Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
Almallutx
Possessió i antiga població del terme municipal d’Escorca (Mallorca) situada a la vall d’Almallutx
, capçalera del torrent del gorg Blau.
El morro d’Almallutx 1 040 m alt domina aquesta vall pel sud
port de Maó

Vista del port de Maó (Menorca)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Port natural, un dels més importants de la Mediterrània, obert al front sud-oriental de Menorca, originat per una ria; té 5,5 km de llargària i una amplària que oscil·la entre els 250 i els 1.000 m, amb una mitjana de 700.
Geològicament presenta una clara diferència entre ambdues vores la del NE és una formació paleozoica d’esquists i gresos molt plegats, de colors foscs al SW presenta sediments horitzontals terciaris Miocè de roques calcàries blanquinoses amb conglomerats intercalats El flanc NE és molt retallat i de costa baixa, llevat de la península o punta de la Mola, que acaba amb el penya-segat de la punta de s’Esperó, on els materials terciaris cavalquen sobre els esquists Una doble falla originà, a més de l’escotadura ocupada per la mar, els illots d’en Pintot o l’ Arsenal, de l’Hospital o del Rei, de…
Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano
Literatura catalana
Periodisme
Dret
Advocat, periodista i novel·lista.
L’any 1929 inicià estudis de dret a la Universitat de València i posteriorment cursà també estudis de filosofia i lletres Aquests anys s’afilià al Partido Comunista de España Llicenciat, anà a París a ampliar estudis a la Sorbona En tornar, treballà com a professor de francès en una escola de Logronyo i més tard passà a Felanitx, on, influït per Andreu Crespí i Salom , esdevingué un convençut catalanista i un depropugnador dels Països Catalans L’any 1936, quan era a Madrid amb motiu d’unes oposicions per a ingressar al cos consular, s’uní a l’exèrcit republicà i passà a València, on s’…
Sant Llorenç de Gaserans (Sant Feliu de Buixalleu)
Art romànic
Situació Vista del costat meridional de l’església, on s’aprecia un fris d’arcuacions llombardes J Recarens Sant Llorenç és l’església parroquial del poblet de Gaserans, totalment disseminat Mapa 365M781 Situació 31TDG660223 Del punt quilomètric 30,7 de la carretera C-251, de Granollers a Maçanet, surt una pista en direcció a tramuntana, la qual travessa un pont sobre la via del tren A uns 2 km passa pel davant de l’església, que ja s’albira a la llunyania JRR Història Aquesta parròquia rural del terme de Sant Feliu de Buixalleu, situada a la seva part meridional, a la plana del Tordera,…
Resclosa propera al Mas del Camp de Salselles (la Quar)
Art romànic
Situació Malgrat la distància, la fotografia mostra perfectament la línia ondulada que formen els forats de la resclosa, alguns dels quals, però, han estat totalment desgastats per l’aigua J Bolòs Forats d’una resclosa d’un antic molí, situats al costat sud del pont proper al molí de Vilardell Aquesta resclosa figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 × 18,1 —y 60,2 31 TDG 181602 Cal seguir la pista que hi ha parallela a la riera de Merlès i que podem agafar al Cobert de Puigcercós, si venim del nord, o a Vilalta, si venim…
Turixant
Antiga possessió del municipi d’Escorca (Mallorca), situada en una vall tributària, per l’esquerra, del torrent des Gorg Blau, dita la vall de Turixant
.
Modernament ha estat desdoblada en Turixant de Dalt l’antiga casa i Turixant de Baix ja vora l’esmentat torrent S'hi estatja el venerat Crist de Turixant
Sant Feliu de Buixalleu

Vista del petit nucli de Sant Feliu de Buixalleu (Selva)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva situat al sector sud-occidental de la comarca.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Riells i Viabrea i Breda SW, Arbúcies NW i N, Santa Coloma de Farners N, Riudarenes NE, Maçanes E, Hostalric SE, Fogars de la Selva S i Sant Celoni SW, aquest últim de la comarca del Vallès Oriental El territori és muntanyós, especialment al sector septentrional, situat als contraforts dels massissos del Montseny i de les Guilleries, on abunden els boscos d’alzines, d’alzines sureres, de pins i de castanyers El terme s’estén al marge esquerre de la Tordera, que en forma el límit meridional, i comprèn la vall baixa de la riera d’Arbúcies…
la Febró

Mas dels Frares, a la Febró
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El municipi de la Febró té 16,09 km 2 d’extensió És limitat pels de Vilaplana i d’Arbolí S, Capafonts E i Prades N, i per la banda del Priorat per Cornudella de Montsant W La Febró és l’única població del Camp travessada per la conca del Siurana i l’única del Priorat geogràfic atribuïda administrativament al Camp per raons de mercat El terme es pot considerar integrat per dues parts altes al N i al S, separades per la fondalada de la capçalera del riu de Siurana La meridional, força abrupta, és configurada per la serra de la Mussara, que en alguns punts supera els 1000…
Margarida Aritzeta i Abad
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en història moderna i contemporània i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, on es doctorà Cursà també estudis de belles arts Professora a l’Escola de Magisteri de Tarragona 1979-92 i posteriorment de teoria de la literatura a la Universitat Rovira i Virgili Entre les seves primeres obres destaca el llibre de narracions Quan la pedra es torna fang a les mans 1981, premi Víctor Català 1980 Posteriorment ha publicat sobretot novella i, amb Un febrer a la pell 1983, guanyà el premi Sant Joan 1982 Seguiren Vermell de cadmi 1984, El darrer toro 1987, El correu de…
,
Ferrocarril Metropolità de Barcelona
Vista de l’andana de l’estació d’Urgell del Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA
© Fototeca.cat
Transports
Societat creada el 1920 per tal de construir i explotar la concessió de la línia de ferrocarril subterrani que havia d’unir el nord de Barcelona (passeig de Fabra i Puig) amb el sud (la Bordeta), dita Transversal, obtinguda per G. de Müller.
Hi participaren Horacio Echevarrieta, la Banca Marsans i l’Ajuntament de Barcelona, que, a partir del 1928, passà pràcticament a controlar-la El 1958 l’Ajuntament comprà l’empresa, que el 1961 absorbí el Gran Metropolità de Barcelona , i fou convertida en la societat privada municipal Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM Juntament amb Transports de Barcelona, que gestiona el transport en superfície, forma el que a partir del 1986 s’anomena Transports Metropolitans de Barcelona TMB L’any 2018 comprenia 8 línies, dues de les quals desdoblades, una xarxa de 119 km de longitud i 156…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina