Resultats de la cerca

Apareix dues vegades als evangelis sinòptics i sovint a les epístoles de Pau i de Joan, referit a l’amor de Déu o del Crist, o a l’amor dels cristians entre ells Passà al vocabulari dels pares grecs de l’Església els escriptors llatins el traduïren per caritas ‘caritat’

Autor d’un recull de poemes italians, francesos, grecs i llatins Poemata , és conegut sobretot per la seva obra de filòleg Origines de la langue française 1650, Observations sur la langue française 1672, que li valgué l’enemistat de Boileau i Molière, i el Dictionnaire étymologique de la langue française 1694

Obrí una editorial a Leipzig 1824, i, entre altres publicacions científiques, edità una collecció de texts grecs i llatins Bibliotheca Scriptorum Graecorum et Romanorum, a partir del 1849 i el Thesaurus Linguae Latinae a partir del 1900 L’editorial, dirigida per Martin Giesecke, és encara florent a Stuttgart des del 1953

Fou campiona d’Espanya en la modalitat de balls llatins 2006 amb la seva parella, Xavier Santaella Han estat la primera parella que ha representat Andorra en les competicions internacionals de ball esportiu També és entrenadora i jutgessa internacional, i codirigeix l’escola de ball Xavi i Susana, a Andorra la Vella

Organista de la cort d’Innsbruck 1479-1519 i de la catedral de Salzburg, des del 1524 fins a la mort Escriví obres per a l’orgue, lieder , motets llatins i les Harmoniae poetae 1539, trenta-cinc odes d’Horaci, a quatre veus Les publicà LSenfl, que n'hi afegí nou de pròpies

Inscrit en el corrent de l’art per l’art, els seus versos, que canten la natura i l’amor, foren musicats per Rimskij-Korsakov i Rakhmaninov Traduí els clàssics grecs i llatins La seva obra — Liričeskij panteon ‘Panteó líric’, 1840, Večernije ogni ‘Llums del capvespre’, 1883-85 — influí sobre el simbolisme rus

Format a Venècia amb Jenson, s’associà amb Joan de Paderborn 1473 i introduí la impremta a Bèlgica A Aalst produí gairebé exclusivament obres litúrgiques però, havent-se traslladat a Anvers i a Lovaina, es relacionà amb els humanistes particularment amb Erasme i imprimí clàssics grecs i llatins, texts hebraics i obres humanístiques

La proposta d’un Commonwealth llatí que tingués com a antecedent l’horitzó polític de la confederació de la corona de Catalunya i Aragó fou realitzada per Nicolau M Rubió i Tudurí en un assaig escrit i publicat en llengua francesa, a París, el 1945 Aquesta proposta es va introduir en els debats sobre el futur d’Europa i sobre el de Catalunya iniciats després de la guerra europea de 1914-1918, coneguda com a Primera Guerra Mundial Un Commonwealth llatí 1945 Per a un sector important de l’opinió pública europea, l’hora dels nacionalismes d’estat Rubió i Tudurí en diu “particularismes d’estat”…