Resultats de la cerca

Hom els distingeix pel cap, que es prolonga més enllà dels ulls formant un rostre de longitud variable i de vegades corbat A l’extrem del rostre hi ha les peces bucals, amb mandíbules petites, però fortes, i mòbils en sentit vertical En general no tenen ales, i només entre els representants de les zones càlides es donen els colors brillants i àdhuc argentats Els representants d’aquesta família són fitòfags, i llurs hàbitats, molt diversos Poden habitar sobre el sòl o fer vida subterrània N'hi ha de comensals, i força espècies posseeixen micètomes hereditàries que els permeten d’assimilar la…

Mates de caps blancs Lobularia maritima plantades al marge d’un camp d’enciams Els marges de plantes insectàries contribueixen a l’atracció i alimentació de depredadors i a millorar el control biològic dins el conreu IRTA / Òscar Alomar De totes les poblacions d’artròpodes que es poden trobar als conreus, només una minoria augmenta de densitat amb certa freqüència fins a arribar a quantitats indesitjables les plagues, que repercuteixen en el rendiment de la planta si no es prenen mesures de control Els danys que les plagues causen en els conreus són d’índole diversa, però, en qualsevol cas…

Els ous són posts aïlladament i suren gràcies a la possessió de vesícules aeríferes Les larves no tenen sifó respiratori, sinó estigmes respiratoris en el dors dels segments abdominals Es colloquen parallelament a la superfície de l’aigua i habiten a les aigües quietes, dolces o salabroses Els adults mascles es nodreixen de sucs vegetals les femelles són hematòfagues i són els agents vectors del paludisme en l’home i en altres vertebrats Són els hostes intermediaris de diverses espècies de plasmodis, i en picar l’home, els hi inoculen Existeixen diverses espècies d’anòfels, esteses per tot el…

Són de dimensions mitjanes o petites i tenen el musell punxegut, el llavi superior enfonsat, els arcs zigomàtics petits, ampolles timpàniques poc desenvolupades excepte en els gerbillins i la cua poc pilosa i generalment llarga i escatosa La fórmula dentària sol presentar tres molars a cada mandíbula, les superiors amb tres fileres longitudinals de tubercles o bé amb els tubercles separats per làmines longitudinals Després dels cricètids, és la família de mamífers en plena expansió evolutiva amb un major nombre de representants, i inclou gairebé 500 espècies, repartides en 99 genères, que hom…

L’espècie més coneguda és el salmó europeu Salmo salar , de cos allargat, d’1 m de longitud mitjana i de 15 kg de pes El seu color experimenta nombroses variacions durant el seu desenvolupament, el dors es torna finalment blavós, l’abdomen i els flancs, argentats, i les aletes, una mica més fosques Abandonen les aigües marines en què habiten sobretot a l’Atlàntic nord i en l’època de reproducció remunten els rius europeus i americans i hi fan la posta, segons les edats, en diverses èpoques de l’any Els alevins romanen d’un a sis anys, generalment dos, a les aigües dolces oxigenades, segons…

L’antiga parròquia de Sant Vicenç de Puigmal és documentada des de l’any 906 com a possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses El seu caràcter parroquial és confirmat per la seva inclusió a les tres llistes parroquials del bisbat de Vic anteriors a l’any 1154, i l’any 1175 en el testament del vescomte Hug de Bas, que li llegà cinc sous Fou sempre una parròquia de migrada vida, i a causa del despoblament ocasionat per les crisis demogràfiques de la segona meitat del segle XIV, quan només tenia cinc masos habitats, fou convertida en sufragània de l’església de Sant…

Primer comte i marquès de Caracena i primer comte de Pinto Havia estat virrei de Navarra i governador de Galícia Fou membre del consell d’estat Durant el seu govern tingué lloc l’expulsió dels moriscs del regne de València decret del 22 de setembre de 1609 poc abans havia ordenat de fer un recompte detallat dels pobles del regne habitats per moriscs Dirigí les operacions d’embarcament en tres mesos en sortiren més de 116 000 fins al començament del 1612 no aconseguí de resoldre del tot el problema plantejat pels petits nuclis, refugiats a la serra de Laguar i, sobretot, a la mola…

Microfotografia electrònica de transmissió d’un bacteri magnetotàctic de l’Encanyissada, en què es marca la cadena de magnetosomes, que permeten al bacteri orientar-se en el camp magnètic de la Terra Jacek Wierzchos La primera indicació que alguns bacteris eren sensibles al camp geomagnètic, la va obtenir Richard Blakemore el 1975 observant el fang d’unes llacunes salabroses pròximes a Cape Cod costa est dels Estats Units Avui se sap que els bacteris magnetotàctics són cosmopolites i ubics dels hàbitats aquàtics amb un cert gradient d’oxigen S’han trobat en maresmes, aigües salabroses i…

Restes de la capella de Santa Llúcia de Viu de Llevata © Jordi Coll Ros La capella de Santa Llúcia, avui dia en ruïnes, és situada dins el nucli de població de Viu de Llevata És propietat de la casa Ancelles Tot i que no se’n pot aportar cap prova documental, podria haver estat la capella castellera de la fortalesa de Viu de Llevata, documentada des del segle X JBP De les ruïnes de l’església de Santa Llúcia tan sols resta el sector nord-est, el de l’antiga capçalera L’indret es troba envaït de vegetació i molt possiblement les restes de l’estructura van ser destruïdes en ampliar-se el camí…

Fa aproximadament 1,50 m de llargada, 1 m de cua i 0,80 m d’alçada a les espatlles, de cos àgil i musculat, cap gros arrodonit i pelatge característic de fons falb amb matisos que van fins al groc pàllid, amb un gran nombre de taques negres amb el centre clar, sobretot al cap, al coll, a la cua i a les extremitats Viu en tota mena d’hàbitats, tant en boscs tropicals com en zones àrides, a la muntanya i a la plana Caça individualment o per parelles, i s’alimenta d’antílops, zebres, bous, etc S'enfila als arbres amb facilitat Entre els fèlids, és el que té una àrea de distribució més extensa,…