Resultats de la cerca
Es mostren 945 resultats
Castell d’Herba-savina (el Pont de Claverol)
Art romànic
Les notícies històriques sobre aquest castell són escadusseres L’any 1120 Tedball de Vallferrera féu testament i deixà al seu fill Tedball en alou la meitat del castell i la vila d’Herba-savina “ ipso castro et villa de Erbasavina ” A diferència d’altres dominis que és relacionen en el testament, tinguts en feu pel comte de Pallars, Herba-savina era un domini alodial que Tedball devia compartir amb algun altre senyor Posteriorment Herba-savina formà part del vescomtat de Vilamur L’any 1831 n’era titular el marquès de Pallars i vescomte de Vilamur
Santa Maria d’Herba-savina (el Pont de Claverol)
Art romànic
No hi ha referències històriques d’aquesta església fins a la visita pastoral del 1758, en què consta com a sufragània de Santa Maria de Pessonada Tanmateix, el seu origen ha de ser molt antic, ja que la vila i el castell d’Herba-savina són documentats des de l’any 1120
botja pudent
Botànica
Mata de la família de les compostes, de fulles persistents, blanquinoses, dividides en brots arrodonits, tija una mica lignificada, de 10 a 30 cm d’alçada, molt ramificada, i petits capítols agrupats en panícula.
Viu en terres argiloses, àrides, riques en sals, especialment en nitrats, a les terres de clima sec de la regió mediterrània i als semideserts de l’Àsia central Planta molt olorosa pel seu contingut en eucaliptol i càmfora, ha estat emprada en medicina popular com a vermífug
llengua de cérvol
Botànica
Falguera, de la família de les polipodiàcies, de fulles enteres, lanceolades, llargues de 10 a 60 cm, amb sorus linears.
Creix en llocs ombrívols, a l’Europa humida
tem bord
Botànica
Mata de la família de les labiades, de 5 a 20 cm d’alt, pubèrula, amb branques filiformes pèndules, amb fulles ovades o triangulars, i amb verticil·lastres de 2 a 4 flors blanques.
És una planta endèmica de les Balears, de Còrsega i de Sardenya, que hi creix a les roques calcàries
polipodi
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les polipodiàcies, rizomatosa, de fulles de 10 a 40 cm de llarg, pinnatipartides, amb sorus orbiculars, arrenglerats a cada banda del nervi medial de les pinnes.
Creix en roques, en parets i en troncs d’arbre, a quasi tot Europa El rizoma té virtuts laxants i colagogues
tanarida
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 130 cm d’alçària, aromàtica, de fulles pinnatisectes amb els segments dentats i de capítols grocs i sense lígules, agrupats en corimbes.
Es fa en codolars fluvials, en regalls de camins i en paratges humits, a les contrades pirinenques i en una gran part d’Europa Els capítols tenen virtuts antihelmíntiques
tintorell
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les timeleàcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles estretament espatulades, de flors rosades, molt oloroses, i de fruits drupacis vermells.
Viu a les fagedes i altres boscs frescals, fins als Pirineus i al Montseny