol de fusta que serveix per a subjectar una membrana o pell tibant.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc El pandero és un dels instruments membranòfons amb marc més antics que es mantenen en l’actualitat, especialment en la interpretació de música antiga i tradicional de cultures mediterrànies, i se’n coneixen referències bíbliques N’hi ha dos tipus bàsics el pandero circular, amb marc de fusta circular i una sola membrana, sovint pintats o amb ornamentacions de marqueteria -a Catalunya poc ornamentat i utilitzat en les rondes pels fadrins-, i el pandero quadrat, amb un marc de fusta…
corneta

Corneta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent consistent en un tub, de fusta o ocasionalment d’ivori, de secció cònica i amb forats.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural amb broquet El so és generat per la vibració dels llavis recollida per un broquet d’ivori, d’os o de fusta que generalment pot separar-se del cos de l’instrument Depenent de la seva tessitura pot fer entre 40 i 120 cm de llargada En els instruments més aguts és recte o lleugerament corbat Els instruments més greus tenen forma sinuosa Tots ells solen ser de perfil hexagonal, de vegades octogonal, i sense pavelló La llargària de la columna d’aire a l’interior del tub és modificada amb forats, generalment set, un per…
sistema Böhm
Música
Sistema de digitació per als instruments de vent-fusta desenvolupat per Theobald Böhm a partir del 1830.
El sistema Böhm introduí dues innovacions essencials la nova disposició dels forats en el tub, la qual permetia un forat per a cada nota cromàtica, cosa que n’uniformava el timbre i en millorava l’afinació, i un sistema de claus per a tapar aquests forats El mateix Böhm aplicà aquest sistema a la flauta i més tard fou emprat, entre d’altres, per al clarinet, l’oboè i el fagot Tot i que aquest sistema ha influït en la digitació de tots els instruments de vent-fusta, actualment només la flauta i el clarinet n’han conservat tots els elements fonamentals
planejament
Tecnologia
Operació a la qual són sotmeses les peces metàl·liques, de fusta, etc, per tal d’obtenir-hi una o més superfícies planes o llises.
Consisteix a arrencar la doladura horitzontalment, bé amb eines com el ribot, la plana, etc, en la fusta, bé amb les planejadores
gralla

Gralla seca
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta de llengüeta doble.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta Consta d’un tub de perforació cònica, de fusta de ginjoler, faig, banús, palissandre o cirerer, entre d’altres, recobert, sovint, amb dues argolles metàlliques, de plata, alpaca o llautó A l’extrem superior de l’instrument hi ha el tudell, un petit canonet de metall on s’insereix l’inxa o canya doble Hi ha dues modalitats de gralla la gralla seca , sense claus, i la gralla dolça , amb claus, també coneguda com a gralla llarga La gralla seca té 6+1 forats digitals un forat per al polze, en una cara de l’instrument,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina