Resultats de la cerca
Es mostren 269 resultats
Giuseppe Bossi
Pintura
Pintor i teòric italià de l’art.
Artista neoclàssic, fou el promotor de la pinacoteca de Brera de Milà 1802 És autor de Discorso sulla utilità politica delle arti del disegno 1805, Del cenàcolo di Leonardo da Vinci 1810 i Saggio di ricerche intorno all’armonia cromatica naturale e artificiale 1821, on s’ocupà de l’ús moderadament naturalista del color
Pedro Fernández
Pintura
Pintor murcià actiu a Girona.
El 1519 contractà, juntament amb Antoni Norri, un retaule dedicat a santa Helena catedral de Girona, una de les obres més representatives de la pintura renaixentista catalana, acabada el 1521, que palesa un cert coneixement de l’art derivat de Leonardo El 1519 també contractà el retaule de Flaçà perdut, amb el pintor Gabriel Pou
Gaudenzio Ferrari
Arquitectura
Escultura
Pintura
Pintor, escultor i arquitecte italià.
Deixeble de Leonardo da Vinci Fou essencialment pintor i decorador, amb un estil inscrit dins el linearisme gòtic Collaborà amb Rafael en la decoració de la Villa Farnesina, a Roma 1516 Treballà al Sacro Monte de Varallo 1526, i, installat a Milà des del 1539, decorà Santa Maria delle Grazie i Santa Maria della Pace
fra Bartolomeo della Porta
Pintura
Pintor italià, deixeble de Cosimo Rosselli.
El 1494 muntà el seu obrador conjuntament amb Mariotto Albertinelli Influït per Savonarola, que ell retratà, entrà a l’orde dominicà 1500, i retirat, com Fra Angelico, a San Marco de Florència, posà la seva obra al servei absolut de la religió El seu art adoptà una forma clàssica, influïda bàsicament pel sfumato de Leonardo da Vinci i l’harmonia de Rafael
National Gallery of London
La National Gallery of London
© Corel Professional Photos
Museu
Museu de Londres, originat en la col·lecció del jueu rus J.J.Angerstein, adquirida pel govern el 1823.
Fou installat des del 1838 a l’actual edifici de WWilkins a Trafalgar Square És un dels museus més rics en pintura occidental des del prerenaixement italià al postimpressionisme francès Conté obres mestres d’Uccello, Giovanni Bellini, Mantegna, Piero della Francesca, Leonardo da Vinci, Rafael, Bronzino, Van Eyck, el Ticià, Rembrandt, Hobbema, Vermeer, Velázquez, Turner, Renoir, Van Gogh, Seurat i altres
escola llombarda
Art
Escola de pintura desenvolupada a la Llombardia, que fou, fins a mitjan s XV, el centre més important de l’estil gòtic internacional.
En l’evolució vers el Renaixement contribuïren, especialment, V Foppa, influït per A Mantegna, i les estades a Milà de DBramante i de Leonardo da Vinci, que hi pintà dues obres tan divulgades com la Mare de Déu de les roques i la Santa Cena Entre els pintors que recolliren els ensenyaments d’aquests artistes cal citar Bergognone, GA Boltraffio, B Luini i Marco d’Oggiono
Kenneth Mackenzie Clark
Art
Historiador britànic de l’art.
Deixeble de Berenson a Florència 1926-28 Director de la National Gallery 1934-45 President de l’Arts Council of Great Britain 1953-60 Autor de The Gothic revival 1930 i d’importants assaigs sobre el Renaixement, Leonardo da Vinci 1939, el paisatge 1950, el nu 1956, Ruskin, etc Realitzà la sèrie fílmica Civilisation 1969 per a la BBC Fou nomenat baró el 1969
Jean Pélérin
Art
Teòric francès de l’art, anomenat le Viateur i conegut també com a Peregrinus Viator
.
Canonge, autor de De Artificiali Perspectiva 1505, publicat quan circulaven només manuscrits els tractats de perspectiva dels italians Alberti, Leonardo, etc , les teories dels quals difongué copiosament, abans que Dürer, per l’Europa nord-alpina, però incorporant-hi els procediments empírics de la tradició nòrdica S'hi troba la primera exposició del mètode dels “punts de distància”, potser original Fou reeditat, traduït i fins plagiat moltes vegades durant el s XVI
Bernardino Zenale
Arquitectura
Pintura
Pintor i arquitecte italià, dit també Bernardino de Treviglio
.
Estudià a Milà amb VFoppa, i rebé l’influx de Leonardo da Vinci i de Mantegna La seva producció, entre la qual figura un tractat de perspectiva, es caracteritzà per una notable qualitat de dibuix i per una execució acurada i preciosista Resurrecció , Santa Maria delle Grazie, Milà Sant Ambròs , Accademia Carrara, Bèrgam Com a arquitecte dirigí els treballs de conservació i restauració de la catedral de Milà
Bacus
Bacus (1496-97), obra escultòrica de Miquel Àngel sobre el déu del vi i del deliri místic (Museo Nazionale, Florència)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Nom amb què també era conegut el déu grec Dionís i que fou adoptat pels romans, que l’identificaren d’altra banda amb l’antiga divinitat itàlica Liber pater.
Era el déu del vi i del deliri místic i la seva festa era celebrada amb tumultuoses processons i orgies bacanal Malgrat la prohibició d’aquestes celebracions, el culte a Bacus persistí fins al segle II dC El tema de Bacus fou molt tractat per l’escultura clàssica Bacus índic, Bacus i Ampelos, Bacus i Leucothé, etc i per l’escultura i la pintura renaixentista Miquel Àngel, Leonardo, Ticià, Velázquez, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina