Resultats de la cerca
Es mostren 761 resultats
Lluís Amadeu de Savoia-Aosta
Geografia
Història
Explorador i marí italià.
Duc dels Abruços 1890 Fill tercer d’Amadeu de Savoia, duc d’Aosta, que fou el rei Amadeu I d’Espanya Viatjà a l’Àrtida 1899 i a l’Àfrica equatorial 1906 Durant la Primera Guerra Mundial fou comandant en cap de les forces navals italianes 1915-17 Des de l’any 1919 es dedicà a colonitzar Somàlia, on fundà la puixant colònia agrícola de Villaggio Duca degli Abruzzi Havia estat infant d’Espanya el 1873
Bernat Garcia
Literatura catalana
Autor dramàtic.
Jesuïta 1759, després de l’expulsió del seu orde residí a Ferrara i a Venècia Amb JB ↑ Colomers i M ↑ Lassala formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes Publicà la tragèdia Tarquinio il Superbo 1782 i les adaptacions italianes de García de la Huerta, Marcella 1786, Gonzalo della Riviera 1789 i La zingara 1791, a més d’una defensa de la religió contra la filosofia illustrada, Elogio funebre di un illustre filosofo 1778
Liorna
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia.
Port situat a la costa de la mar Lígur, uns 15 km al S de la desembocadura de l’Arno, unit a Pisa pel canal Navicelli Important centre comercial i industrial, s’ha desenvolupat gràcies a la seva activitat portuària A l’edat moderna tingué una colònia jueva important Reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, és una de les ciutats italianes que presenta un aspecte més modern Té refineria de petroli, construccions navals i indústries del cristall i de la ceràmica, entre altres
Àustria reintrodueix els controls fronterers amb Itàlia
Arran de l’arribada a les costes italianes d’un vaixell amb més de 800 emigrants kurds dissabte passat, el Govern austríac ordena que les forces de seguretat reprenguin la vigilància fronterera amb Itàlia per evitar l’entrada d’emigrants illegals a Àustria, Alemanya o França La frontera entre Àustria i Itàlia estava sense control fronterer des del passat 1 de desembre, en què Àustria es va incorporar al Tractat de Schengen Àustria s’integra plenament a l’espai de Schengen l’1 d’abril
cabaletta
Música
Originàriament, mot emprat per a designar una petita ària operística caracteritzada per la seva agilitat melòdica i per l’ús força uniforme d’un mateix motiu rítmic.
D’etimologia incerta, el mot s’utilitzà a partir del segle XVIII, tot i que fou moda en temps de G Rossini Per a aquest compositor, seguint l’antiga tradició de l' aria da capo , la primera exposició s’havia de cantar tal com estava escrita, però el cantant podia afegir ornamentacions a la repetició Durant el segle XIX el terme s’usà de forma habitual per a anomenar la brillant secció final d’una ària o d’un concertant vocal a les òperes italianes
Marcello Malpighi
Metge i anatomista.
Fou professor de medicina a diverses universitats italianes i metge del papa Innocenci XII Pel seu treball Anatome plantarum 1671, hom pot considerar-lo com un dels iniciadors de l’anatomia microscòpica vegetal Descobrí els capillars en el pulmó de la granota, identificà els lòbuls hepàtics, els corpuscles del gust a la llengua i els glomèruls que porten el seu nom El seu estudi anatòmic i histològic del cuc de seda 1669 representa la base de la metodologia per a l’estudi dels insectes
Lucas van Leiden
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador holandès.
El seu estil és el resultat de la unió de les influències italianes rebudes a través del seu mestre CEngebrechtszoon, amb elements fantàstics que tenen origen en la pintura de HBosch Obres Lot i les seves filles Musée du Louvre, París i Tríptic del Judici Final 1526 Stedelijk Museum “de Lakenhal”, Leiden Fou més bon gravador que pintor entre els seus gravats es destaquen Ecce Homo i Camí del Calvari El naturalisme existent en les seves obres anuncia la pintura holandesa del s XVII
Magdalena Aulina i Saurina

Magdalena Aulina i Saurina
© Fototeca.cat
Cristianisme
Fundadora de l’Institut Secular de les Operàries Parroquials.
Rebé una formació elemental a causa, en part, de la seva constitució malaltissa començà a Banyoles el 1916 una obra d’ajuda parroquial i d’assistència a la joventut, coneguda per Casa Nostra El 1931 formà definitivament la primera comunitat femenina, que prengué en principi la forma jurídica de pia unió La seva actuació fou objecte de gran controvèrsia, especialment entre autoritats eclesiàstiques La Santa Seu aprovà la fundació com a institut secular el 1962 Deixà establerta la institució a diverses diòcesis catalanes, castellanes, italianes i franceses
Francesc Boada
Cristianisme
Menoret franciscà del col·legi-seminari de missions d’Escornalbou (1702).
Per la seva fidelitat a l’arxiduc Carles fou expulsat del país 1714 i treballà a Perpinyà, a Roma i d’altres ciutats italianes Retornà a Catalunya l’any 1723 De l’estada a l’estranger deixà un Itinerari , fins avui no retrobat també escriví una Exposició o declaració de la regla seràfica , igualment desconeguda És interessant l’ Índex indicum seu repertorium generale huius bibliothecae , enllestit el 1727, obra ordenada per matèries de predicació, amb la referència a les fonts que estaven a l’abast a Escornalbou
Hugues de Lantins
Música
Compositor francoflamenc actiu a Itàlia entre el 1420 i el 1430.
Possiblement estigué relacionat amb Arnold de Lantins, ja que les seves respectives obres apareixen en les mateixes fonts i coincideixen en els gèneres cultivats Hugo de Lantins treballà a Venècia i al servei dels Malatesta Segurament mantingué contactes amb Guillaume Dufay Se n’han conservat diversos moviments de missa, cinc motets, quatre cançons italianes i una dotzena de rondeaux en francès La seva música es caracteritza per un ús molt primerenc de la tècnica de la imitació, que cap altre compositor de la seva generació no utilitzà tan a bastament
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina