Resultats de la cerca

L’ofici de sabater era primordial dins el conjunt de la menestralia tradicional urbana Els sabaters de Barcelona feien remuntar llur existència corporativa a l’any 1203, amb la fundació de la confraria de Sant Marc des del 1257 l’ofici era present en el Consell de Cent Amb tot, les primeres ordinacions gremials conegudes són del 1375 el 1405 en foren concedides al conjunt format pels sabaters, els tapiners i els cuireters A partir de la reforma municipal del segle XV, els sabaters foren un dels primers gremis de Barcelona i disposaven d’una important casa gremial i uns notables retaules…

A Barcelona els hostalers assoliren l’estatut de gremi el 1445, amb la concessió d’ordinacions de la confraria, sota l’advocació de santa Marta, la qual confraria reunia els taverners taverner Les ordinacions foren successivament renovades 1536, 1613, 1670, 1770 i 1816 La casa gremial era al carrer de la Corríbia, i el centre religiós, al monestir del Carme Fou una de les corporacions que utilitzà amb més força les mesures restrictives contra la competència, representada sobretot pels revenedors revenedor i al s XVIII pels immigrats milanesos anomenats becos , els quals eren, a…

A Barcelona, al s XVI, els agullers formaren part del gremi de manyans es limitaven a fabricar hams de palangre, filats, etc El gremi dels agullers no fou constituït a Barcelona fins al final del s XVIII, i adquirí importància a la segona meitat del s XIX, amb la fabricació d’agulles saqueres, espardenyeres, de ganxo, de tapisser, de fer filoja, etc, així com filats, anells i gafets

Els dauradors aparegueren a la baixa edat mitjana com una especialitat de luxe dins els gremis de fusters, i els de Barcelona organitzaren un gremi propi el 1596 Eren a la vegada entalladors i esgrafiadors, i practicaven l’escultura, la pintura i fins i tot l’arquitectura L’ofici tingué una embranzida durant el s XVIII i primers anys del XIX Incidentalment el gremi prengué el títol superior de collegi

L’ofici apareix incorporat en la confraria barcelonina dels julians mercers vells, i molt unit amb els guanters, des de la primera meitat del s XV 1439 Formaven un ofici d’importància econòmica i social escassa En produir-se, el 1801, la desintegració de la confraria dels julians, els tireters passaren a formar part del gremi de guanters, també provinent de l’antiga confraria A València estaven units amb el gremi de guanters i bossers

L’ofici d’impressor es difongué a Barcelona i a València a la segona meitat del segle XV, vinculat especialment a famílies converses El 1491 es formà a Barcelona, amb autorització reial, una confraria sota l’advocació de Sant Joan ante Portam Latinam De fet, moltes impremtes eren propietat de mercaders, nobles i eclesiàstics, per tal com constituïen un sector dinàmic que atreia capital Al segle XVII els impressors o estampers desitjaven la creació d’una corporació professional i cívica, però toparen amb els privilegis dels llibreters llibreter, que volien monopolitzar el mercat del llibre Una…

L’ofici constituïa una de les branques del gremi dels ferrers a Barcelona i a Vic Els de Barcelona sollicitaren, el 1804, i hi tornaren el 1819, la separació dels ferrers i la unió amb els pintors de vidrieres, supervivència de l’antic collegi de pintors El nou gremi redactà les seves ordenances en la tardana data del 1830, i continuava actiu el 1836, data de supressió dels privilegis gremials Tenia per patrons sant Eloi i sant Lluc

Elaborava peces de seda i de fil, curtes i estretes llistoneria, treballant amb teler, a diferència del passamaner, que ho feia a mà València fou un dels principals centres de galoners dels Països Catalans, fins al punt que aquest ofici assolí la dignitat superior de collegi de l’art menor de la seda el 1738, i les seves ordenances foren adoptades pel gremi de Barcelona el 1763 A Barcelona, el gremi de galoners, aparegut el 1505, mantingué contínues tensions i continus plets amb el de passamaners, malgrat un intent d’unió que tingué lloc els anys 1584-99 La vida corporativa del…

A Vic, a partir del 1483, formaren part d’un gran gremi de la pell, del qual se separaren el 1605, juntament amb els sabaters A Barcelona, des del s XV, formaren part de la confraria de julians mercers vells fins que se'n separaren el 1801, juntament amb els corretgers i els tireters Al començament del s XVI, amb la generalització de l’ús de cintes de seda, part dels cinters, anomenats també perxers perxer o galoners galoner, s’hi especialitzaren el 1505 se separaren, sembla, de la confraria de julians mercers vells i s’organitzaren com a gremi independent, en…

El paraire fou essencial en la indústria tèxtil dels Països Catalans des del segle XIII fins a les acaballes del XVIII i el principi del XIX dins la indústria de la llana drap, exercia l’element empresarial i directiu comprava la llana i la donava a treballar als oficis subalterns —teixidors, tintorers, abaixadors— tot reservant-se l’aprest final i la comercialització Gaudia d’una situació preeminent dins la jerarquia dels gremis des del segle XV fins al XVII Es diferenciava del draper o comerciant de teixits de llana perquè la seva activitat era essencialment industrial i, sembla que la…