Resultats de la cerca

Es dedicà a la diplomàcia i a la política Com a historiador escriví Antonio Pérez 1841 Aplegà les poesies, escrites en la joventut, a Ensayos poéticos 1840, on usà preferentment un tipus d’octava anomenada bermudina

Des del 1989 Visqué a Berlín, i la seva activitat artística es desenvolupà entre aquesta ciutat i Barcelona Format a l’Escola Massana de Barcelona 1985-88 i a la Facultat de Belles Arts de Berlín, on realitzà estudis de multimèdia, investigà sobre els nous sistemes d’illuminació, so i espai com també sobre avenços científics que aplicà al seus treballs De marcat caràcter conceptual, combinà aquests avenços amb la fotografia, les escultures i les installacions Participà en el projecte “Standorfaktor” a Berlín amb “Fahr in Blau” 1998, el suport de la qual era un autobús on s’exposaven els…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Sevilla, on es llicencià el 1952 Aquest mateix any publicà el seu primer llibre, el poemari Las adivinaciones Posteriorment exercí de professor de literatura 1959-62 a la Universidad Nacional de Colombia, a Bogotà, on al mateix temps prosseguí la seva carrera literària, que reflecteix una gran preocupació pels temes socials i que es caracteritza per un llenguatge molt elaborat Els anys cinquanta formà part del grup de joves escriptors antifranquistes que incloïa Blas de Otero, Jaime Gil de Biedma i els germans Goytisolo En tornar a l’Estat…

Resident a Lleida des del 1959, fou collaborador de la Penya Ciclista la Colomina i, posteriorment, fundà el Club Ciclista Terraferma 1982, del qual fou el primer president Creà un equip d’infantils del qual sorgiren ciclistes de talent com Jaume Casas, Jacob Viladoms i Francesc Seco Durant diverses temporades es feu càrrec de l’organització de diverses curses anuals de categoria infantil

Era frare mercedari, bisbe titular de Madaure i coadjutor de Sevilla almenys des del 1610 Fou nomenat bisbe d’Elna el 1613 El seu curt episcopat fou sembrat de discòrdies, sovint amb recurs a les armes, amb els síndics de la ciutat i alguns canonges que s’oposaven al zel reformista del nou bisbe Aquest utilitzà amb molta freqüència l’interdicte, l’excomunió i l’empresonament dels rebels, fossin laics o eclesiàstics A causa d’això, el 1614 anà a residir a Elna, i després passà a Madrid, per tractar d’aquests afers amb el nunci del papa

Lluità en l’exèrcit filipista durant la guerra de Successió es destacà a la batalla d’Almansa 1707 i al setge de Barcelona 1713-14 i assolí el grau de mariscal de camp Sufocà una revolta a Cuba 1721 i lluità a Itàlia durant la conquesta del regne de Nàpols pel futur Carles III d’Espanya 1734 Fou governador de Ceuta 1735-41 i, durant l’absència del marquès de La Mina, capità general interí de Catalunya 1746 En 1753-58 fou membre del Consejo Supremo de la Guerra Era marquès consort de Campo Fuerte

Autor d’una poesia simple i directa, fruit de la seva lluita antifranquista —per la qual fou empresonat 1958, 1964 i 1975—, entre la qual es destaca Escrito en las paredes 1962, premi biennal Lovemanken 1963, Noticias del más acá 1964,  Versos de un tiempo sombrío 1976, Los poemas del bardo 1977, Cantos y cuentos oscuros 1980 i  El testamento de Heiligenstadt 1987 L’any 2007 publicà l’antologia poètica Tercera mitad  

Residí a Barcelona des del 1876 i collaborà regularment a La Gaceta de Cataluña i La Publicidad S'uní a la Solidaritat Catalana 1906 i després a la UFNR en 1912-15 fou un dels caps del reformisme barceloní Traduí al castellà el Corpus Iuris Civilis 1889-98, en sis volums

Jugà al CB Aismalíbar de Montcada i Reixac 1960-62 procedent del Saragossa Fou tretze vegades internacional absolut amb Espanya, amb la qual participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 El 1965 abandonà el bàsquet professional i s’establí a Barcelona, on exercí de metge traumatòleg especialitzat en medicina esportiva Fou metge del Joventut de Badalona, durant 45 anys, de la selecció espanyola de futbol sub-21, de les seleccions absolutes de bàsquet i futbol, i del Comitè Olímpic Espanyol Estigué present en multitud de Jocs Olímpics, Campionats del Món i d’Europa Fou també membre del Comitè…

Jugava de lateral dret i de mig, i formà part del Betis 1958-61 i el Real Madrid 1961-65 abans de fitxar pel CE Sabadell Ascendí a primera divisió amb l’equip arlequinat 1966 i hi milità fins a la temporada 1970-71, que es retirà Disputà 142 partits de Lliga amb el Sabadell, i marcà 1 gol S’alineà una vegada amb la selecció catalana 1968 Fou pare del també jugador i entrenador de futbol Quique Sánchez Flores