Resultats de la cerca

Hom el considera com un dels millors futbolistes de tots els temps Davanter centre o interior, posseïa un domini de la pilota i una visió de joc extraordinaris Jugà primer amb el Bauru 1951 i fou professional el 1956 amb el Santos FC, equip amb el qual assolí sis títols nacionals 1961-65, 1968, dues Copes Libertadores d’Amèrica 1962, 1963 i dues vegades la Copa Intercontinental 1962, 1963 El 1975 fitxà pel Cosmos de Nova York, amb el qual guanyà un títol nacional 1977 i finalitzà la seva carrera esportiva el mateix 1977 Internacional gairebé un centenar de vegades amb la selecció…

Membre de les Joventuts Llibertàries de Catalunya i redactor de Ruta , destacà durant la Guerra Civil de 1936-39 per les seves posicions d’anarquisme intransigent Exiliat després per Amèrica i Europa, collaborà en gairebé totes les publicacions llibertàries —emprant entre d’altres els pseudònims de Jazmín i Fraternal Lux —, es mantingué fins el 1961 prop de la CNT “apolítica” i fou director de CNT i membre del secretariat intercontinental del MLE Posteriorment trencà amb la tendència encapçalada per Frederica Montseny i Germinal Esgleas Autor d’alguns fullets abans del 1939…

Conegut com Malas noticias , és cinturó negre setè dan de kick-boxing i sisè dan de karate kumite, cinturó negre quart dan de karate kyokushinkai i isshin ryu, cinturó negre segon dan de kungfu i primer dan de taekwondo Competí representant el gimnàs KO Verdun de Barcelona Com a karateka fou dues vegades campió del món professional 1994, 1996 i dues vegades d’Europa 1994, 1995 També fou campió d’Europa de karate kyokushinkai 1994 i subcampió de boxa francesa 1991 També s’imposà al Campionat d’Espanya de karate 1988 i fou subcampió de Catalunya 1986 i campió d’Espanya de kick-boxing…

S’inicià al CP Bell-lloc, d’on passà al Llista Blava de Lleida 1984-86, amb el qual debutà a primera divisió Fitxà per l’Igualada HC 1986-95, amb el qual s’estrenà a la màxima categoria, i guanyà tres Copes d’Europa 1993, 1994, 1995, dues Supercopes d’Europa 1994, 1995, quatre Lligues espanyoles 1989, 1992, 1994, 1995, dues Copes del Rei 1992, 1993 i tres Lligues Catalanes 1992, 1993, 1994 Tancà la seva carrera esportiva al FC Barcelona 1995-2003, amb el qual conquerí set Lligues espanyoles més 1996, 1998-2003, tres Copes del Rei 2000, 2002, 2003, tres Lligues Catalanes 1996, 1997, 1998,…

Ingressà al FC Barcelona a tretze anys i del 1993 al 1995 jugà amb el Barcelona B La temporada 1995-96 passà a formar part del primer equip, en el qual romangué fins la temporada 1998-99 després d’haver guanyat dues Lligues 1998, 1999, dues Copes 1997, 1998, una Recopa 1997, una Supercopa d’Europa 1997 i una Supercopa d’Espanya 1996 La temporada 1999-2000 jugà al Celta i la següent fitxà pel Real Madrid, amb el qual jugà fins la temporada 2004-05, tot i que fou cedit una temporada 2003-04 al Girondins de Bordeus Amb el Real Madrid guanyà una Copa d’Europa 2002, dues Lligues 2001, 2003, una…

Defensa que s’inicià al Reus Deportiu, el 2001 fitxà pel FC Barcelona juvenil i les temporades 2002-04 fou suplent del primer equip, amb el qual guanyà dues Lligues 2003, 2004, una Copa del Rei 2003 i una Lliga europea 2004 Passà al Vila-seca 2004-05 i tornà al Reus 2005-07, amb el qual conquerí una Copa del Rei 2006 i una Supercopa d’Espanya 2007 Fou cedit al CP Vilanova 2007-08 i al CH Mataró 2008-09, amb el qual guanyà la Copa de la CERS 2009 La temporada 2009-10 tornà al Reus, amb el qual conquerí la Copa Continental 2010, la Copa Intercontinental 2010 i la Lliga 2011 La…

La seva família es traslladà a viure a Caldes de Montbui Vallès Oriental quan ell tenia poc més de dos anys Començà a jugar al CH Caldes i completà la seva formació al CP Vic El 2007 fitxà pel FC Barcelona, però continuà defensant la porteria del Vic fins la temporada 2009-10 en qualitat de cedit A l’estiu del 2010 marxà al Barça per disputar la titularitat de la porteria a Aitor Egurrola En el seu palmarès hi ha la Lliga 2012, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, 2023, la Copa del Rei 2009, 2010, 2011, 2012, 2016, 2017, 2018, 2019, 2022, 2023, 2024, la Supercopa d’Espanya 2009,…

Fundat el 1928, és reconegut sobretot per la pràctica del tennis Els seus antecedents remunten al 1917 amb la creació de la secció de tennis del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI La prohibició del CADCI per la Dictadura de Primo de Rivera afavorí la creació del Barcino Lawn-Tennis Club l’any 1928 El 1953 es traslladà a la seva seu actual, al passatge Foresté del barri de Sant Gervasi Inicialment tingué tres pistes de tennis i, després de diverses ampliacions i remodelacions, el 2011 disposava de dotze pistes de tennis de terra batuda, tres pistes de pàdel,…

Davanter format a l’equip Casa Italia de la seva localitat natal, que fitxà pel Club Esportiu Noia 1989-90 procedent del Seregno italià Amb el Noia guanyà una Supercopa d’Europa i una Lliga Catalana, i després jugà al Reus Deportiu 1990-93 i al FC Barcelona 1993-2004 Amb l’equip blaugrana, del qual fou capità les cinc darreres temporades, aconseguí cinc Copes d’Europa 1997, 2000-02, 2004, una Supercopa d’Europa 1997, una Copa Intercontinental 1998, quatre Copes Continentals 2000, 2001, 2002, 2004, vuit Lligues 1996, 1998-2004, quatre Copes del Rei 1994, 2000, 2002, 2003, tres…

Davanter, s’inicià al Club Patí Tordera, amb el primer equip del qual debutà a l’OK Lliga a setze anys El Futbol Club Barcelona el fitxà el 2002, però el cedí al Club Hoquei Lloret, on jugà fins el 2006 Forma part del Club Patí Vic 2006-10, i el 2010 s’incorporà al FC Barcelona L’any 2015 fitxà pel Benfica portuguès, equip amb el qual guanyà la Lliga 2016, la Copa portuguesa 2016 i la Copa d’Europa 2016, i el 2016 fitxà pel Reus Deportiu, amb el qual es proclamà campió de la Lliga Catalana 2016, 2017 i de la Copa d'Europa 2017 En el seu palmarès també hi…