Resultats de la cerca

L’escriptor castellà Gustavo Martín Garzo, Premio Nacional de narrativa el 1994, guanya el premi Nadal de novella amb l’obra Las historias de Marta y Fernando El premi Josep Pla de prosa en català és guanyat per Francesc Puigpelat amb Apocalipsi blanc Pel que fa al tercer dels premis de la festa literària que el dia de Reis organitza l’editorial Destino, la canària Gabriela Rubio obté l’Apelles Mestres amb Las fotos de Sara , un llibre del qual és autora del text i de les illustracions

Sobresurt per les seves illustracions de les Històries e conquestes dels reis d’Aragó , de PTomic editades per Carles Amorós a Barcelona l’any 1534, d’un estil de transició entre el gòtic i el Renaixement Féu també una làmina de la Mare de Déu de Montserrat Tingué una activitat molt intensa a diverses ciutats i a Saragossa estigué associat, el 1547, amb Juan de Yciar, que retratà i amb qui collaborà fins el 1552, any que partí cap a Pau El seu estil havia evolucionat cap a un renaixentisme ple

N'aparegueren 32 números, bé que el darrer a penes es distribuí Dirigida per Josep Maria Junoy, feia pendant amb Revista de Catalunya , bé que volia ésser més cosmopolita i amb un punt esnob que li encomanava el director Dedicà una atenció especial a les arts plàstiques i inserí illustracions També publicà alguns capítols de novelles famoses, com Camins de França , de Puig i Ferrater En foren collaboradors, entre altres, Pompeu Fabra, JMCapdevila, Carles Riba, Carles Soldevila, Joan Estelrich, Joan Sacs, etc Introduí a Catalunya GKChesterton i publicà una curta collecció de llibres

Fill d’un fabricant olotí d’imatgeria es formà a l’Escola de Belles Arts d’Olot i freqüentà la penya Cràter d’art Exposà per primera vegada essencialment paisatges l’any 1953 Un contacte, a Mallorca 1956, amb Anglada i Camarasa i altres pintors, el feu derivar per un cert temps cap a una pintura informalista Quan retornà a la figuració havia trencat del tot amb la tradició olotina i des d’aleshores la seva pintura, que defugí la lluminositat, semblà prendre model en les escoles nòrdiques Realitzà també illustracions de caràcter comercial

Ha escrit i editat tres volums d’una Histoire populaire des catalans  et plus particulièrement du Roussillon, du Vallespir, du Conflent et de la Cerdagne 1978, 1979 i 1981, obra de divulgació sobre la història de Catalunya que ha obtingut ressò a la Catalunya del Nord Al text, en francès, s’intercalen citacions textuals en català, fotografies, illustracions o mapes, i també una suggestiva declaració dels Drets dels catalans , en cinc punts Conferenciant i collaborador de la premsa diària nord-catalana, ha publicat Reflexions et commentaires catalans 1982 i Raconte-moi les catalans 2001

Se'n conserven pocs vestigis gòtics i romànics, i, amb posterioritat a la Reforma, només hi ha illustracions de llibres Al s XIX l’art islàndes experimentà un floriment, en especial en la pintura de paisatge, influïda per l’impressionisme, en la qual excelliren Asgrimur Jónsson 1876-1958 i Johannes Krjaval 1885-1972 En escultura, Asmundur Sveinsson 1893 és forjador d’un tipus d’escultura moderna oposat al classicitzant de Sigoroûr Sigoroûr 1916 Al s XX es destaquen Hörôur Agustsson, Karl Kvaran i Guômundur Guômundsson, dit Erro , capdavanters de l’art abstracte, del geometrisme i…

Després d’escriure unes quantes novelles, illustracions iròniques d’ambients anglosaxons Afternoon Men , 1931, es dedicà, a partir del 1936, a escriure articles per al Daily Telegraph i altres diaris El 1948 publicà la biografia John Aubrey and his Friends , i amb la novella A Question of Upbringing 1951 començà la seva sèrie The Music of Time , història social contemporània en dotze volums, entre els quals Hearing Secret Harmonies 1975 i A Dance to the Music of Time 1976 The Strangers all are Gone 1982 completa quatre volums d’autobiografia iniciada amb Infants of Spring 1976

Estudià a València, París i Montpeller Fou catedràtic de medicina i de matemàtiques de la Universitat de València Edità el text grec del llibre segon de les Epidèmies d’Hipòcrates 1551, amb illustracions i una traducció llatina completa, obra fonamental de l’humanisme mèdic hispànic Dugué a terme, també, la millor edició crítica 1552 de la Theriaca de Nicandro Colofonio A la seva versió en hexàmetres llatins, afegí escolis que fixaven la nomenclatura llatina i catalana i la classificació d’algunes plantes del País Valencià, aspecte que amplià en un diccionari d’…

Radicat a Hamburg, a divuit anys es relacionà amb poetes com Klopstock i aprengué dibuix Fou deixeble d’Abildgaard a l’Acadèmia de Copenhaguen i estudià a la de Dresden 1801-03 En contacte epistolar amb Goethe, fou admirat per aquest La seva concepció total de l’art, basada en una interpretació mística de la natura, quedà truncada per la seva mort prematura Deixà retrats, illustracions i paisatges La seva obra més difosa, Repòs durant la fugida a Egipte 1805-06 Kunsthalle, Hamburg, sintetitza la seva concepció Deixà també escrits teòrics, poemes i contes escrits en baix alemany

Doctor en arts i mestre en teologia, fou, a València, mestre de gramàtica 1794-99 i catedràtic de sintaxi a la universitat Tingué un benifet a la parròquia de Santa Caterina Publicà, entre altres obres didàctiques, Principios de la gramática castellana y latina 1819 Durant la guerra del Francès publicà un gran nombre d’opuscles i fulls solts de caràcter patriòtic, amb illustracions La actividad precisa en el día 1811, Insinuaciones eficacísimas para la pronta y segura libertad de la patria 1811, Luz pública por el verdadero español 1813 i Triaca contra el veneno de la policía pública y…