Resultats de la cerca

Amic del rei arxiduc Carles III, fou el seu almoiner, superintendent de les despeses de la cort, vicetresorer general i, finalment, president del Consell d’Hisenda Proposat com a bisbe de Potenza Itàlia per Carles III 1707, no n’ocupà la seu El 1715 fou expulsat de la seva diòcesi de Solsona per Felip V Es retirà al monestir de Poblet, on ha estat conservada la documentació de les seves importants actuacions financeres

El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la Carta Municipal o llei especial de Barcelona, un règim per a dotar de més autonomia el municipi El text aprovat només fa referència a les competències catalanes, i s’haurà de completar amb l’aprovació al Congrés dels Diputats de les competències que es reserva l’administració central de l’estat, i que fan referència a les atribucions de Barcelona en els àmbits d’hisenda, justícia i seguretat

Participà en l’expedició d’Algèria 1775 i fou secretari d’ambaixada a Portugal 1778 i intendent a Caracas 1783 Nomenat ministre d’hisenda per Godoy 1797, l’any següent el substituí com a secretari d’estat, però, malalt, hagué de renunciar mesos més tard Retirat a Sevilla, hi comandà la Junta Suprema formada arran de la invasió francesa 1808 Més tard, fou membre de la Junta Suprema Central i, el 1810, del Consell de Regència

D’origen modest, hagué de treballar en feines diverses fins que l’èxit de Der Pfarrer von Kirchfeld ‘El rector de Kirchfeld’, 1870 li permeté de lliurar-se al teatre A més d’una quinzena de peces dramàtiques, que sovint insinuen el naturalisme, deixà narracions, d’entre les quals destaca la novella Der Sternsteinhof ‘La hisenda de Sternstein’, 1885, que, com la resta de la seva l’obra, és de tema rural i d’intencions didàctiques

Virrei de Nova Espanya 1603-07 i del Perú 1607-15, fomentà les obres públiques, aconseguí d’augmentar la producció de les mines d’or, creà l’audiència de Xile i hagué d’afrontar el problema dels indis sotmesos al servei personal per satisfer deutes n'aconsellà la supressió Membre del consell d’estat i amic íntim del comte duc d’Olivares, quan aquest reorganitzà el consell d’Aragó l’en nomenà president 1628 També ho fou del d’hisenda

Amb els vots a favor de J×Sí i la CUP i en contra de la resta de grups Cs, PSC, CSQP i PPC, el Parlament de Catalunya aprova la Llei del codi tributari Aquesta llei, la primera de les lleis de desconnexió d’Espanya, constitueix la base de la nova hisenda catalana El dia 1 de juliol, la Generalitat de Catalunya va presentar l’eSpriu, un programa informàtic amb capacitat de gestionar tota mena d’impostos, que substitueix el G@ud í després de quinze anys

És automàtica quan es tracta d’una reducció de la sanció al 50 per cent concedida per la llei, sempre que en les sancions simples el compliment de l’obligació es faci, encara que fora de temps, abans d’ésser requerit i en les d’omissió i defraudació, si el subjecte passiu dóna la seva conformitat a la proposta de liquidació que hom li presenti És graciable quan és concedida discrecionalment pel ministeri d’hisenda en casos determinats i després d’una sollicitud prèvia

Es llicencià en enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Madrid i en economia per la Universitat Complutense Fou successivament directora del Departament d’Estudis a l’Institut de la Petita i Mitjana Empresa del ministeri d’indústria 1982-84, directora general de costos de personal i pensions públiques del ministeri d’economia i hisenda 1985-91 i secretària general de comunicacions del ministeri d’obres públiques, transports i medi ambient 1991-96 Treballà també des del 1984 en la reorganització del ministeri de defensa, motiu pel qual és l’única dona guardonada…

El Senat espanyol aprova la llei de Règim Especial de les Balears La llei va ser una iniciativa de Jaume Matas quan era conseller d’Economia i Hisenda per aconseguir que els costos que provoca la insularitat fossin compensats per un estatut fiscal similar al que tenen les comunitats dotades de règim foral La llei aprovada rebaixa els continguts de la proposta inicial, equiparant-la al règim econòmic de les Canàries El president balear, Jaume Matas, qualifica l’aprovació de la llei com ""un dia i un fet històrics’’

L’Audiència de Barcelona condemna l’exjutge Lluís Pascual Estevill a set anys de presó, a pagar una multa de 100,4 milions de pessetes i a indemnitzar Hisenda amb 100 milions per haver fet declaracions fraudulentes als exercicis fiscals del 1989, 1991 i 1993 L’exjutge, actualment en llibertat sota fiança, no ingressarà a la presó fins que no es resolguin els recursos que presenten els seus advocats i el que ha anunciat el fiscal en cap de Catalunya, José María Mena, que considera que la pena és baixa